Encara que l'apagada del 28 d'abril té ja un informe del govern espanyol i un altre a la contra de les elèctriques, existeixen encara alguns interrogants per resoldre. Sobretot, els que tenen a veure amb les causes de desconnexió d'algunes plantes de generació, que van provocar una reacció en cadena en perdre la capacitat de control de tensió de la xarxa i propagar-se les caigudes fins al zero elèctric. L'executiu va presentar ahir un paquet de mesures que sortiran aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat que, a més de blindar Espanya contra apagades, han d'impulsar un sistema elèctric més robust, sostenible i barat.

Mentre que l'executiu assenyala unes empreses que protegeix amb guixots a l'informe per confidencialitat, les elèctriques apunten a Xarxa Elèctrica com a operadora principal del sistema i de les xarxes. El paquet de mesures presentat per la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, aquest dimarts, té tres pilars: el reforç de la supervisió i el control de tensió, l'emmagatzemament i flexibilitat i, en tercer lloc, l'electrificació.

"Anticipem mesurades que enforteixen la resiliència del sistema elèctric", va avançar Aagesen, que respecte al primer bloc posa en mans de la Comissió Nacional del Mercat de Competència un "informe de seguiment del control de tensió de tots els operadors" que permetrà que aquests no es despistin en compassar la seva generació amb la tensió de xarxa. A més, estableix noves inspeccions i un pla de treball trimestral per als 15 mesos vinents que recollirà propostes de regulació sobre diferents aspectes com la instal·lació de sistemes d'estabilització, "necessaris per a l'amortiment".

Amb el nou pla es podrà comprovar millor a quina velocitat pot canviar la tensió i s'aplicaran restriccions tècniques per als canvis tecnològics a condició que no perjudiquin el sistema. A més, s'habilitaran nous permisos de connexió a la xarxa per a sistemes que siguin "exclusivament per millorar la qualitat" més enllà dels permisos actuals que són per a la generació o el consum. ·"L'objectiu és guanyar transparència i tenir clar repartiment de responsabilitats", va dir Aagesen.

Quant al segon bloc, l'aposta per l'emmagatzemament ha de reforçar el control de tensió i les oscil·lacions. Les bateries i sistemes de doble bombatge permeten generació elèctrica en les hores en què hi ha menys recursos disponibles (sol i vent), la qual cosa es coneix com la calma fosca, i poden actuar també com a compensadors de sobretensió amb transformadors adequats. Recentment, el Govern va aprovar 700 milions en subvencions i introdueix també "mesures innovadores per agilitar la tramitació", especialment en els casos d'hibridació, això és, "que les bateries s'instal·lin on ja hi ha parcs renovables, minimitzant l'impacte ecològic".

La nova normativa afegirà a més un agregador independent que participi en la gestió de la demanda, "permetent que els generadors distribuïts participin als mercats". Es cregui la figura del gestor d'autoconsum que permetrà que els autoconsumidors col·lectius participin en la xarxa amb "més flexibilitat".

Finalment, la nova llei preveu més electrificació del sistema energètic espanyol, de manera que cada vegada menys tecnologies depenguin de combustibles fòssils no elèctrics. Mentre l'electricitat és cada vegada més renovable, es pretén que la indústria i el transport es vagin sumant al carro amb més incentius.

Així, el Govern invertirà 931 milions d'euros en xarxes i blindarà 600 milions per a la compensació de CO₂ de la indústria, que quedaran exempts del 80% dels peatges als consumidors electrointensius.

El Govern concedeix també 500 milions d'ajuts a l'eficiència energètica, 200 per a serveis i 300 per a la indústria.

I fomentarà l'ús d'aerotèrmies elèctriques com a forma de climatització en lloc de les calderes de gas, modificant la llei de propietat horitzontal perquè Ajuntaments puguin bonificar l'IBI o l'impost de construccions i obres per a projectes d'aerotèrmia, com ja ha aconseguit l'autoconsum.