Les dones catalanes podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors als actuals si hi hagués una distribució igualitària de les tasques domèstiques i de cures com en el treball remunerat, segons ha revelat un estudi de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (Odee), la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Institut Català de les Dones (ICD) de la Generalitat. En concret, la presidenta de l'Odee, Núria Lao, ha detallat que la principal conclusió de l'estudi 'Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerada a Catalunya' és que el PIB català s'incrementaria un 23,4% si es tingués en compte el treball domèstic i de cures, perquè ho faria augmentar en 50.321 milions d'euros (agafant dades de 2015 calculades amb una metodologia que utilitza l'INE), fins als 265.248 milions.

En dedicar una mitjana de gairebé dues hores diàries més, les dones són les que farien una aportació més gran si es calcula aquest PIB de l'economia domèstica i de cures, amb el 67%, pel que han conclòs que les dones contribueixen el doble en el valor econòmic d'aquests treballs. "El valor econòmic que aporta la dona a la societat és exactament el mateix que els homes", ha afegit la directora d'anàlisi econòmica de la Cambra, Carme Poveda, que ha precisat que de mitjana les dones suporten una càrrega de treball (remunerat i no remunerat) d'una hora més diària que els homes, la qual cosa trenca la imatge que treballen menys.

Poveda ha afirmat que "la dona continua assumint la càrrega més gran dels treballs de cures i organització de la llar" independentment de la seva edat, situació laboral i nivell d'estudis, la qual cosa té un cost de 2.759 euros anuals per dona. El temps dedicat a la llar es dobla quan té fills, amb la qual cosa la maternitat actua com un "sostre de vidre" per a la cursa professional, ha afegit la presidenta de l'ICD, Teresa M. Pitarch.

Treball invisibilitzat

L'estudi ha volgut donar visibilitat i crear indicadors per fer un seguiment d'un treball invisibilitzat, sense reconeixement social, ha destacat Pitarch, i la directora de l'Odee, Anna Mercadé, ha afegit que un apoderament real passa per arribar a una igualtat de retribució i a una coresponsabilitat social, per a la qual cosa ha demanat la gratuïtat de les guarderies i els serveis de la dependència. Ha proposat mesures transitòries, com fer una reforma horària per adoptar horaris europeus, tenir en compte el treball de cures en aspectes com les pensions i que desgravessin les guarderies i contractar cures.

"Arrosseguem una societat de l'època industrial", ha lamentat Mercadé, que ha detallat que no estan proposant una retribució per als treballs a la pròpia llar, sinó que es reconegui i no es penalitzi en la carrera professional com passa amb excedències de maternitat penalitzades, quan no ho són les excedències per a una funció política.

Uns pressupostos sense visió de gènere

En ser preguntada pels Pressupostos de la Generalitat per a 2017, la directora de l'Odee ha dit que no ha vist encara uns pressupostos amb visió de gènere, i que opina que no es donarà fins que les dones representin la meitat dels llocs de presa de decisions. "Les dones hem sortit a treballar fora de casa, però els homes no han entrat dins", ha explicat Pitarch, que ha relatat que les dones es troben les barreres internes d'una herència social patriarcal, una falta de coresponsabilitat d'homes i de la societat en general i una falta de mesures efectives per conciliar la vida laboral.

L'Enquesta d'usos del temps de 2010-11 (l'última disponible a Catalunya) mostra un augment gradual de dedicació dels homes a les tasques de la llar, amb 23 minuts més que en l'enquesta de 2002-03, però encara que és una tendència positiva, passaran 40 anys abans d'arribar a la igualtat amb 2,9 minuts per any, ha conclòs l'estudi, que presentaran el març davant d'un congrés de l'ONU sobre igualtat de gènere.