A finals de 2021, el Govern d'Espanya va aprovar per decret un paquet de mesures urgents per eliminar barreres normatives i accelerar el desplegament de les energies renovables. Entre altres mesures, es va concedir un termini addicional de nou mesos als projectes renovables en tramitació per poder obtenir els permisos mediambientals que concedeixen les CCAA o el Ministeri de Transició Ecològica en funció de la seva potència instal·lada. Aquesta ampliació va evitar que centenars de projectes eòlics o fotovoltaics tramitats es fessin malbé per culpa dels colls d'ampolla de la pròpia administració, mentre que els promotors van aclarir el risc de perdre els avals dipositats i els drets de connexió a la xarxa. Tanmateix, aquesta ampliació dels terminis intermedis per als permisos ambientals no ha anat acompanyada d'una extensió proporcional del termini total que l'administració imposa per executar els projectes, la qual cosa a la pràctica provoca que sigui impossible construir els parcs amb els nous terminis.
En concret, el Reial Decret-Llei 29/21, de 21 de desembre, va donar un període addicional de nou mesos en els terminis per a les fites intermedis previstos per a l'obtenció de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i les autoritzacions administratives prèvia i de construcció. Tanmateix, el límit temporal total per completar l'últim de les fites, l'autorització administrativa d'explotació definitiva i l'entrada en operació de la instal·lació corresponent, es manté en cinc anys (seixanta mesos). És a dir, l'administració s'ha donat més temps a si mateixa per als tràmits que li corresponen però a costa de retallar-los les empreses el temps per construir els parcs eòlics o fotovoltaics.
Segons l'opinió de les empreses que promouen els parcs i instal·lacions eòliques en tramitació, no resulta coherent que el Govern hagi ampliat fins a un màxim de nou mesos el termini per a l'obtenció de la DIA, l'Autorització Administrativa Prèvia (AAP) i l'Autorització Administrativa de Construcció (AAC) i, tanmateix, s'hagi mantingut intacte el termini total de cinc anys per a l'obtenció de l'Autorització Administrativa d'Explotació Definitiva (AAE) perquè no dona temps de construir les instal·lacions. Dit d'una altra manera: una vegada completin la fita del permís ambiental i puguin posar-se a construir, el temps que quedarà per davant fins i tot esgotar els cinc anys de termini total no serà suficient per acabar a temps l'obra.
Empreses i associacions del sector com UNEF estan reclamant una extensió de 12 mesos de termini fins a un total de sis anys. La reclamació està basada en els períodes de construcció que impliquen de mitjana aquest tipus d'instal·lacions. Per exemple, per al cas d'una planta de 200 MW eòlics, el temps de construcció necessari s'acosta als 24 mesos, mentre que en el cas d'una de fotovoltaica de la mateixa potència el termini seria d'entre 12 i 15 mesos.
Segons el parer del president de l'UNEF, José Donoso, molts projectes no es poden construir a temps si no s'amplien els terminis a dos o tres anys. "Tenim problemes de colls d'ampolla en els subministraments. Només en els transformadors ens estan donant temps de lliurament de 18 a 22 mesos quan el normal és un any, però en aquest moment hi ha molta demanda a nivell mundial", alerta l'expert.
Donoso lamenta que després d'haver realitzat un "esforç administratiu" tan important per tramitar els permisos ambientals, "seria una pena que per una barrera d'aquest estil no sortissin els projectes". L'acumulació de projectes en fase de construcció generarà colls d'ampolla i costos extres no desitjables, mentre que estendre els terminis de construcció a dos o tres anys permetria a la indústria nacional absorbir la demanda que es generarà amb la construcció dels parcs.
Segons l'opinió de Donoso, existeix un risc que aproximadament un terç dels 40 GW de capacitat autoritzada aquest any no s'arribi a executar perquè en les etapes prèvies a la construcció ja han consumit quatre dels cinc anys dels que disposen en total. Una vegada els promotors aconsegueixen les autoritzacions ambientals, abans que les màquines entrin a treballar encara s'han de tramitar les autoritzacions municipals de construcció i tancar el finançament amb els bancs.
Per la seva part, José Miguel Ferrer, director general de Statkraft per a Espanya i Portugal considera "imprescindible" estendre el límit temporal de connexió dels projectes. "Tal com està redactat ara el RD 29/2021, molts projectes renovables no podran executar-se en temps i forma perquè no hi ha prou temps per a la seva construcció. Ha estat un encert estendre els terminis administratius intermedis, però si no s'estén també el termini per a la seva entrada en operació, moltes instal·lacions no arribaran a entrar en funcionament", lamenta Ferrer en declaracions a ON ECONOMIA.
De fet, el que està succeint és que les administracions estan esgotant els nou mesos de pròrroga per concedir les autoritzacions ambientals, amb la qual cosa quan arriba l'hora que les màquines comencin a treballar, les empreses s'estan trobant amb nou mesos menys abans que expiri el termini de cinc anys establert per a l'AAE. Per al cas de les instal·lacions superiors a 50 MW de potència, la DIA correspon concedir-la al Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), mentre que les de potència inferior són competència de les CCAA.
Des que una empresa presenta la sol·licitud inicial fins que és admesa i obté la DIA i les autoritzacions administratives prèvia i de construcció poden passar fins a 37 mesos en total. A partir d'allà s'engega un altre comptador de 23 mesos per a les empreses en les quals han d'obtenir les autoritzacions autonòmiques i locals específiques per a l'obra, buscar el finançament per afrontar la inversió associada al projecte i construir la instal·lació renovable. Tenint en compte que el temps mitjà de la negociació amb les entitats financeres és d'aproximadament un any, quan arriba l'hora de firmar el finançament a les empreses només els queden nou mesos per davant per a l'execució material del projecte abans d'esgotar els cinc anys de termini (60 mesos).
Problemes de subministrament
L'escurçament dels períodes efectius de construcció es veu agreujada, a més, pel pic de demanda de materials previst per part dels promotors per accelerar l'execució de les instal·lacions. Amb pocs mesos de diferència s'acumularan les comandes de centenars d'empreses constructores de parcs eòlics i fotovoltaics. Segons el director general de Statkraft a Espanya, el problema creat amb l'escurçament dels terminis efectius de construcció es veurà agreujat pels "problemes a la cadena de subministrament que s'acosten". "En aquest escenari, a més, resultarà molt més difícil que els promotors renovables aconsegueixin el finançament necessari per seguir endavant", adverteix l'expert.
Pablo Dorronsoro, Soci Energia i Sectors Regulats d'EY Advocats, també destaca els colls d'ampolla a què s'enfronten els desenvolupadors pels terminis de lliurament de components com els transformadors, que poden complicar-se pel pic de demanda previst. Dorronsoro apunta que els desenvolupadors necessiten al voltant de 18 mesos de mitjana per construir els parcs i que l'execució en termini sol dependre dels mesos que consumen en la negociació prèvia les entitats financeres. Amb tot, matisa que és un condicionant que no afecta aquells desenvolupadors que compten amb múscul finanicero per als seus projectes sense necessitat de recursos externs. "Hi ha desenvolupadors que estan molt tranquils i altres que van més escassos", comenta en relació amb el problema dels terminis.
L'expert d'EY assenyala que existeixen dubtes sobre la capacitat de la indústria d'afrontar la construcció simultània de tots els parcs pendents. "No sabem si hi haurà capacitat d'absorbir tota la demanda, perquè hi ha moments puntuals en què es necessita molt personal. Això encarirà el preu de la construcció i generarà retards", preveu Pablo Dorronsoro.
Malgrat que el sector està reclamant una ampliació de terminis de construcció que eviti perdre desenes de projectes, de moment no existeix l'expectativa que es puguin revisar. "De moment hem informat al Ministeri de Transició Ecològica i sap que ha de prendre la decisió i valorar-ho tot", explica José Donoso.