El Gas Natural Liquat de Qatar suposa el 20% del mercat mundial i el petroli de l'Aràbia Saudí el 15,4% dels hidrocarburs. El conflicte entre l'Iran i els Estats Units, amb la implicació d'altres països d'Orient Mitjà, frena la sortida d'aquests productes, ja que l'Iran va tancar l'estret d'Ormuz arran dels bombardejos. A més, els centres de producció de gas a Qatar han sigut atacats per l'Iran. I, tot i que Europa no en fa una compra significativa, si la guerra s'allarga es veurà afectada, com de fet ja s'està veient, per l'augment de preus que altres proveïdors aplicaran. Els països europeus dependran més del gas i del petroli dels Estats Units (si no hi ha sorpreses després de la crisi amb Espanya) i, com ja està passant, es dispararan els preus del petroli i del gas natural i, amb ells, la inflació i els preus de l'electricitat. 

Al tercer quadrimestre del 2025, últim amb dades disponibles, la Unió Europea només va importar un 6,8% del seu petroli de l'Aràbia Saudí (Espanya un 2,6%) i el 6% del seu GNL del Qatar (un 2% a Espanya). Ambdós combustibles tenen com a origen més comú els Estats Units, proveïdor del 14,5% del petroli (el major de fora d'Europa, empatat amb Noruega) i del 59,9% del gas natural liquat. La tensió, però, s'eleva amb els Estats Units, especialment amb Espanya després que Donald Trump anunciés aquest dimarts que talla les relacions comercials amb Espanya i que la Moncloa repliqués que té recursos per sortir-se'n. Davant d'aquest panorama, caldrà saber a qui comprarà el gas i el petroli Espanya. 

"L'impacte dependrà de la durada i l'escalabilitat del conflicte", observa Ana Maria Jaller-Makarewicz, analista d'energia de l'Institute for Economics and Financial Analysis (IEEFA). "El tancament de l'estret afecta més l'Àsia, que compra la major part d'aquest petroli, mentre que Europa encara té cert marge amb el gas rus mentre sigui legal (ho serà tot aquest any)", analitza. "Rússia haurà de vendre més gas a l'Àsia", explica, donant una possible sortida a la redistribució que s'haurà de fer del gas rus a partir de 2027 i que han de resoldre els traders.

Fins on poden arribar les pujades de preus del petroli, que ja acumula un 15% en dos dies, i del gas, que es dispara un 90% en dos dies, "és difícil de respondre", diu Jaller, però si s'allarga pot tenir un efecte "similar" al de la guerra d'Ucraïna en els costos energètics i, per consegüent, en l'IPC. 

Però, com ja va passar amb la invasió russa d'Ucraïna, aquesta crisi "pot ser una oportunitat pel desenvolupament de les renovables i l'electrificació d'Europa", apunta. Les renovables, que es produeixen al mateix territori europeu, tenen un cost baix i permeten la sobirania energètica i la seva adopció es va accelerar amb la invasió russa a Ucraïna. Més de la meitat d'electricitat a Espanya es produeix amb renovables, per la qual cosa està en una situació privilegiada per fer aquest pas, per davant de la mitjana europea del 25,2%. 

Però el camí és llarg, perquè la indústria, part del consum domèstic, l'automoció i el transport pesant, aeri i marítim encara depenen dels combustibles fòssils, fins al punt que el 70% del consum energètic espanyol prové del gas i del petroli, al voltant d'un 60% a la Unió Europea.

L'investigador sènior del Centre d'economia Global i Geopolítica d'Esade (EsadeGeo) Juan Moscoso, coincideix amb Jaller que "amb el conflicte, pot ser rendible invertir per l'electrificació i les renovables, que no eren tan rendibles amb un preu del barril baix". 

Un pols amb la Xina

Pel que fa a la Xina, "a mitjà termini pot no veure's afectat perquè ha fet una aposta molt forta per renovables i emmagatzematge", però ja ha alertat que vol l'estret d'Ormuz obert. 

Moscoso es mostra convençut que la detenció de Nicolás Maduro, primer, i els bombardejos sobre l'Iran, després, no tenen tant una motivació energètica, "que també", com de "reduir l'àrea d'influència de la Xina al món". "En primer lloc, a Veneçuela envia un missatge a Rússia, la Xina i l'Iran que s'oblidin de tenir influència sobre l'hemisferi. I més tard, amb l'atac a l'Iran, colpegen el principal subministrador d'hidrocarburs de la Xina", aporta Moscoso. 

"El mercat del petroli apujarà els preus i el del gas molt més. I això tindrà un efecte inflacionari que durarà el que duri la guerra. Afectarà negativament al creixement i tindrà una transferència directa a la renda. Encara que paressin els atacs i es reobrís l'estret d'Ormuz, la incertesa es mantindria i això encara tindrà un impacte sobre els preus del peytroli, que es mouen també amb les pors i incertesa", afegeix Moscoso. 

La incertesa i la crisi ja tenen impacte en els mercats, amb una caiguda de l'Ibex-35 del 7% en només dos dies i similar a altres selectius europeus. I també a les finances. "Quan veus aquesta incertesa, com a banc, comences a apujar els tipus d'interès. Augmenta la previsió d'inflació i això fa que es redueixi la inversió, creixi l'estalvi... Amb més por, la gent fa menys coses amb els seus diners", analitza l'expert. 

L'economista de l'Institut d'Estudis Financers (EFPA), Josep Soler, creu que a més de l'aposta per les renovables la crisi energètica a Orient Mitjà pot accelerar altres inversions com extraccions de petroli als Estats Units o a Canadà que abans no eren rendibles. "A Catalunya, on més pot afectar és al turisme, no per l'efecte immediat o directe, sinó per la situació de por, afectació als vols, etc".