La guerra d'Ucraïna va tenir com a conseqüència econòmica i geoestratègica immediata una pugna per buscar fonts alternatives d'energia davant de les pujades de preu del gas rus, així com per la voluntat d'Europa de no enriquir el rival. L'estira-i-arronsa amb Rússia ha servit perquè la Unió Europea i Espanya busquin alternatives gasístiques com Noruega o Algèria, però també perquè els països europeus s'adonin que la dependència energètica no és bona i que les energies renovables com l'eòlica o la fotovoltaica són, a més de la via sostenible, la millor via per a l'autonomia energètica. Espanya és per sobre del 40% de generació de renovables sobre el total d'energia.

Un informe que publicava aquest divendres l'entitat sense ànim de lucre Zero Carbon Analytics mostra que la Unió Europea ha substituït gairebé el 75% de les importacions del gas rus, mentre que la demanda total de gas va caure un 10% en els nou primers mesos de 2022. Per primera vegada, l'energia eòlica i solar van assolir una cinquena part de la generació elèctrica de la UE i van superar al gas, el que va suposar un estalvi de 12.000 milions d'euros en costos de gas, segons un altre informe recent del think-thank Ember.

A Espanya, l'eòlica va generar un 22% del total de l'energia generada durant l'any 2022 i la fotovoltaica va suposar un 10,1% i va assolir un 44% d'energia renovable de mitjana l'any passat. Un missatge de Xarxa Elèctrica del 27 de desembre de l'any passat assegurava que el 58% de la capacitat de producció a Espanya és renovable i el passat 8 de gener, va arribar a ser un 52% de l'energia total produïda, xifres rècords en la història del país.

Tenint en compte que Espanya no té petroli ni grans reserves de gas però sí que compta amb sol i vent, l'aposta és decidida i vol convertir-se en referent mundial de les renovables. Però no només basant-se en l'eòlica i la solar, sinó també en un invent que està donant molt de què parlar en els últims mesos: l'hidrogen verd.

Mitjançant un procés elèctric que separa les molècules de les renovables, l'hidrogen verd se sembla com la fórmula per transformar de manera que sigui emmagatzemable i transportable les energies eòlica i solar. Encara que la seva tecnologia encara està per desenvolupar per millorar la seva eficiència, el govern de Pedro Sánchez s'ha bolcat aquest any en accelerar la seva implementació.

Hidrogen verd i biocombustibles

Espanya ja ha donat llum verda a 250 milions d'euros per a 29 projectes d'hidrogen verd i pretén assolir els 1.500 milions d'euros, mentre que CEPSA ha apostat 5.000 milions d'euros al projecte més ambiciós, de 5.000 milions d'euros per produir entre 2.000 MW i 300.000 tones d'hidrogen verd. Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol, Cepsa, Acciona o Exolum ja liciten per la cursa milionària de l'hidrogen verd. 

No es tracta només de consum intern, ja que Espanya ha impulsat també de la mà de França una canonada per exportar aquest hidrogen a França, el primerament conegut com a BarMAr quan havia de ser un gasoducte i finalment batejat com H2MEd, que ha de costar 2.500 milions d'euros i la Unió Europea podria afrontar la meitat del cost.

La ineficiència i l'alt cost de l'hidrogen planteja certes incerteses perquè l'eòlica i la solar són en principi més pràctiques per a la xarxa elèctrica. Per a sectors on no pot arribar l'electrificació, com part de la indústria que requereix temperatures molt altes o vehicles de gran port com camions o grans vaixells podrien ser més eficaços els biocombustibles.

També en aquest aspecte, la Unió Europea i Espanya s'han posat les piles, conscients no només que el petroli és escàs i depèn de països externs, sinó també que la pressa per la descarbonització pactada en les convencions mundials de sostenibilitat ja apressa.

Els biocombustibles i combustibles verds són una altra alternativa sostenible per a, per exemple, grans vaixells. I en aquest àmbit, el conglomerat danès Maersk s'ha compromès a crear a Espanya un hub de combustibles verds, majoritàriament hidrogen verd i metanol verd, amb una inversió de 10.000 milions. No ens ha de sorprendre si altres grans empreses escullen Espanya per a aquesta comesa.