Un unicorn és un ésser mitològic que se sol representar com un cavall blanc amb una banya al davant. Sovint va acompanyat d'un arc de Sant Martí i tot el que l'envolta forma part d'un entorn meravellós. El mateix passa amb els centaures, els pegassos i els decacorns. Són éssers llegendaris que, més enllà d'aparèixer a les pel·lícules i als llibres, ningú ha pogut demostrar que els hagi vist mai. Per contra, a l'ecosistema emprenedor aquests animals tenen significat propi i alguns emprenedors, inversors i experts en el sector afirmen que els veuen tot sovint. Com és possible?

Des de fa una dècada, la nova economia s'ha vist obligada a catalogar els negocis emergents. En el món startupero per a parlar de companyies d'habitatge s'usa el terme proptech, per separar els negocis de finances es parla de fintech i les insurtech són les empreses d'assegurances. En aquest sentit, els unicorns, centaures o minotaures ja no sols són animals mitològics, en l'àmbit de la nova economia són empreses que es divideixen en funció de la seva valoració.

Un unicorn, que per a la gran majoria seria un animal mitològic semblant a un cavall, però amb una banya al davant, pels emprenedors és una empresa amb una valoració superior als 1.000 milions de dòlars. Aquest concepte el va inventar Aileen Lee, fundadora de Cowboy Ventures, qui l’any 2013 va definir per primera vegada aquest concepte i va afirmar que cada any quatre companyies passaven a formar part d’aquesta llista. En general, es tracta de companyies que s’han finançat amb capital privat i destaquen pel seu caràcter innovador, han apostat per un creixement accelerat i per tenir un mercat molt gran. Actualment, a Espanya hi ha 11 unicorns i més d'un miler a tot el món.

Zoològic d'empreses emergents

El terme unicorn va ser el primer, però el zoològic, la fauna emprenedora i l'argot ha anat creixent. A mesura que les empreses van anar-se fent grans, la imaginació dels economistes també ho va fer. Va ser llavors quan van aparèixer els decacorns, que són aquells negocis que han superat els 10.000 milions de dòlars. Airbnb, Uber o Pinterest en serien alguns exemples. Mesos més tard Dave McClure, empresari i inversor americà, va incorporar alguns éssers més a la fauna de les start-ups. El directiu va batejar les empreses emergents valorades en entre 100 i 1.000 de dòlars amb l’animal de centaures. Ara bé, els creadors d’aquest argot també parlen de dragons, ponis, zebres, camells i inclús de zombis.

Dragons, per exemple, és un concepte que va aparèixer el 2014 i són aquells unicorns que han retornat als seus inversors el 100% del capital. Per contra, quan les firmes unicorns han aconseguit els 1.000 milions de dòlars posant únicament els diners que han recaptat en un compte corrent, llavors passen a ser minotaures. La web Axios va comptabilitzar 59 minotaures a principis del 2019 i va posar com a exemple la multinacional xinesa Alibaba. McClure, l'any 2015 també va parlar dels dinosaures, aquelles empreses que, segons ell, ja han sortit a borsa, compten amb capital públic i en molts casos estan sobrevalorades. Avui dia aquests negocis es troben extingits o en vies de desaparició. 

Més a petita escala trobem els ponis, que serien les start-ups amb una valoració per sobre dels 10 milions de dòlars i per sota dels 100. A banda, també hi ha les zebres, que són aquelles companyies que tenen l'objectiu de créixer, ser rendibles i generar beneficis als seus accionistes. Aquest tipus de negocis estan interessats a resoldre problemes profunds i a reparar sistemes socials. Igual que una zebra de color blanc i negre, aquestes empreses busquen l'equilibri entre el creixement i l'impacte social. En l'argot de les noves economies també hi ha el camell, que són les firmes emergents que són capaces de passar llargs terminis de temps sense inversió perquè el seu producte ja és rendible per si sol; com també un camell, que pot estar dies i dies sense beure aigua al desert. Finalment, també hi ha les zombis, que són aquelles companyies que se sostenen a través de subvencions o finançament de capital de risc. 

Unicorns a Espanya

Altres conceptes que han sortit en els darrers anys són els pegassos, aquelles companyies que són tan rendibles que poden fer servir els seus guanys per volar tan alt que es poden saltar múltiples rondes de finançament, els rinoceronts, que són aquelles que es fan passar per unicorns, però que no ho són i finalment les gaseles, que serien les start-ups que experimenten un creixement ràpid i rendible amb un equip petit. A diferència de la resta, el requisit per ser considerat d'aquesta categoria és ser una start-up TECH fundada a l'Àfrica.

Segons el darrer informe de PwC, des del 2012 l'ecosistema emprenedor espanyol ha crescut exponencialment, multiplicant per 20 el seu valor. Si fa una dècada aquest era de més de 4.300 milions d'euros, enguany ha augmentat fins a més de 83.000 milions, l'equivalent al 14% del valor de l'IBEX 35. Actualment, al país hi ha onze unicorns i està previst que la xifra es multipliqui a finals de l'any vinent. Els principals reptes als quals s'enfronten les empreses per aconseguir aquesta fita són la regulació, l'accés a capital i el talent, tot i que ja hi ha més d'una dotzena de negocis a punt d'aconseguir la valoració dels 1.000 milions de dòlars.