Ferran Latorre és l'alpinista català del moment. Està a punt de culminar el repte més gran de la seva carrera i convertir-se en el primer català que puja les 14 muntanyes més altes del món (més de 8.000 metres). Una fita que només 15 persones de tot el món han aconseguit sense respiració artificial. El pròxim i últim bastió és l'Everest. Abans, però, aprofita les últimes setmanes de preparació per passejar pel Mobile World Congress (MWC) i presentar la tecnologia 100% barcelonina de Satway Pro. O el que és el mateix, el Whatsapp dels telèfons satèl·lit. En aquesta entrevista a El Nacional, Latorre aprofundeix en l'impacte de les noves tecnologies a l'alpinisme. "Un esport històricament molt aïllat i on la tecnologia ha tingut un gran impacte". De la incomunicació a l'era de la hipersupercomunicació.
Aquesta és la dotzena edició del MWC i la quarta del 4YFN. Què t'aporten companyies com Verasat o Nexus?
Fa molt temps que col·laboro amb Verasat i de fet ells el que m'han estat proporcionant és tota la connexió via satèl·lit tant de veu com d'Internet. En els últims trenta anys hi ha hagut dues revolucions de l'alpinisme: la primera va ser el material dels anys vuitanta i la segona, la d'Internet i les vies de comunicació. Satway Pro és una eina més en aquesta línia de comunicació global en un campament base així com de pujada a un cim de 8.000 metres.
Amb Satway Pro queda coberta una necessitat de comunicació via satèl·lit que fins ara tenien 4 milions de persones. Quin impacte té la tecnologia a l’esport i en concret, a l’alpinisme?
L'impacte és molt més bèstia a l'alpinisme que en altres esports. De fet, l'alpinisme ha estat un esport històricament molt aïllat i és on la tecnologia ha tingut un impacte més gran. Estàs en espais on no hi ha accés a la informació, on no hi ha Internet i pràcticament res. La primera expedició que vaig fer l'any 1992 vam estar incomunicats durant molt de temps. Hem passat d'estar molt incomunicats a estar hipersupercomunicats.
L'alpinisme ha estat un esport històricament molt aïllat i és on la tecnologia ha tingut un impacte més gran
Quin és el sentiment d'un alpinista quan està pujant un cim?
Amb la comunicació i la tecnologia es trenca el glamur d'allò que busquem els alpinistes que és estar aïllats del món. Però, també ens permet explicar la nostra aventura, existir i tenir patrocinis. Si tu tens la voluntat d'explicar allò que estàs fent, ho pots fer. Es pot anar a la muntanya sense comunicació perquè la gran sort és que la tecnologia no deixa de ser una elecció.
Pujaries a una muntanya sense cap mena de comunicació?
Faria una expedició sense telèfon satèl·lit. Ara bé, no aniria al Pirineu sense telèfon mòbil perquè això ja existeix i és com anar sense botes. També et reconec que m'he acostumat tant a comunicar que acabaria trobant alguna cosa a faltar.
S'imagina fins on pot arribar la tecnologia en el món de la comunicació?
Se'm fa difícil imaginar un món nou. Almenys conceptualment. Sí que pot canviar qualitativament convertint-lo en millor i més ràpid. Per exemple, la realitat virtual podria ser una eina d'entrenament i previsualització de muntanyes.
La realitat virtual podria ser una eina d'entrenament i previsualització de muntanyes
La tecnologia també fa l'alpinisme més accessible a la gent.
Quan treballava al programa Al filo de lo imposible i no existia Internet, ja ens deien que fèiem que les persones s'aficionessin al món de la muntanya. M'agrada fer proselitisme de l'alpinisme i provocar aquestes ganes de fer coses.
Quins projectes té ara?
Acabar el projecte dels 14 8.000. Només em queda l'Everest. Marxo el 9 d'abril i faré el cim al voltant del 20 de maig. I després, no ho sé. M'agradaria treballar en el món de la comunicació per empreses i seguir lligat a la muntanya.
Acabar el projecte dels 14 8.000. Només em queda l'Everest. Marxo el 9 d'abril i faré el cim al voltant del 20 de maig
Una demostració final de proselitisme.
Busco inspirar. És molt difícil desvetllar una veritat que ningú coneix i encara més en el món actual de les telecomunicacions. És molt difícil tenir una idea que ningú ha tingut ja. Però, el que intento és motivar les persones perquè siguin optimistes amb el futur. Estic convençut que els reptes estan aquí, sí o sí, i en el fons, tenir reptes a la vida et fa créixer i et genera una nova felicitat.