El sector turístic continua afrontant crisis, guerres, terratrèmols, inflació i múltiples obstacles de tota mena. La pandèmia de covid-19 ha posat en relleu la interconnexió entre els mercats receptors o amfitrions i els mercats d'origen, i ha demostrat com un factor extern pot influir, o fins i tot interrompre, la indústria hotelera i turística. El canvi és inevitable per avançar cap al futur.

La recuperació del sector és un fet i el turisme internacional podria assolir aquest any entre el 80%- 95% de les xifres prèvies a la pandèmia. És el moment de centrar més atenció en la innovació, la sostenibilitat, la digitalització, el tracte amb els nòmades digitals o l'impacte de les xarxes socials, per resoldre els obstacles estructurals i mediambientals i generar canvis positius.

El creixement de la indústria turística en els últims 70 anys és impressionant, i el seu impacte en desenes de sectors econòmics el posiciona com un multiplicador efectiu de les estratègies globals de desenvolupament. És la quarta activitat per ingressos generats dins del comerç internacional. Pocs sectors poden generar tantes oportunitats i crear tanta ocupació.

Avui, el turisme representa el 10% del PIB mundial, el 7% de les exportacions mundials, el 10% de l'ocupació registrada, i va moure més de 1.500 milions de viatgers el 2019. Per al futur, el sector ha de gestionar aquest creixement assegurant que beneficiï tota la població dels països receptors, creant llocs de feina especialment entre joves i dones, que atregui inversions en infraestructures i tecnologia, creant pimes i mitjans de vida i que estigui en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La principal zona turística del món és la Mediterrània. Les xifres són impressionants, prop de 400 milions de turistes, el 32% de les arribades internacionals i el 30% d'ingressos d'àmbit mundial. Representa el 13% de les exportacions, el 23% del sector serveis i ocupa més de 20 milions de persones. Compta amb 10.000 destins, 100.000 hotels, un milió de restaurants. Però, no hi ha un equilibri entre ambdues ribes.

Convertir la Mediterrània en un destí turístic sostenible és un dels grans reptes. Això implica una responsabilitat compartida basada en els tres pilars de la sostenibilitat: econòmic, ambiental i social. No és un tòpic trivial. La sostenibilitat és necessària per evitar l'amenaça del canvi climàtic, i potenciar la diversitat cultural i històrica, i la biodiversitat és imprescindible en termes de gestió de turisme.

El turisme afavoreix la circulació de persones, capitals, béns i coneixements amb gran impacte en la integració econòmica i cultural. Per avançar serà imprescindible una profunda cooperació entre els països mediterranis que han d'abordar de manera conjunta els principals problemes socioeconòmics, com ara pobresa i atur, i així millorar el seu desenvolupament global.

La Mediterrània pot obtenir un avantatge competitiu i, per tant, millorar la sostenibilitat si pot empaquetar i comercialitzar les seves variades atraccions de manera més coherent per atreure els visitants potencials. La indústria del turisme és altament competitiva i exigeix estratègies de màrqueting sostenibles i innovadores per garantir l'èxit a llarg termini.

La creació d'una marca única per a tota la Mediterrània és clau. Generaria ingressos, llocs de treball, ajudaria a innovar i reduiria la bretxa en potenciar les eines de promoció i comercialització conjuntes que competeixin al mercat global i ampliïn la quota. Una agència de turisme regional, participada per tots els actors, des de la cooperació publicoprivada, és una necessitat.

El terme hospitalitat està relacionat amb el terme hospital, és a dir, el negoci de cuidar els altres. El turisme, quan està ben administrat, proporciona un impuls increïble a ciutats o països amfitrions. Cal treballar amb la indústria del turisme, no en contra seu. La mala gestió és l'enemic, no el turisme. De vegades s'oblida que els beneficis del turisme no només són econòmics, sinó que també és una eina poderosa per involucrar-se i interactuar amb altra gent, una experiència d'aprenentatge que obre noves perspectives a altres cultures i enderroca molts estereotips i contribueix a una tolerància més gran.