L'Ajuntament de Barcelona i Airbnb segueixen en peu de guerra i a foc creuat. El consistori encapçalat per l'alcaldessa Ada Colau ha donat un nou cop sobre la taula de l'economia col·laborativa amb un pla de xoc que pretén combatre amb més contundència que mai la presència d'habitatges turístics d'ús il·legal. En total, 20 mesures aplegades en cinc àmbits, entre les quals destaquen més visualitzadors que rastregin i detectin pisos, més inspectors, més eines d'informació i més col·laboració entre ciutadans, veïns i turistes.
No obstant això, aquest pla ha quedat parcialment eclipsat per una amenaça de 600.000 euros a les plataformes reincidents que no retirin els anuncis de pisos turístics irregulars. Airbnb que ja va ser sancionada per l'Ajuntament ha contraatacat de forma pràcticament immediata titllant aquestes noves mesures de "regulació arcaica" que protegeixen les empreses tradicionals i no deixen espai als particulars. Més concretament, ha assegurat que el "home sharing" és molt beneficiós per al turisme de proximitat, alhora que ha garantit que mai han comès cap frau en els seus contractes, ja que informa de la regulació local i "obliga els amfitrions a reconèixer que la coneixen i la compleixen."
Oportunitat i repte
En xifres, Airbnb ha generat durant el 2015 un impacte econòmic de 740 milions per a Barcelona, dels quals 500 milions provenen de la despesa gastada en comerços i serveis pels turistes allotjats en els seus establiments, mentre que els 240 restants corresponen a les tarifes que l'hoste paga a l'amfitrió, segons ha informat la mateixa plataforma. L'economia col·laborativa és una gran oportunitat de negoci, però també un repte en majúscules en l'àmbit legislatiu.
Des del 2015, l'Ajuntament ha realitzat 6.005 inspeccions sobre 2.505 habitatges diferents que han permès obrir 2.687 expedients administratius i 701 expedients sancionadors per un import de 30.000 euros. A més, ha dictat 604 ordres de cessament de l'activitat i ha precintat 38 pisos a l'espera de 29 més que s'estan tramitant. El repte s'engrandeix quan, a més, cada país ho entén i ho debat a la seva manera, mentre que Brussel·les sembla ser més aviat partidària del laissez faire, laissez passer.
Ambigüitat legislativa
Airbnb n'és plenament conscient, i per això no ha dubtat a enfortir la seva ferma defensa gràcies a l'ambigüitat legislativa. En aquest sentit, ha reiterat que l'Ajuntament de Barcelona ha fet cas omís a les recomanacions de la Comissió Europea, que a més de definir les plataformes com una oportunitat per a consumidors empreses i ciutadans, també estableix que no se les pot obligar a supervisar de forma activa suposades activitats il·legals. Seguidament, també ha criticat que l'amenaça de l'Ajuntament coincideixi amb la creació de la Comissió Interdepartamental de Desenvolupament de l'economia col·laborativa per part de la Generalitat.
De fet, aquest nou grup format per representants de diverses conselleries com són el secretari general d'Empresa i Coneixement, Xavier Gibert; la directora general de Turisme, Marian Muro i els secretaris d'Economia, Pere Aragonès, i Hisenda, Lluís Salvadó, entre d'altres, pretén garantir la igualtat d'oportunitats entre els agents implicats, evitant qualsevol mena de competència deslleial i assegurant una correcta tributació d'aquest tipus d'activitat.
Masses regulacions "arcaiques" per una plataforma que malgrat la guerra oberta, ha animat a Barcelona a seguir l'exemple d'altres ciutats d'arreu del món que "ja han adoptat normatives que donen suport a l'economia col·laborativa".