Com que no passa sovint que dos polítics rellevants competeixin per un càrrec mitjà del partit, la disputa que Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat, mantenen per ocupar el càrrec de president/a del consell nacional del Partit Demòcrata Català està fent emergir una rivalitat desconeguda en el que era CDC, molt poc acostumada fins ara a eleccions en obert i amb diversos candidats. Conesa va ser la primera a presentar-se, fent bandera de la necessitat de renovació de l'aparell del carrer Còrsega, alineada amb molts dels alcaldes de la que serà la direcció del nou partit i amb la pròxima coordinadora general, Marta Pascal: ubicada ideològicament en l'independentisme i partidària, en aquests moments, d'incorporar al full de ruta un referèndum d'independència. Molts podien pensar, no obstant això, que és la candidata oficial.

L'aparició en lliça del conseller Santi Vila, un polític heterodox, contrari al referèndum, amb molts i importants suports però també amb veus crítiques per part d'aquells que l'acusen de ser massa tou en les seves posicions independentistes, va sorprendre. Molt més quan es va ajuntar la seva candidatura al consell nacional amb una altra, eventualment, a l'alcaldia de Barcelona en les pròximes municipals com a rival d'Ada Colau. Vila jugava fort, com a ell li agrada. Però també es va veure de seguida que els seus suports eren importants començant pel president Puigdemont, el diputat a Corts Francesc Homs i seguint per l'aparell de la vella Convergència. Fins i tot al seu equip diuen comptar amb el suport d'Artur Mas encara que ell, públicament, manté silenci.

L'outsider va passar així a ser a ulls de molts l'oficialista. Segurament, ell s'ha de sentir més oficial que oficialista perquè, al capdavall, algú també el va animar a fer el pas i ell s'ho ha d'haver pres com un servei. En canvi, Mercè Conesa, com a corredora de fons que és, arriba a l'elecció sense més suports declarats que els del sector afí al conseller Rull. Veurem què acaba pesant més perquè al final tots els vots valen igual i una elecció en obert sempre té el seu entrellat. Fins i tot de vegades, com en el conclave per a l'elecció de papa, qui entra papable en surt cardenal.