No és el Partit Popular el primer que utilitza els funcionaris com a moneda d'ús electoral. A quin govern no li agrada presentar-se abans d'una campanya electoral com qui restitueix una part de la paga extra que els empleats públics van perdre al Nadal del 2012? Però sí que hauria de ser l'últim que se servís d'una manera tan descarada del que en darrera instància no són cap altra cosa que els diners dels contribuents. Anunciar, una setmana abans que se celebri l'última ronda de contactes de Felip VI abans de la convocatòria d'eleccions, que durant aquest mes d'abril els funcionaris públics dependents de l'administració central cobraran el 50% d'aquella paga extra, no és certament casual. I molt menys que juntament amb aquesta comunicació als sindicats es faci un segon anunci d'incompliment del dèficit públic per a aquest any i el que ve, que suposarà passar del 2,8% previst a un 3,6% i, el 2017, de l'1,4% al 2,9%.
És evident que el govern del PP ha decidit, per si hi havia dubtes, traslladar a la resta de partits la seva ferma intenció que s'acabin convocant les eleccions si el PSOE no es doblega a la gran coalició. Tot això, un cop s'ha fet evident que el PSOE no tancarà un acord amb Podemos, ja que en aquestes últimes setmanes Pedro Sánchez pràcticament ha desaparegut del mapa mediàtic en haver-se quedat aparentment sense oxigen per poder córrer l'última setmana de la cursa. En aquest context, destinar al voltant de 500 milions a la paga als funcionaris és el primer espot electoral de Mariano Rajoy.
Mentrestant, a l'oposició li queda el dret a la crítica i al legítim picar de peus. Això sempre és més fàcil que fer autocrítica sobre en quin moment van analitzar tan equivocadament el vot dels electors el passat 20 de desembre. I allà on els ciutadans van demanar diàleg en un marc plural i complex, ells hi van respondre amb línies vermelles i vetos. Al final, que ningú no pensi que els errors no es paguen. En política, també.