D’aquí a un temps, si la situació a Espanya continua complicant-se, anirem a buscar la campanya que Ciutadans ha preparat per aquestes eleccions. És significatiu del terror que provoca el nacionalisme castellà que, mentre tothom mira de treure avantatge de la CUP, ningú no parli del merder que estan a punt d’organitzar l’Albert Rivera i els seus nois. 

Suposo que ho han vist: Rivera es presenta com un polític català per canviar Espanya. Fa poc, Juan Carlos Girauta declarava que Ciutadans “és l’únic hereu del catalanisme històric”. Els darrers mesos hem vist dirigents de Ciutadans participant en caragolades, com si fossin Jordi Pujol o Duran i Lleida, i ha sigut un espectacle seguir la mutació que ha patit Inés Arrimadas, de poligonera a pubilla catalana.

Els intents de separar l’independentisme de la tradició històrica del país vénen de lluny. Van començar amb les campanyes a favor de la senyera i amb els llibres de Jordi Amat, que tant promocionen alguns entorns de CDC i de Podemos. Després de veure que Madrid convertia la política en un concurs d'Operación Triunfo, a Pedralbes finalment s'han vist en cor d'enviar Rivera a fer de general Prim o de Cambó.

Ciutadans es va constituir arreplegant les restes de l’Espanya franquista i de la Catalunya autonòmica. Com que els seus dirigents odien Pujol i creuen que els orígens determinen la nació, els assessors han pensat que presentar Rivera com a català els permetria netejar la imatge del partit i associar-lo al catalanisme. Els nois de Ciutadans són fills del colonialisme castellà i han de suplantar la seva manca d'ideals amb disfresses i paraules.

En una altra època on la violència física tingués més importància, Madrid potser podria apropiar-se del catalanisme, igual que es va apropiar de la nostra literatura i de la nostra història. No cal ser un geni per veure que l’independentisme és el catalanisme del segle XXI. El marc geopolític ha canviat i el futur de Catalunya ja no es juga a Madrid sinó a Brussel·les.

Els catalans sempre hem volgut treballar en projectes que ens permetessin treure el màxim profit del localisme i del cosmopolitisme. Fins a la caiguda del Mur de Berlín la unitat confederable més lògica era la Península, en canvi, ara és Europa. Al final, més enllà del discurs de corta y pega, la situació és senzilla. L’altre dia la meva mare llegia els discursos de les bases de Manresa –a casa som així- i em va deixar anar:

- No hi ha dret que després de 125 anys encara estiguem demanant les mateixes coses.

- Tranquil·la mare, Ciutadans s’ha fet catalanista!

- Oh! Alguns polítics del PP i molts falangistes també deien que eren catalanistes per fer-se perdonar. 

Sobre el paper, l’estratègia de Ciutadans pot semblar intel.ligent. Els cacics de Pedralbes volen tallar la retirada a CDC i aprofitar la seva por i el seu desconcert per suplantar-la. Mas ha demostrat que mai no pots comprar del tot un català, perquè el seu amor al país sempre pot despertar-se. Els convergents ja no seran mai de fiar per l’Estat espanyol i els cacics de la colònia necessiten un nou braç polític que especuli amb la força del país i faci de lobbista.

Un partit espanyol que vagi de catalanista és un cop de puny a la cara de l’Estat

El problema és que Catalunya existeix i ara té la consciència nacional desperta. Si els intents d’Aznar de fer un PP catalanista van fer créixer l’independentisme, tenir un partit a Espanya que vagi de catalanista acabarà sent un cop de puny a la cara de l’Estat. Per molt que els dirigents de Ciutadans diguin que són catalanistes, no només no tindran l’hegemonia a Catalunya; a més, faran que Castella se senti amenaçada i será com si tinguéssim un exèrcit divertint-se per Espanya.

Aviat Madrid ja no tindrà només un problema amb Catalunya, sinó que en tindrà dos. No sé si això els sona. Roca, Cambó i el general Prim ja van intentar aquesta jugada per motius més comprensibles. Jordi Cañas fa anys que va dient que Ciutadans farà el mateix que va intentar Pasqual Maragall, però "des de la lleialtat". A Ciutadans creuen que, com que tenen sang de fora, es podran entendre amb Madrid i l’avarícia de quedar-se el patrimoni convergent els fa perdre l'oremus.

Si el món de CDC no es confon amb el món de Ciutadans la unitat d'Espanya no en traurà cap benefici de la seva conversió, i això només podria aconseguir-se de forma eficaç amb un conflicte propi d'altres segles. Ciudadans s'ha fet catalanista per una barreja d'interès i covardia que recorda els motius que fan CDC i ERC vulguin semblar més socials que patriotes. L'Albert Rivera especula amb el dret a l’autodeterminació, igual que els líders independentistes, però ell no té un país darrere. 

El dret a l'autodeterminació és un ideal massa profund perquè ningú pugui jugar-hi i Ciutadans acabarà igual de deshonrat que la Unió Monàrquica o que els pied noirs d'Argèlia, amb la diferència que de Catalunya ningú no els farà fora. Jo mateix seré el primer de perdonar-los però em costarà parar de riure quan la maldat de carterista aficionat els peti a la cara. Perquè aviam si ens entenem: intentar saquejar l'ànima d'un país és com intentar violar les seves dones, en termes simbòlics. 

Cal ser un animal i tenir molt pocs escrúpols.