Desitjaria com a humil escrivent una mica més d'originalitat i varietat que obrís nous horitzons i discursos frescos sobre l'esdevenir dels mercats aquesta setmana. Tanmateix, cal tornar a la rutina dels tipus d'interès, sobretot quan el Banc Central Europeu (BCE) pren aquest dijous decisions després de l'agost vacacional i el dimecres 20 farà el mateix la Reserva Federal nord-americana.

La confusió que regna entre els actors del mercat s'ha reflectit aquesta setmana en noves caigudes –no massa voluminoses- però que tenen una segona lectura inquietant. Aquestes retallades se centren, sobretot, en valors de mitjana i petita capitalització, en el teixit industrial més exposat a l'esdevenir de l'economia, lluny de les prebendes dels grans grups més o menys monopolístics o protegits per un sistema tarifari rígid. Els grans valors aguanten millor els envits i els diners tornen a entrar, però els petits encadenen sessions de pèrdues on en el millor de les coses se suavitzen després d'una sessió anterior de baixades intenses.

Doncs bé, torna a la palestra el concepte de recessió aplicat a l'economia europea, mentre la nord-americana continua donant mostres de fortalesa en creixement i ocupació (malgrat unes lleugeres correccions). Com apujarà el BCE els tipus aquest dijous si som en un escenari proper a la recessió, encara que la inflació segueixi molt per sobre dels objectius? De la mateixa manera, com mantindrà els tipus d'interès la Reserva Federal quan la seva economia continua donant senyals de fortalesa i tampoc la inflació no es corregeix cap al nivell del 2% desitjat? Doncs aquestes preguntes són les que tenen lligats de mans en els inversors que amb prou feines s'atreveixen a tocar els bons, mentre fan lliscar realitzacions de beneficis a les accions, després de set mesos d'acumulació de les mateixes (descomptem agost). I en el cas d'Europa el pessimisme econòmic augmenta amb la debilitat de la Xina que és un mercat més decisiu per al Vell Continent que per als Estats Units. Firmes de luxe i automobilístiques ja van recollint aquest sentiment negatiu sobre el gegant asiàtic.

Hans-Jörg Naumer, director global de mercat de capitals i anàlisi temàtica d'Allianz Global destaca també a l'agenda de la setmana l'índex ZEW d'expectatives empresarials de la zona euro (que es publicarà dimarts) i els preus al consum nord-americans (que es publicaran dimecres) atrauran probablement gran part de l'atenció. Amb tota probabilitat, les pujades del preu del petroli de les últimes setmanes han impulsat a l'alça la inflació general dels preus de consum en termes interanuals, mentre que la inflació subjacent (també en termes interanuals) sembla haver disminuït una mica.

Les dades nord-americanes que es publicaran divendres presentaran un quadre desigual: L'índex manufacturer Empire State serà probablement menys negatiu, mentre que la producció industrial augmentarà lentament en termes intermensuals i l'índex de confiança dels consumidors de la Universitat de Michigan registrarà probablement una lleugera pujada.

Tanmateix, la pròxima reunió del Banc Central Europeu (BCE), que se celebrarà dijous, serà probablement l'esdeveniment més important de la setmana. L'organisme ha passat d'adoptar un enfocament de previsió a un altre que depèn de les dades, la qual cosa significa que la seva política es basarà en les últimes dades econòmiques i de preus. No és, en absolut, una tasca fàcil. Les dades econòmiques suggereixen que el BCE hauria d'adoptar una postura prudent; al cap i a la fi, el creixement de la zona euro està per sota de les previsions dels experts del BCE. Alhora, la inflació s'està alentint, però no prou perquè es quedi de braços plegats. No obstant això, el consens de mercat recollit en Bloomberg ja anticipa que els tipus oficials es mantindran sense canvis. Si bé una pujada de tipus seria encoratjadora, sobretot per raons de credibilitat, es podria esperar que resultés negativa per als mercats.

Tanmateix, Rubén Segura-Cayuela, economista en cap de Bank of America per a Europa espera que el BCE pugi els tres tipus d'interès oficials en 25 punts bàsics la pròxima setmana. "La decisió està encara molt renyida, però creiem que, en general, les últimes notícies donen suport a una pujada". I afegeix: "creiem que hi haurà prou suport per a aquest alça de tipus tenint en compte el següent":

1) unes perspectives de creixement més febles (però sense recessió)

2) una inflació gairebé (o totalment) convergent amb l'objectiu al final del període de previsió, però una inflació més forta a curt termini

3) petits repunts de les expectatives d'inflació i dels costos laborals unitaris

4) absència d'indicis clars d'un màxim en la inflació subjacent.

Arguments convincents que altres experts, tanmateix, desmunten amb una visió més pessimista del futur econòmic de l'eurozona. Dijous sortirem de dubtes, encara que les mil interpretacions de qualsevol decisió que prengui el BCE ens faran caure en d'altres tantes incògnites.