El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la institució emblemàtica de l'art contemporani a Catalunya commemora els 30 anys de la creació de la seva Fundació (la inauguració de la seva entitat va ser posterior, del 1995). I per celebrar aquest esdeveniment, s'han donat citat a la institució, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el ministre de Cultura, Méndez de Vigo, el conseller de Cultura, Santi Vila, el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Collboni i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. Tots ells han visitat l'exposició Col·lecció MACBA 31, amb peces de la col·lecció permanent del MACBA. I després han volgut felicitar als membres de la Fundació amb els seus parlaments.
Santi Vila, Carles Puigdemont, Ainhoa Grandes, Ferran Barenblit, Iñigo Méndez de Vigo i Enric Millo. Foto: David Campos.
L'ombra del procés
Hi havia expectació per veure la trobada entre Méndez de Vigo i Puigdemont després de la proclamació de la data i pregunta del referèndum. El retard en l'arribada del president de la Generalitat ha despertat certa expectació. A la fi, la visita a l'exposició s'ha desenvolupat en la més absoluta cordialitat. A l'hora dels parlaments hi ha hagut certes referències polítiques, però no s'ha mencionat explícitament el referèndum. Jaume Collboni ha aprofitat l'ocasió per defensar la unitat d'acció entre "les tres institucions": Estat, Generalitat i Ajuntament. I ha assegurat que gràcies a la col·laboració entre les tres entitats Barcelona va poder crear el MACBA i va aconseguir tenir les Olimpíades. Santi Vila ha defugit qualsevol polèmica i s'ha limitat a elogiar la tasca de "fer pàtria" dels membres del Patronat que han contribuït a la creació d'aquest museu. Mèndez de Vigo, que ha fet bona part del seu discurs en un català fluït, ha elogiat la Barcelona oberta i cosmopolita, del modernisme i actual, alhora que felicitava al MACBA: "Tots els espanyols estem orgullosos d'aquesta finestra a la vanguàrdia". Carles Puigdemont ha aprofitat l'ocasió per deixar clar, de forma subtil, que el Ministeri no dóna suport financerament al MACBA com a les grans institucions culturals de Madrid, malgrat que el MACBA és una institució internacionalment molt reconeguda.
Reivindicació dels actors privats
Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA, ha afirmat que la combinació entre entitats públiques i privades ha permés convertir el Museu en un "model". Ha destacat la vessant social del Museu, realitzada gràcies al compromís dels membres de la Fundació. Ha destacat que el gran repte del Museu és la seva ampliació i ha demanat suport a les institucions per a possibilitar el seu creixement, ja que els manca l'espai. Ainhoa Grandes ha volgut recordar la figura de Leopold Rodés, inspirador del Museu, a la que Jaume Collboni, en el seu parlament, hi ha afegit, també, la de Pasqual Maragall, a qui ha titllat d'alcalde revolucionari per promoure el Museu al cor del Raval. Santi Vila ha elogiat "el millor teixit empresarial", que ha fet possible que Barcelona "una ciutat que ha fet tant per l'art contemporani" tingui "el seu propi discurs" al MACBA.
Les autoritats amb alguns membres del patronat. Foto: David Campos.
El ministre elogia, en català, la "Catalunya oberta"
Mèndez de Vigo ha posat el MACBA com a exemple del que poden fer les iniciatives privades des de Catalunya amb el suport de totes les institucions públiques. Ha elogiat la tasca de Rodés, de Maragall i dels mecenes, i ha celebrat el paper de la Fundació com a dinamitzadora del museu. Per la seva banda, Puigdemont ha celebrat la iniciativa de creació del MACBA i ha aplaudit als membres del patronat, als que ha considerat "pioners". I ha reconegut que hi ha una assignatura pendent: "la manca d'educació en art contemporani", que considera que no ha estat prou difosa.
La Fundació
El 1987, en plena preparació dels JJ.OO, l'empresari Leopold Rodés, amb l'acord de Pasqual Maragall, va aconseguir el suport de 33 empreses i un grup de personalitats del món dels negocis que van apostar per crear una Fundació d'art contemporani, amb la intenció d'obrir un nou museu, cobrint així una reivindicació històrica dels cercles artístics de la ciutat. Els dinamitzadors del museu van apostar per contruïr-lo al centre del barri del Raval, en un lloc molt deprimit que es volia dinamitzar (de fet, la construcció del MACBA va ser l'inici de la gentrificació del barri). El projecte de l'espectacular edifici va ser obra de l'arquitecte Richard Meier. Mentre es construïa l'edifici, els patrons van anar comprant obres per a garantir el fons del Museu. A partir de l'obertura del Museu, el novembre de 1995, un consell assessor col·labora amb el director en la tria del fons a adquirir. Actualment, el MACBA ja disposa de 5.800 obres i un gran prestigi internacional: Cada any 600 obres surten en préstec per anar a exposicions a diferents institucions. Inicialment el MACBA funcionava mitjançant un consorci, en el que hi estaven integrats la Fundació, l'Ajuntament i lal Generalitat; més tard va integrar-s'hi el Ministeri de Cultura. Davant la manca d'espai al Museu, finalment es van incorporar a la institució dos edificis més: el Convent dels Àngels i el Centre de Documentació situat a la mateixa plaça. Malgrat tot, la Fundació MACBA argumenta que encara falta espai i està en converses amb les institucions per aconseguir una ampliació del museu.