Amb una setmana de diferència, els dos partits de l'esquerra espanyola, PSOE i Podemos, han arribat a la mateixa conclusió: la qüestió del referèndum català està en la gènesi dels seus problemes (electorals) i no és oportú obrir permanentment debats sobre el particular. El cas dels socialistes és més cridaner ja que, a diferència d'altres ocasions, a l'oposició i malestar dels homes i dones de Ferraz i d'Andalusia s'hi ha afegit una petita revolta al carrer Nicaragua. Miquel Iceta, ballarí consumat, com ha fet evident a les últimes campanyes electorals, ha ensopegat al mig de la pista del consell nacional del partit per haver proposat suaument la possibilitat d'un referèndum a la canadenca si a Catalunya una hipotètica reforma de la Constitució rebés el vot negatiu dels electors.
Mira que era entortolligada la possibilitat de tot plegat, però ni així. El PSC no vol molt majoritàriament obrir un debat que considera estèril i molt costós electoralment, mentre que Iceta, més avesat a la política de les fintes per no sortir de l'escenari, voldria tenir-hi un peu dins per no ser confós amb el PP i Ciutadans. Però el cert és que són molts a les files socialistes que el que volen és això: en temes que afecten la sobirania espanyola, ser identificats sense cap diferència com ho són populars i els dirigents de la formació taronja. Això ens fa cada vegada més petits a Catalunya, afirmen en l'entorn d'Iceta que, ara com ara, no té un pla B.
El cas de Podemos, paladí del referèndum en les eleccions generals de desembre i enterrador d'aquesta opció en les de juny per més que En Comú Podem es resisteixi a admetre-ho, és aparentment l'allunyament -temporal o definitiu?- d'una certa complicitat de la nova esquerra amb els sectors independentistes catalans. Només l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que té agenda política pròpia, pot imprimir, arribat el cas, un nou cop de volant. Avui es limita a responsabilitzar Pablo Iglesias i a la resta de dirigents de Podemos de la baixada del suflé electoral. I és que quan has tingut la glòria tan a prop, tot té regust de poca cosa. De molt poca cosa.