Les grans petrolieres, gasístiques i carboneres del món han projectat des de l'any 2021 fins a 2.300 projectes d'extracció de combustibles fòssils nous que poden estar operatius abans de 2050 i que contradiuen els acords pel clima de París. Tot i que el pacte no prohibeix expressament els nous projectes fòssils, les noves perforacions podrien contaminar onze vegades més del necessari per complir amb el principal objectiu dels Acords de París: limitar l'escalfament a 1,5 graus o almenys per sota dels 2.
Així ho mostra un estudi de l'observatori de projectes fòssils CarbonBombs en col·laboració amb les ONG Eclaircies, Data for Good, Lingo i Reclaim Finance. Carbonbombs mostra al seu web un mapa amb totes les grans perforacions de combustibles fòssils que troben al món i en diferencien quines són noves. Han identificat 176 noves "bombes de carboni" que fan augmentar fins a 601 el total.
L'estudi recorda que els acords de París limiten a 1,5 graus centígrads l'augment de la temperatura i alerten que els nous projectes "els converteixen en fum". L'any 2021, l'Agència Internacional de l'Energia va alertar que més inversions en noves prospeccions de gas, carbó i petroli són innecessàries en el camí cap a la descarbonització.
Total Energies, China National Offshore Oil Corporation (CNOOC), Eni, BP i Shell són les principals empreses responsables d'aquestes "bombes de carboni" amb presència a la Xina, Rússia, Estats Units, Austràlia, l'Índia i l'Aràbia Saudí.
Les perforacions van també en contra de la sentència emesa el passat juliol de 2025 per la Cort Internacional de Justícia, que va dictaminar que els estats tenen obligacions jurídiques per protegir el sistema climàtic i va apuntar, sense concloure-ho, que els subsidis a combustibles fòssils i l'exploració d'aquests recursos poden ser il·lícits.
L'estudi també apunta que els 65 bancs més grans del món encara donen suport a l'extracció de combustibles fòssils amb 1,6 bilions d'euros canalitzats per a les empreses destinats a aquestes finalitats. Barclays és el banc europeu més involucrat entre els anys 2021 i 2024, diu l'estudi, que xifra en 33.700 milions els préstecs concedits a 62 empreses, entre les quals hi ha Eni, ExxonMobil i TotalEnergies.
"Els grans bancs globals estan exagerant el canvi climàtic i l'augment d'emissions donant carta blanca a les empreses de combustibles fòssils que estan destruint el planeta", denuncia Loius-Maxence Delaporte, investigadora de Reclaim Finance. "És crític que els bancs deixin de donar suport a l'expansió de combustibles fòssils, incloent-hi els nous projectes de Gas Natural Liquat", afegeix. I conclou que "aquests recursos podrien ser destinats a energia sostenible".
El director de Lingo, Kjell Kühne, un dels autors acadèmics de Carbom Bombs, afirma que "els combustibles fòssils han de ser superats". "Les bombes de carboni són la prova de foc de la comunitat internacional per a respondre com anar més enllà dels combustibles fòssils. Però les empreses de combustibles fòssils, bancs i països rics encara gasten milers de milions en explorar més combustibles bruts sobre el terreny", afegeix.