Al Teatre Gaudí s'hi representa una versió molt peculiar d'Alícia al país de les meravelles, a càrrec de l'Escapade Theatre. Es tracta d'Alice in Wonderland, un musical dirigit per Sue Flack, qui ha adaptat el text de Lewis Carroll. No es tracta d'un muntatge basat en l'abundància i espectacularitat dels recursos, com passa en tants d'altres musicals, sinó en l'aplicació sistemàtica d'un enginy desbordant. Un magnífic espectacle que fa recuperar l'apreci pel teatre, i que demostra que Lewis Carroll, continua vigent, i que no és només un autor per nens. Alicie in Wonderland serà a aquest escenari només fins el 29 de maig.

Equilibri aconseguit

A Alice in Wonderland hi ha text, hi ha dansa, hi ha cançons... Però tot s'encadena amb perfecta naturalitat. El text no és un simple pretext per enllaçar cançons, sinó que les cançons i les danses es posen al servei de la coherència i l'enriquiment de l'argument. Així s'aconsegueix una obra "irreverent i sexy", com afirmen els membres de l'Escapade Theatre. I el Teatre Gaudí és un espai idoni per a veure'l, ja que la distància entre l'espectador i els actors és mínima i s'aconsegueix que el públic quedi immers al món de fantasia de Carroll.

El regne de la il·lusió

Alice in Wonderland aconsegueix fer versemblant una història increïble. I ho fa amb una economia de recursos admirable. Fa creure al públic que Alícia creix i s'encongeix, i que cau en un forat sense fi. El conill i el gat, sense grans artificis de maquillatge, aconsegueixen plenament assumir el seu paper. No hi ha decorats sofisticats: un carro de supermercat, quatre taulers, una porta en miniatura... I un vestuari lluent i poc sofisficat, que aconsegueix ser ben convincent. Tot plegat funciona a la perfecció.

Més Carroll que Disney

Hi ha poques obres que hagin estat més tergiversades que Alícia al país de les meravelles. Escapade Theatre recupera l'esperit més pur de Lewis Caroll, en el 150 aniversari de la publicació del seu llibre estelar, i construeix una història fantàstica de màgia i absurd. Els interrogants que s'obren a l'Alícia és obvi que no tenen resposta. La mort hi és ben present, en l'amenaçadora figura de la reina de cartes. Que ningú esperi una lliçó de moral fàcil a la fi de l'obra. Aquesta Alícia no és la de Disney.

L'Escapade Theatre

Aquest grup va ser format per Sue Flack, actriu i directora anglesa instal·lada a Barcelona des del 1990. Escapa de les xarxes habituals del món escènic català; en algun cas ha recorregut a actors de teatre de carrer, amb bons resultats. Molts dels seus membres es dediquen professionalment a activitats que no tenen res a veure amb l'escena, però a Alice desborden talent. Les obres d'Escapade han gaudit d'un bon reconeixement de la crítica. Decadence i La metamorphosis van presentar-se al Grec el 1998 i 1999. El 2013 van tenir molt d'èxit amb el musical Mac the Knife. I el 2014 van portar a escena, amb molt d'èxit, el David Copperfield de Dickens...

Verkami

Alice in Wonderland s'ha finançat parcialment gràcies a una campanya de crowdfunding a Verkami. Les peticions eren més aviat modestes: hi havia la possibilitat de contribuir des de 15 euros. El pressupost de l'obra és d'allò més discret. Es demanaven fons per al vestuari (1.431€), per a l'atrezzo (800€), pel lloguer dels micròfons sense fils (1.000€) i per la promoció (725€). Un total de 3.956 euros. Per un espectacle d'aquestes característiques, no pas gaire...

Subtítols en català

L'espectacle s'ofereix en anglès amb subtítols en català, ja que bona part dels actors són anglòfons instal·lats a Barcelona. Però donades les característiques de l'obra, és difícil seguir alhora els subtítols i les evolucions dels actors. I, per a una part important del públic potencial, l'anglès és un obstacle per a poder gaudir del musical sense esforç. Una limitació per a alguns, dins l'excel·lència d'aquest muntatge.