L'habitatge industrialitzat, que es fa per mòduls a una fàbrica i després es munta allà on s'han de fer les cases o pisos, viu un moment clau a Espanya. El passat mes d'abril, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar una inversió pública de 1.300 milions d'euros per fer 15.000 habitatges a l'any que arribin a ser 20.000 d'aquí a una dècada, moltes de les quals hauran de cobrir la nova oferta pública. Ho va fer durant el Rebuild 2025, especialitzada en aquest sector. Ignasi Pérez, que dirigeix el Congrés Nacional d'Arquitectura Avançada i Construcció 4.0 dins de Rebuild i és vicepresident a Europa de Globalbitz, ha creat una empresa amb la qual vol ser referent de la nova construcció. Es diu Atom i encara només ha superat la fase de pre-seed amb aportacions de 600.000 euros, però Pérez té un objectiu ambiciós. "Vull fer un milió d'habitatges industrials. Alguns d'ells es podran exportar fora d'Espanya. Ja hi ha habitatges a Brooklyn, Nova York, que s'han fabricat a Europa", diu en entrevista amb ON ECONOMIA.
Llicenciat en arquitectura i creador del primer departament de sostenibilitat en una escola d'arquitectura, a la Universitat Internacional de Catalunya, fa 25 anys, Pérez creu que el camí cap a l'habitatge industrialitzat suposa un "canvi de paradigma". Es troba buscant inversors després que cap dels grans bancs espanyols no aprovés les rondes de finançament de 4 milions que van aixecar fa dos anys amb un inversor israelita. "Ara hem de començar de nou", diu, però ja ha aconseguit un capital risc del govern basc de 170.000 euros i 200.000 euros d'inversió pública via Enisa. Ho completen amb dos venture capital i continuen buscant forces financeres per créixer.
"Nosaltres volem ser una fàbrica, no una constructora. A més dels PERTE, aquest any el govern espanyol ens ha reconegut per primer cop com a professió tot creant el CNAE (Codi Numèric d'Activitats Econòmiques) de construcció d'habitatge industrialitzat, perquè abans no existia", celebra l'arquitecte i emprenedor. "No volem estar com a constructors, perquè això ens dificulta molt entrar en licitacions públiques contra una constructora normal", aclareix.
En un país amb un dèficit d'habitatge d'uns 700.000 habitatges i on l'habitatge públic només cobreix un 3,4% del total (uns 300.000 habitatges), tres vegades menys de les recomanacions d'arribar al 9%, la fabricació industrial pot ajudar a accelerar a aquest procés. No existeixen grans empreses a Espanya de construcció industrial i Pérez, expert en la matèria, vol ocupar part d'aquest buit. A Holanda, fins al 50% dels habitatges són industrialitzats, mentre que a Espanya només l'1% dels nous edificis residencials que es fan ho són, per u 9% a Alemanya o un 7% al Regne Unit.
La fusta, el formigó i l'acer són alguns dels materials claus per a aquesta transició, que a més facilita segons els experts l'adopció de criteris més sostenibles, ja que el ciment emet aproximadament el 8% de les emissions de CO₂ anuals i l'habitatge industrial és també més fàcil de reciclar. A més, afegeix, "la construcció amb fusta permet millor gestió forestal, que serveix per evitar incendis". "La qualitat és superior, perquè es pot homologar a la indústria, pots tenir un segell de zero emissions. La imatge que es té de l'habitatge industrial, de mòduls de baixa qualitat, és errònia", diu Pérez, que confia en el futur d'aquest sector que pot fer habitatges més ràpidament, menys costosos i més sostenibles. "A més, dins una indústria es poden digitalitzar molt millor els processos. Avui dia tu vas a una obra i no hi ha res digitalitzats, quants totxos es posen, quins materials es fan servir, a quina velocitat...", reflexiona. "Un cotxe et diu quants quilòmetres has fet, quants litres de benzina et queden, si t'has de posar el cinturó de seguretat... A mi, casa meva ni em saluda. Com és que encara tinc una clau?", ironitza.
Els controls de qualitat, defensa Pérez, estan molt endarrerits en habitatge per aquesta manca de digitalització. "Al meu cotxe si plou no entra ni una gota d'aigua. Ara, a un pis...", reflexiona.
Habitatges regeneratius
El projecte més ambiciós costa 250 milions i és un concepte d'habitatge que serà "regeneratiu". "Mentre estiguis a casa, la casa et curarà. Farem servir materials sense bacteries, sense àcars, amb fusta hidrotèrmica, inodors amb sals de plata bactericides, aires condicionats amb electrons que et rejoveneixen...", desenvolupa l'empresari, que a més parla de cases aïllades i autosuficients, amb plaques fotovoltaiques per tal de no pagar energia. "Comencem amb un mòdul en forma de casa que té mides de remolcs de cotxe, cuina, lavabo i 18 metres quadrats. Val entre 60.000 i 100.000 euros i és d'alta qualitat. Després pots afegir altres mòduls si vols fer la casa més gran", explica.
Atom s'ha presentat en consorcis amb altres empreses per tal d'accedir als ajuts de l'ERTO i accelerar la seva posada en marxa. I la seva intenció és tenir el màxim de finançament possible perquè "com més produeixes, més baix és el cost". Inspirat de petit pel llibre Nacho, el arquitecto, Ignasi Pérez creu que la seva aposta per l'habitatge industrial pot ajudar a resoldre el problema de l'accés a l'habitatge. "No pot ser que tinc tres fills que no podran tenir casa seva. Que tenim una mancança de 170.000 habitatges anuals i n'entreguem 80.000. Com a arquitecte, no et pots quedar de braços plegats", defensa.