Emilio Saracho s'ha convertit aquest dilluns en president de Banco Popular una vegada que el seu predecessor en el càrrec, Ángel Ron, ha estat cessat pel consell d'administració de l'entitat i ha tingut lloc la junta general extraordinària d'accionistes. El consell de Popular s'ha reunit prèviament a la junta per cessar l'actual president del seu càrrec i acceptar la seva dimissió com a conseller de l'entitat. Així, Ron se'n va després d'haver estat al capdavant de Popular durant els últims dotze anys.

Més concretament, la junta d'accionistas ha aprovat el nomenament de Saracho com a conseller executiu de l'entitat amb un suport del 98,57%, al mateix temps que ha donat el vistiplau a la relecció de Pedro Larena com a conseller executiu amb un suport proper al 98,9%. També s'ha ratificat a Jaime Ruiz Sacristán com a conseller dominical amb almenys el 93,47% dels vots positius. A aquesta junta, que ha estat presidida pel vicepresident de l'entitat Roberto Higuera, no ha acudit Ron, com va confirmar en la presentació dels resultats de Popular, el passat 3 de febrer.

"No va a liquidació"

En la seva intervenció, Figuera ha garantit que l'entitat "no va a la liquidació" i ha insistit que és un "gran banc", rendible, que conserva els valors del passat. En resposta a les preguntes dels accionistes que han intervingut, també ha apuntat que el capital de Popular es troba per sobre dels requisits regulatoris i ha destacat que en els últims mesos s'ha procedit a un reforçament de les provisions.

"Tenim els informes dels auditors i comptem amb la supervisió dels reguladors. Com anem a anar a la liquidació?", s'ha preguntat el vicepresident de l'entitat, qui ha afirmat que Popular ha "tocat sòl" i ara li toca recuperar-se. Figuera ha defensat les bondats del banc, que compta amb un negoci de pimes amb una quota de mercat propera al 18%, encara que ha reconegut que ha passat per problemes "seriosos i heretats" que s'han gestionat "millor o pitjor", però "amb energia i intensitat".

El directiu també ha desvetllat que el banc es podria haver venut abans, donada la seva "enorme" base de clients i la seva "important franquícia", però, no obstant això, l'anterior equip gestor va decidir que Popular continués en solitari perquè entenia que era el millor per als accionistes. "Potser defensar la independència en algun moment era discutible. Ron la va defensar pensant que era el millor per als accionistes", ha assenyalat.

L'experiència de Saracho

Saracho, anteriorment vicepresident mundial de JP Morgan Chase, ha pres així els comandaments d'una entitat que va tancar l'exercici 2016 amb pèrdues de 3.485 milions d'euros, encara que cobertes amb l'import obtingut a l'ampliació i amb el seu excés de capital, segons va informar el passat 3 de febrer. Aquest resultat ha provocat que l'agència de qualificació creditícia Fitch enfonsés el seu ràting dins del 'bo porqueria' i que S&P Global baixés la seva perspectiva de 'positiva' a 'estable', encara que mantenint la seva nota també en 'grau d'especulació'. Ambdues qualificadores assumeixen que, amb l'arribada de Saracho a la presidència, l'entitat emprendrà una revisió del seu pla estratègic i dels seus objectius.

El nou president de Popular coneix bé el sector financer després d'haver participat durant la seva carrera en la creació i el desenvolupament del Banc Santander de Negocis i haver treballat per a Goldman Sachs a Londres. Saracho és, a més, conseller extern independent d'Inditex i conseller no executiu independent d'IAG. Entre els reptes als que haurà de fer davant el timó de Popular es troben reforçar la solvència del banc i decidir el futur del 'Projecte Sunrise', el pla dissenyat per l'anterior directiva per crear una societat d'actius immobiliaris per import brut de 6.000 milions d'euros que cotitzaria a la borsa.

A més, els analistes financers preveuen que Saracho podrà o bé dur a terme una nova ampliació de capital o bé posar en marxa la venda d'actius no estratègics per millorar la situació de Popular. En aquest càrrec, Saracho cobrarà una retribució fixa d'1,28 milions d'euros, com va acordar el consell d'administració a proposta de la comissió de retribucions. En concret, percebrà una retribució fixa de gairebé 1,3 milions d'euros des d'avui fins al 31 de desembre d'aquest any, a la qual se sumaran les retribucions en espècie i variables destinades als consellers executius.

Ron surt sense indemnització

El fins ara president del Banco Popular, Ángel Ron, va percebre 1,47 milions a l'exercici 2016 per l'acompliment de les seves funcions al capdavant de l'entitat, el mateix import que un any abans, després de quedar-se sense retribució variable. Segons consta a l'informe de remuneracions remès per l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Ron abandonarà a més l'entitat sense rebre indemnització. De la remuneració corresponent a l'exercici 2016, l'expresident del banc va obtenir una retribució total fixa per valor d'1,35 milions, dels quals 1,1 milions corresponen al fix com a conseller i 250.000 euros a l'ordinària fixa. Ron percebrà una retribució fixa addicional de 152.778 euros per l'acompliment del càrrec entre l'1 de gener de 2017 i aquest dilluns.

D'altra banda, l'expresident disposarà del dret al cobrament d'una pensió de jubilació per 23 milions. El banc va realitzar durant 2016 aportacions a Ron per valor de 243.000 euros vinculades als sistemes d'estalvi a llarg termini, després de la qual cosa el directiu acumula 8,57 milions per aquest concepte.

Sota el mandat de Ron, que finalitzarà després de dotze anys, el banc va integrar Banc Pastor a plena reestructuració del sector financer espanyol, una operació que va realitzar sense ajuts públics. No obstant això, el 'maó' assumit i la negativa a traspassar part d'aquests actius a la Sareb, coneguda com a 'banc dolent', van començar a pesar en el balanç de l'entitat i es van convertir en l'origen de molts problemes futurs.