Encara que els reis no solen fer declaracions, almenys perquè es publiquin, aquest dimecres se'ns ha fet saber que Joan Carles I estava enormement enutjat per la seva exclusió de l'acte celebrat al Congrés dels Diputats amb motiu del 40 aniversari de les eleccions del 15 de juny de 1977. No només això: el rei emèrit havia provat de contactar amb la presidenta de la Cambra Baixa, Ana Pastor, i, després de parlar amb ella, hauria conegut de primera mà que havia estat la Casa del Rei regnant la que l'hauria condemnat a seguir l'acte per televisió. "Està estupefacte", diuen des del seu cercle més proper, una fórmula informativa que sembla feta servir per no aparèixer ell mateix i mirar de reduir l'impacte de la notícia. I n'hi ha per sucar-hi en una de les explicacions que dona: "És que fins i tot hi eren les netes de la Pasionaria".

Certament, hi eren les netes de la llegendària dirigent del Partit Comunista d'Espanya. Com també hi era el guardonat justament en aquest acte exministre franquista Rodolfo Martín Villa, fet que va provocar una irada protesta de Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant. No hi va acudir Esquerra Republicana i els parlamentaris del PDeCAT van exhibir cartells amb urnes, amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre. Però per Joan Carles I l'important era que hi eren les netes de la Pasionaria, la històrica líder del PCE, aquell partit que Adolfo Suárez va legalitzar sota el seu regnat i que segurament 40 anys després per a ell continua sent el més semblant a l'exemple viu del bàndol perdedor de la guerra civil. I, mentre elles eren a la tribuna de convidats, ell no podia trepitjar l'hemicicle de la Carrera de San Jerónimo per desig exprés del seu fill precisament quan havia de ser el gran homenatjat del dia.

No s'assisteix cada dia en directe a una desavinença pública tan important entre pare i fill. D'aquelles que deixen seqüeles. Com aquell dia que va publicar un article en la seva estrenada pàgina web, a l'inici del procés independentista -el 18 de setembre del 2012-, provant d'imposar la seva autoritat i parlant que els catalans no podien perseguir quimeres, ja que no era un moment per debatre si eren "galgos o podencos" els qui amenaçaven la unitat d'Espanya. Es va explicar que faria servir la pàgina web per pronunciar-se sobre els diferents aspectes de la vida pública, cosa que òbviament mai no va fer, però va provocar un enrenou força important. El cert és que el discurs del seu fill li hauria agradat, ja que estava en la seva línia i va ser un dur al·legat contra el referèndum i aquest patrimoni comú que no podem ni dividir, ni destruir.

Unes paraules de l'actual cap de l'Estat que serveixen per justificar i donen cobertura amb escreix a la intervenció de la Guàrdia Civil, estrenyent el cercle sobre els funcionaris catalans per impedir el referèndum amb tot un arsenal d'actuacions jurídiques més que discutibles però que s'inscriuen en l'estratègia de la por activada pel Govern espanyol. La seva arquitecta legal, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, de viatge a Roma, va veure com el problema territorial espanyol i el referèndum català li bloquejava pràcticament tota una conferència de premsa. Tant, que la seva reacció va ser manifestar que prou problemes et dóna la vida perquè a sobre la Generalitat te n'afegeixi. Això, quan falta menys d'una setmana perquè el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras donin a conèixer els detalls de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. Roma, la ciutat eterna perquè mai no acaba de veure's i on cristal·litzen el passat i el present. Roma.