El Consell de Ministres, a petició del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha aprovat un Reial Decret pel qual s'aproven determinades mesures urgents per al reforç del sistema elèctric, que recupera diverses disposicions del Reial decret llei 7/2025, el conegut com a 'decret antiapagada' que va ser derogat pel Congrés dels Diputats el mes de juliol passat, com les que reforçaven Red Eléctrica de España (REE), l'operador del sistema elèctric, i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
En la seva última sessió abans de l'estiu, la cambra baixa va tombar el pla antiapagada de mesures urgents per al reforç del sistema elèctric després del black-out del 28 d'abril i les seves mesures de desplegament d'inversions en renovables o descarbonització de la indústria, que el govern ha anat recuperant de manera trossejada o per diferents fórmules, com en aquest cas el reial decret.
D'aquesta manera, el Reial Decret que ha vist la llum aquest dimarts al Consell de Ministres recupera les funcions de supervisió i control que es potenciaven per a Red Eléctrica i la CNMC, i que van decaure en el seu tràmit parlamentari al juliol.
Així, s'estableixen mesures de supervisió i control sobre les obligacions de control de tensió dels agents del sector elèctric, reforçant així les funcions de la CNMC, que haurà, en un informe trimestral de caràcter públic, de donar compte d'aquesta qüestió, clau per al funcionament adequat del sistema elèctric, va informar el Ministeri en un comunicat.
A més, el regulador també completarà un pla d'inspecció extraordinari de les capacitats de reposició del subministrament, que repetirà cada tres anys.
Pel que fa a Red Eléctrica, elaborarà propostes de modificació normativa sobre les respostes davant les oscil·lacions de potència, sobre la velocitat de variació de tensions, sobre la programació de les restriccions tècniques i sobre altres elements, així com la definició d'un procediment per monitorar incidents, i un altre procediment per coordinar els plans de desenvolupament de la xarxa de transport i la xarxa de distribució.
Aquestes propostes tècniques de l'operador del sistema hauran d'estar llestes en terminis de tres a sis mesos; les reformes normatives subsegüents seran analitzades per part dels organismes competents i, si escau, després de les corresponents valoracions, les aprovaran en menys de sis mesos.
Impuls de l'emmagatzematge
El decret també recupera les mesures per impulsar la incorporació al sistema elèctric de l'emmagatzematge d'energia, que ha d'assolir una potència de 22,5 gigawatts (GW) el 2030, segons les previsions del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030.
D'aquesta manera, es prioritzen les hibridacions de mòduls d'emmagatzematge amb plantes de generació quan aquells se situïn en el terreny ocupat per la instal·lació original, ja antropitzat, mitjançant disposicions associades a la definició de la potència instal·lada i l'agilitació de la tramitació.
D'altra banda, a fi d'impulsar l'electrificació, la norma fomenta la connexió a les xarxes de noves activitats econòmiques, principalment industrials, en fixar la caducitat dels drets d'accés i connexió per a demanda als cinc anys d'haver estat atorgats, i així prevenir l'acaparament i l'especulació.
En aquesta mateixa línia, les peticions d'accés i connexió per a demanda hauran d'identificar el codi CNAE de l'activitat a desenvolupar, que haurà de ser la mateixa quan, posteriorment, se signi el contracte d'accés corresponent.
També es busca impulsar la demanda d'electricitat en delimitar els terminis de resposta de les distribuïdores a l'hora de posar en marxa les extensions de xarxa, per exemple, per a la recàrrega de vehicles elèctrics.
En sòl urbanitzat amb les dotacions i els serveis requerits per la regulació urbanística, les companyies tindran un termini de cinc dies si no cal ampliar la xarxa, de 30 dies si es precisa aquesta ampliació, de 60 dies si cal construir un centre de transformació i de 80 dies com a màxim si cal construir diversos centres.
A més, el decret incorpora altres elements de contingut tècnic a l'ordenament jurídic, com són la definició de repotenciació de la normativa europea —a grans trets, la renovació d'instal·lacions amb noves tecnologies— i el desenvolupament, en el termini de nou mesos, d'un full de ruta nacional per a la dinamització de la repotenciació.
El gabinet dirigit per Sara Aagesen va assenyalar que aquest full de ruta podrà incloure objectius estratègics, en línia amb els compromisos europeus, i mesures tècniques, regulatòries i financeres per incentivar la substitució dels equips i incrementar l'eficiència i la producció d'energia.
Plataformes d'R+D
La norma aprovada pel Consell de Ministres també desenvolupa el règim d'autorització de les plataformes d'R+D+I per provar prototips de màquines de generació o emmagatzematge, de tal manera que n'hi hagi prou amb obtenir una autorització d'explotació per desconnectar un prototip i connectar-ne un altre.
Igualment, s'unifica i s'aclareix la regulació sobre les autoritzacions de posada en servei d'instal·lacions de generació i emmagatzematge, i es regulen diverses situacions, com ara quan diverses instal·lacions comparteixen infraestructures d'evacuació i han de complir diferents fites de tramitació.