Tal dia com avui de l'any 1983, fa 34 anys, el Parlament de Catalunya votava la Llei 19/1983 que refundava el cos dels Mossos d'Esquadra com a policia de la Generalitat de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions que són competència de la Generalitat: seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, policia d'intervenció i policia de proximitat. El cos compta, actualment, amb més de 16.000 mossos que estan distribuïts per tot el territori del Principat. Creat i dissenyat amb els estàndards d'una policia moderna, ha estat valorat —en repetides ocasions— com un dels cossos policials més professionals i més efectius de la Unió Europea.
Però la història del cos de Mossos d'Esquadra es remunta a l'any 1719, fet que el converteix en el cos de policia civil més antic d'Europa. La seva creació va ser obra del general borbònic de Pio di Savoia, responsable de la destrucció del barri barceloní de la Ribera per bastir la Ciutadella. Savoia no aconseguia acabar amb els focus de resistència antiborbònica que, perduda la guerra convencional, operaven bàsicament en les zones muntanyoses del país en forma de guerra de guerrilles. Decebut amb el paper que jugaven tant l’exèrcit regular com els sometents locals en la persecució dels guerrillers, va optar per crear un cos armat permanent.
Per articular el cos es va inspirar en la tradició i en l'organització dels cossos armats catalans anteriors a la desfeta de 1714, especialment les Coroneles (de Barcelona, de Lleida i de Tortosa). L'any 1721, dos anys després de la seva creació, Pere Joan Barceló, el mític guerriller Carrasclet, havia marxat cap a Viena reclamat per l'arxiduc Carles d'Habsburg, i el camp d'actuació de les guerrilles catalanes havia quedat reduït a la muntanya de Tarragona i a la de Solsona. En aquell context Savoia va decidir emplaçar els Mossos en dos únics destacaments: Valls (Alt Camp) i Cardona (Bages), sota el comandament directe dels respectius “alcaldes” borbònics.
Mossos d'Esquadra de la Generalitat republicana
El 1724, per raons pretesament operatives, crearia un únic comandament que recauria en la figura de Pere Veciana, alcalde borbònic de Valls. Amb la progressiva desaparició de la resistència austriacista, el cos dels Mossos d'Esquadra quedaria reduït a una policia rural; i el 1874 —durant la primera República— quedaria limitat a un cos de vigilància que depenia de la Diputació de Barcelona. Amb la proclamació de la República de 1931, la restaurada Generalitat va assumir el comandament del cos, i durant els mandats dels presidents Macià i Companys es van dictar les primeres lleis per convertir els Mossos d'Esquadra en la policia integral de Catalunya.