El grup hoteler que havia de transformar la Torre Agbar en un nou cinc estrelles gran luxe a la ciutat de Barcelona s'ha cansat d'esperar la confirmació de la llicència i el projecte ha estat retirat. La decisió de l'equip municipal d'Ada Colau d'impulsar el juliol del 2015 una moratòria hotelera, adoptada quan va arribar a l'alcaldia, passa així factura a la ciutat. Sens dubte, la capital catalana necessita un pla d'hotels, però no hauria d'impedir la construcció d'allotjaments de gamma alta que permeten l'arribada d'un perfil de turista imprescindible i, a més, milloren l'oferta per acollir congressos i convencions. En el cas de l'edifici Agbar es dóna a més la circumstància que les seves especials característiques li atorguen un caràcter indiscutible en el paisatge de la ciutat i, així, l'obra de l'arquitecte Jean Nouvel acaba sent sempre un focus d'atracció turística. Ara serà un projecte destinat a oficines però, sens dubte, no serà el mateix.

La mesura de Colau d'imposar una moratòria va ser un error i una tossuderia. No responia a criteris objectius i debilitava la marca Barcelona. En última instància, els únics perjudicats en moments de baixa afluència de visitants haurien estat les mateixes cadenes i les ofertes turístiques haurien pogut ser més baixes. Però això és tan obvi que només es pot entendre la decisió per raons ideològiques. No ho hauria fet la ciutat de Londres, ni París, ni Roma, impedir la instal·lació d'una cadena hotelera internacional com a Barcelona. En el cas de la Torre Agbar, a més, la suspensió de llicències d'allotjaments turístics aprovada pel consistori no l'afectava, perquè els tràmits els havia iniciat quan va arribar el nou equip de govern. Però s'ha aprofitat la suspensió de llicència per a una moratòria sine die.

Ara que el mal ja està fet de poc serveix lamentar-se'n. Però és urgent que es corregeixi aquesta actitud si no vol rodolar pel pendent la marca de la capital catalana. En molts centres de decisió de l'estranger costa d'entendre aquesta mena de mesures, sobretot quan es tracta de cadenes hoteleres internacionals que totes les ciutats empaiten perquè s'hi instal·lin.