Félix de Azúa forma part d'una generació d'escriptors que són molt més importants per les seves posicions polítiques que per la seva obra. En el seu cas, per partida doble: res no hi ha de tan premiat i reconegut en molts sectors del Madrid polític, intel·lectual i mediàtic que un català que insulti els catalans de manera permanent. De Azúa compleix a la perfecció aquest paper des de fa anys i no ha dubtat a falsejar la realitat de l'educació a Catalunya. Per exemple, el 2012, quan va declarar que se n'havia anat de Catalunya perquè la seva filla no fos escolaritzada en l'odi als espanyols. Votant declarat temps enrere del PSOE, va passar més tard a Rosa Díez fins a desembocar en Ciutadans. I el passat 13 de març va prendre possessió de la seva condició de membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) on té assignada la butaca H.
Si la seva bèstia negra ha estat sempre el nacionalisme català, els seus últims pronunciaments sobre Pablo Iglesias i Ada Colau semblen haver eixamplat la mirada crítica de l'escriptor, que als seus 71 anys sembla haver trobat en l'insult i la desqualificació una sòlida posició de confort. Relacionar Podemos amb l'independentisme i amb ETA és una solemne ximpleria. Però desqualificar l'alcaldessa de Barcelona afirmant que "Colau hauria d'estar servint en una parada de peix", és un acte de masclisme i classisme que ajudarà que tots aquells que l'han aplaudit durant anys el coneguin realment. Potser les peixateres no poden arribar a ser alcaldesses?
Una de les seves novel·les prescindibles és Historia de un idiota contada por él mismo, un text escrit en primera persona i una mena d'assaig autobiogràfic amb presumptes pensaments filosòfics. Un títol que li ve com anell al dit.