No deixa de ser curiós. Ningú no creu en la possibilitat d'un acord amb Podemos que faciliti la investidura de Pedro Sánchez, però cada vegada hi ha més veus de la dreta que creuen que això acabarà passant abans que s'esgoti el mes d'abril. I a aquesta possibilitat incerta i improbable s'agafa de nou el nàufrag Sánchez que mantindrà aquest dimecres l'anhelada cita amb Pablo Iglesias, la primera des de la seva fracassada sessió d'investidura, i a la qual arriba amb una versió B de l'acord subscrit al seu dia amb Ciudadanos. Un govern socialista amb incrustacions de la formació d'Albert Rivera i de Podemos. El líder de la formació morada serà també la primera vegada, des de les eleccions del 20 de desembre, que arriba macat a una trobada amb el secretari general del PSOE. La distància amb el seu número dos, Íñigo Errejón, és pública i coneguda, i alguna de les seves confluències, com Compromís, no comparteixen la seva estratègia política. Iglesias té o pot tenir, en canvi, un as a la màniga: un preacord electoral amb Izquierda Unida i Alberto Garzón que li permeti estar en condicions de dur a terme el seu anhelat sorpasso al PSOE.

Si no és així, i pot no ser així, llançar-se com un boig a uns nous comicis pot ser una jugada d'un risc enorme per a Podemos en una societat com l'espanyola, gens acostumada a aquest tipus de situacions tant al límit. Per si Podemos descendeix a la terra i canvia el que fins ara ha estat una actitud humiliant amb els socialistes a una cosa que s'assembli a una negociació, els interlocutors del PSOE asseguren portar prou material per avançar en un possible pacte. Suposaria, òbviament, en tots els supòsits, que el tema territorial aparca qualsevol opció d'un referèndum pactat a Catalunya.

L'altra cara de la moneda ve reflectida en les angoixes del PP i el sempre present José María Aznar. L'expresident del Govern i del PP, que sempre surt a escena quan ensuma la debilitat política de Mariano Rajoy, no ha faltat a la cita en un homenatge a Vargas Llosa celebrat aquest dimarts a Madrid. Aznar no ha perdut l'ocasió de plantejar la necessitat de nous lideratges a l'altura dels reptes existents. Rajoy ha encaixat la severa reprimenda d'Aznar, els comentaris del premi Nobel sobre els mals de la corrupció i s'ha retirat a la Moncloa on l'ha reclòs d'un temps ençà la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Mentrestant, molts dirigents populars temen que la inacció els acabi passant factura.