El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a l'aportació de 400 milions d'euros per part d'Espanya a un projecte europeu que té l'objectiu de donar suport a negocis en fase de creixement d'alta tecnologia i reforçar així l'autonomia estratègica de la Unió Europea. Aquesta aportació, que se suma a un fons europeu que ha aconseguit 3.750 milions d'euros, ha estat aprovada aquest dimarts i té l'objectiu de contrarestar el dèficit de finançament que hi ha en "empreses emergents" amb un "futur prometedor".
"És una ajuda que ve a incentivar el dèficit de finançament que existeix a les empreses emergents innovadores i que tenen un futur prometedor a Europa", ha assenyalat la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
De moment participen en aquest projecte el Banc Europeu d'Inversions, Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i ara també Espanya. Segons Rodríguez, aquest fons ha aconseguit fins ara 3.750 milions d'euros. "Ara s'incorpora el nostre país amb aquest afany de continuar liderant amb el conjunt de la Unió Europea una autonomia estratègica en l'àmbit industrial i diferents sectors que ens permetin afrontar tots els desafiaments que tenim davant nosaltres", ha conclòs la portaveu.
Llei de start-ups
A finals de 2022, el Congrés va aprovar el projecte de llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents (Llei de start-ups) amb beneficis fiscals i menor burocràcia. El Congrés va donar llum verda a la llei amb 177 vots a favor, 88 vots en contra i 75 abstencions, gràcies als vots favorables del PSOE, Unidas Podemos, Ciutadans i el PNB. El Partit Popular, malgrat anunciar durant la sessió el seu suport al projecte de llei, finalment va votar en contra. Després de l'aprovació de la norma, la ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va assegurar que "es tracta d'una llei pionera" que permetrà "posar Espanya a l'avantguarda en l'impuls d'aquest ecosistema" i que mostra "per a què serveix el debat real".
La nova legislació neix amb l'objectiu de donar una cobertura legal més gran i suport econòmic a les empreses emergents de base tecnològica i per ajudar a construir un ecosistema empresarial capaç de convertir-se en el motor de la modernització de l'economia. Què es busca? Simplificar els tràmits administratius per afavorir l'emprenedoria innovadora, incentivar la contractació de personal d'alta qualificació, fomentar la inversió nacional i estrangera en les start-ups a través de nous beneficis fiscals, adaptar el marc administratiu, fiscal, civil i mercantil aplicable a les especificitats de les empreses emergents per donar-los suport en els seus primers anys de vida i diferenciar-les de les companyies amb models de negoci convencionals i fixar les condicions que hauran de complir les empreses emergents per ser considerades start-ups i poder acollir-se als beneficis que recull la norma.
En aquest sentit, el projecte, que el Govern va aprovar el 2021, introdueix la simplificació administrativa i una sèrie d'incentius fiscals per a les empreses emergents, com una rebaixa de l'impost de societats fins al 15% durant els quatre primers anys; la possibilitat d'ajornar el deute tributari o l'eliminació de l'obligació de pagaments fraccionats. Així mateix, estableix deduccions fiscals del 50% per a les inversions anuals de fins a 100.000 euros; una exempció fiscal per a les opcions de compra d'accions (stock options) de fins a 50.000 euros; i s'afavoreix la creació de sandboxes, entre altres mesures.
Requisits per ser una firma emergent
Les empreses emergents se les defineix com a companyies de nova creació, de no més de cinc anys d'antiguitat, set en cas d'alguns sectors estratègics; amb seu social a Espanya, que no hagin facturat més de 10 milions d'euros i que desenvolupin un projecte d'emprenedoria innovadora que compti amb un model de negoci escalable, entre altres requisits. A més, la norma també inclou una disposició addicional per crear l'Agència Espanyola de Supervisió d'intel·ligència artificial i ampliar la modificació de la Llei d'Auditoria de Comptes.
Després de la seva aprovació a començaments de novembre, la diputada del PSOE Begoña Nasarre va destacar el "bon clima de Treball" que va permetre "incorporar moltes esmenes conscients de la importància d'una llei pionera", mentre que la diputada d'Unidas Podemos Lucía Muñoz va celebrar la "participació de la Societat civil i els grups parlamentaris" en el seu desenvolupament. Per part del PP va intervenir el diputat Víctor Píriz, que va qualificar la llei com a "necessària" perquè el sector innovador d'Espanya pugui créixer i desplegar-se "molt més ràpid". Per part de Ciutadans, la diputada María Muñoz va defensar la llei com a "necessària", si bé va criticar que arriba "una mica tard".