Claudio Bravo deixa el Barça després de dues temporades. El porter xilè canvia Barcelona per Manchester, a canvi de 18 milions d'euros i dos de variables, per jugar a les ordres de Pep Guardiola. Després de dues temporades de blaugrana, Bravo marxa com va arribar: sense fer soroll però deixant un gran record al Camp Nou.
Claudio Bravo és nou jugador del Manchester City. #WelcomeClaudiopic.twitter.com/UuQBP3fFmk
— Manchester City (@ManCityCatala) 25 d’agost de 2016
De caràcter reservat i gens donat a airejar la seva vida privada, el jugador ha fet gala d’una professionalitat extrema fins a l’última hora de l'últim dia. El xilè va fitxar pel Barça l’estiu del 2014. I la seva arribada va generar tot tipus de dubtes a l’aficionat culer. Un porter de la Reial Societat per substituir Víctor Valdés, el porter més important de la història del club. Bravo portava 8 anys jugant a Anoeta abans que el Barça decidís pagar 12 milions d’euros i signar-li un contracte de quatre temporades. Ara, dos anys més tard, les incerteses s’han convertit en elogis.
El xilè va ser una aposta de Luis Enrique i el seu cos tècnic. El nom de la secretaria tècnica, amb Andoni Zubizarreta al capdavant, era el jove alemany Marc-André Ter Stegen però l’entrenador asturià, que s’estrenava a la banqueta del Barça, volia un porter que conegués la Lliga Espanyola. I Bravo encaixava perfectament en el perfil.
Adaptació vertiginosa
“És una gran oportunitat de superació i m’omple de vida”. Aquestes van ser les primeres paraules de Claudio Bravo com a jugador blaugrana el dia de la seva presentació. Tot i cometre un error greu en un dels seus primers partits de la pretemporada contra el Nàpols, es va sobreposar per convèncer Luis Enrique i convertir-se en el porter titular a la Lliga.
Bravo va entendre des del primer dia a què jugava el Barça. Un estil únic que requereix de la participació activa del porter. Tant en defensa com en atac. El xilè es convertia en un defensa més quan la pressió del rival impossibilitava treure la pilota jugada des del darrera. A més, Bravo va mostrar-se molt segur en el primer tram de temporada, encadenant vuit partits sense encaixar un gol.
Al Barça, el porter té un paper secundari i intervé molt poc durant el partit però quan ho fa ha de ser decisiu i diferencial. És l’exigència d’un dels clubs més especials del món. I si no respons com cal, se t’assenyala sense compassió. Bravo va gestionar perfectament aquesta pressió i mai va exterioritzar inquietud ni nerviosisme.
Va canviar Sant Sebastià per Barcelona però ell seguia jugant igual. Ara ho feia per guanyar la Lliga però no l’afectava. El porter xilè és un ferm defensor del treball i la constància, tal i com demostra en el seu Twitter. Uns valors que l’han portat a superar el repte.
Consolidació i premi
En la seva primera temporada (2014/15) només es va perdre un partit de Lliga i va guanyar un Triplet, el segon a la història del club. Bravo era el cadenat del millor equip d’Europa i es va convertir, per mèrits propis, en el porter menys golejat de la Primera Divisió Espanyola, encaixant 19 gols en 37 partits. Aquests guarismes li van valer per guanyar el Premi Zamora.
El seu segon any a Can Barça va ser una còpia del primer. Aquell jugador segur i fiable seguia posant-se els guants per defensar la porteria blaugrana cada diumenge. Disciplinat com pocs, Bravo només es va perdre tres partits i va consolidar-se com a porter de plenes garanties. Havia convençut escèptics i el soci ja el considerava un dels seus.
| Temporada | Partits | Minuts | Títols |
|---|---|---|---|
| 2014/15 | 37 | 3330 | 3 |
| 2015/16 | 35 | 3158 | 4 |
| 2016/17 | 3 | 270 | 1 |
Dues lligues en dos anys. Millor impossible per qui va respondre a la plena confiança de l’entrenador. Sense ínfules d’estrella ni pretensions, Bravo es va guanyar el respecte del vestidor a base d’aturades.
Adéu per la porta gran
Capità de la vigent campiona de la Copa Amèrica i porter del Barça. Carta de presentació difícilment millorable d'un futbolista als 33 anys. Ningú no dubta que la inversió del Manchester City és per un valor segur i que el seu rendiment a l’Etihad Stadium compensarà, amb escreix, la inversió.
En el seu últim partit amb la samarreta blaugrana, part del Camp Nou li va demanar que es quedés. Però la decisió ja estava presa. L’aposta de futur és Ter Stegen i és comprensible. Però també ho és la posició de Bravo. Jugaria tots els partits en la majoria de clubs del món i està en el seu dret de reivindicar-ho. El Barça no li pot donar el que sí farà el City, una porteria a temps complert.
A l’afició blaugrana li dol l’adéu del xilè perquè l’equip queda debilitat. La situació entre ell i Ter Stegen era insostenible perquè els dos estan plenament capacitats per jugar les tres competicions. La rotació a la porteria ha acabat amb Bravo a Manchester però no se li retreu res. Han estat només dues temporades però el record que deixa és difícilment millorable.
El sisè més car
El traspàs de Bravo s’ha tancat en 20 milions d’euros. Una xifra que el fa entrar en la llista de porters més cars de la història del futbol. Gianluigi Buffon lidera el rànquing, després que la Juventus li pagués al Parma prop de 53 milions d’euros per l’actual capità de la selecció italiana. Altres porters com Manuel Neuer, Francesco Toldo o David de Gea també apareixen en aquesta llista.