El decret antiapagades 7-2025 elaborat pel govern espanyol per tal de reforçar el sistema elèctric va posar d'acord, en contra, partits tan distants en la gran majoria d'assumptes com Podem, Vox, Junts i PP. En canvi, a l'altra cara de la moneda, també coincideixen, però en lamentar que no tiri endavant, sectors tan allunyats en altres ocasions com sindicats i patronals i també els ecologistes de Greenpeace. Però quines mesures exactament hi havia al decret i com afecta les empreses i ciutadans? 

Curiosament, Podem al·legava que desenes d'entitats ecologistes els havien demanat votar en contra, per l'excessiu poder que donava a les grans empreses a l'hora "d'especular amb renovables" i per no preveure sancions en cas d'una apagada de la qual culpen a les companyies. Ara bé, Greenpeace, tot i que va ser crític amb el decret, va reaccionar "lamentant" el rebuig, ja que "tot i amb carències, hauria suposat millores claus per a l'autoconsum i el desplegament de bateries". Comissions Obreres ha demanat al govern espanyol que torni a portar al Congrés el decret i la patronal elèctrica Aelec alerta que hi ha 200.000 milions d'euros d'inversions amenaçats, basant-se en un informe que va elaborar PWC. 

Per què? Perquè, entre altres coses, la nova llei fomenta la inversió en xarxes de transport i distribució, que cal renovar per tal de millorar la cobertura elèctrica davant la complexitat que creix amb la proliferació de parcs eòlics i fotovoltaics, que multipliquen els punts de generació i per tant els llocs des d'on s'ha de transportar la llum per tal que arribi a les llars, empreses i institucions. 

La "resiliència" del sistema elèctric, és a dir, la capacitat d'adaptar-se als canvis i variacions, era el principal objectiu d'aquest decret i la principal carència de la xarxa que va provocar l'apagada amb les dades que avui es tenen. 

I una xarxa més forta és també més resilient, per la qual cosa el govern espanyol fixava la inversió de 931 milions d'euros en xarxes i 600 milions per a compensar el CO2 de la indústria, així com 500 milions d'ajuts per a l'eficiència energètica. 

El decret tenia tres pilars: el reforç de la supervisió i el control de tensió, l'emmagatzemament i flexibilitat i, en tercer lloc, l'electrificació. 

El govern espanyol posava en mans de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) un "informe de seguiment de control de tensió de tots els operadors" i estableix inspeccions i un pla de treball amb propostes de regulació i sistemes d'estabilització de la xarxa. 

Es preveia que es concedissin nous punts de connexió a xarxa per sistemes pensats només per millorar la xarxa i que hi hagi restriccions tècniques als sistemes que perjudiquin la xarxa. 

L'aposta per l'emmagatzematge, un cop aprovat el marc legal de les bateries, és també clau. L'emmagatzematge permet generar renovables quan no bufa el vent ni hi ha sol perquè s'ha guardat l'energia que no es feia servir. I la llei, després d'aprovar subvencions de 700 milions per a les bateries, el nou decret aprovava una agilització dels tràmits, que sumaria flexibilitat a la xarxa. 

La nova llei, i aquí és on més afecta les llars, contenia també mesures per afavorir l'autoconsum tant a les llars com a les empreses i l'aerotèrmia, sistema de climatització elèctrica que ha d'estendre's a les llars, però requereix una gran inversió inicial. Pel que fa a l'autoconsum, s'amplia el radi fins al qual es pot connectar un dispositiu a un autoconsum, passa de 3 a 5 kms, i crea la figura de l'agent independent d'autoconsum que pugui facilitar l'accés de l'autoconsum col·lectiu. 

I quant a les aerotèrmies, es modificava la llei de propietat horitzontal per tal que els ajuntaments puguin bonificar l'IBI o l'impost de construccions i obres per a projectes d'aerotèrmia, com ja es fa amb l'autoconsum.