La gràcia de la portada de La Razón d’aquest dimecres és al subtítol, on ens explica que “Rajoy y las comunidades acuerdan impulsar el nuevo modelo de financiación con o sin cataluña...”. Aquest “cataluña” en minúscula és una falta d’ortografia tant o més que les de la carta del president Puigdemont, de les quals el diari del Grup Planeta, amb tota raó, en feia aquest dimarts un festival, inquiets com estan sempre per la cura que mereix la llengua castellana, si un tiempo fuerte ya desmoronada, de la carrera de la edad cansada, etcètera.

Aquest “cataluña” en minúscula és també un lapsus revelador. Segurament és un missatge, un senyal, un símbol. Una Catalunya en minúscula. És que volen una Catalunya minúscula? I si la seva España és "con o sin cataluña", quina és la raó perquè s'oposin tan ferrenyament al referèndum? Són preguntes.

Tornem a la minúscula. La portada és la cara d’un diari, és gairebé impossible que passi desapercebuda una falta així. Una portada et pot colar una falsedat, una exageració, una distorsió, una postveritat o una realitat líquida. Ara bé, una falta d’ortografia com aquesta... és més complicat.

És difícil de creure que una pífia així, que els correctors informàtics indiquen i esmenen automàticament, no sigui deliberada. És a dir, no és que el diari hagi fet un Sergio Ramos, sinó que, molt segurament, La Razón ens vol dir alguna cosa. Pensem-hi.

En qualsevol cas, es fa estrany que, en la portada de dimarts, de la carta del Molt Honorable en remarquin les faltes d’ortografia més que les seves raons per no assistir a la conferència de presidents autonòmics. Aparentment, el president d’una Catalunya en minúscula també ha de ser tractat en minúscula.

Malvestats

El titular principal de La Razón aquest dimecres també té força, per això. Dóna tanta importància al president de la Generalitat que més d’un haurà caigut de la cadira. Ara resultarà que la conferència de presidents autonòmics, que no s’ha reunit en cinc anys, s’ha convocat per defensar l’Estat autonòmic de les malvestats de Puigdemont, a qui el tabloide dretà transforma en l’insurrecte que posa en perill les autonomies molt més que el repartiment del sostre de dèficit decidit pel ministre Montoro, posem per cas, o els Special Friday del govern espanyol al Tribunal Constitucional o la gestió de rodalies que perpetra Adif-Renfe cada dia, etcètera.

La idea potser és evitar que l’absència de Carles Puigdemont (i del lehendakari basc) a la conferència es destaqui com un fracàs del govern espanyol. La Generalitat, la governés qui la governés, era qui fins ara portava la iniciativa en el desenvolupament autonòmic. És complicat pensar que les altres autonomies, sense la Gene, faran alguna cosa diferent que ballar la música que toquen Rajoy, Santamaría i Montoro.

En la mateixa línia, La Razón publica una peça on vol posar en relleu que no, que la conferència de presidents té efectes, conseqüències i abast. Es titula Los 11 acuerdos de la Conferencia de Presidentes. Se’ns informa així del primer:

“Reforma de la financiación autonómica. El punto estrella de la Conferencia. En un mes una comisión de expertos se pondrá manos a la obra [...]. Uno de los cambios incluidos en la recta final de la negociación conducirá a la creación de otra comisión centrada en el sistema de dependencia. [...] Y más a última hora se ha pactado incluir en el grupo de expertos dos líneas específicas de trabajo...”.

És a dir, que el punt estrella s’ha resolt amb la creació de dues comissions d’experts i dues línies treball específiques. Els següents deu acords són semblants: “una Estrategia Nacional que estará hecha este año”; “en la Comisión General de Comunidades Autónomas del Senado se celebre un debate monográfico, con presencia de los consejeros del ramo”; “se trazarán vías de coordinación” i així tot. Ja se sap, si vols que alguna cosa no es faci, crea una comissió. Amb els consellers del ramo, esclar.

Alerta, però, que a La Razón no tot són minúscules. És un diari que no perd pistonada creativa. No en deixa passar ni una. Mira quin titular han posat al partit que va guanyar Rafa Nadal l’altre dia. Un titular majúscul. Llàstima que la foto i la realitat els desmenteixi: Vamos Rafa, a la pista, és esquerrà: 

La foto ve d'una piulada de @rterrasa