Vivim dies en aquest començament d'any de purgar els excessos del desembre passat, sobretot a Europa. El nostre Ibex-35 de la borsa espanyola es deixava el 2,63% en la pitjor setmana des de l'anterior agost, en un context de caigudes generalitzades que tenen com a contrapunt als mercats nord-americans. L'índex S&P 500 del mercat novaiorquès va tancar divendres passat en màxims històrics, amb gran fortalesa també del Nasdaq: els diners aprofiten les retallades per entrar de nou en les empreses tecnològiques i, aquesta setmana, molt especialment en els valors de semiconductors.

Si s'aprecien contradiccions per l'àrea geogràfica, també hi ha divergències en altres parcel·les dels mercats. Per exemple, els bons segueixen a l'alça i en el cas dels Treasury dels Estats Units van arribar a tocar el 4,07% de rendibilitat, en el convenciment que els bancs centrals mantindran els tipus alts per més temps. Tanmateix, el resultat contradictori és el màxim del S&P 500.

Tampoc no és gaire comprensible la marxa del preu del petroli, malgrat el conflicte cada vegada més intens pels atacs dels EUA als rebels del Iemen, que estan intentant tancar el comerç internacional al mar Roig. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha tornat a augmentar les seves previsions de creixement de la demanda mundial, que hauria d'augmentar en 1,24 milions de barrils diaris (mbpd) el 2024, la qual cosa suposa un alentiment respecte a 2023 (+2,25 mbpd). Aquests fets, juntament amb el conflicte entre Israel i Hamàs, converteixen a la principal matèria primera en una olla de pressió, alimentada per una escalada geopolítica molt negativa... Esclatarà algun dia?

Estem, doncs, en un terreny d'elevada volatilitat en el qual els inversors desfan posicions, però amb una forta resistència perquè entra diners frescos al caliu d'uns preus més baixos. No s'ha d'oblidar que bona part de la pujada de l'any passat va deixar fora molts inversors, aconsellats per uns analistes que esperaven una recessió econòmica i que van ser pessimistes des del primer moment: la realitat els va portar la contrària. Hi ha, doncs, una demanda embossada a què caldrà recórrer moltes vegades al llarg de l'any.

Tampoc no hi ha estímuls fora del nostre entorn. L'economia xinesa continua patint, amb un PIB per a 2023 una mica per sota de les expectatives i unes notícies immobiliàries que continuen sent preocupants. Però Pequín continua sense respondre a les peticions de mesures d'estímul. Les borses de Hong Kong i Shanghai estan deprimides, expliquen des de MarketScreener.

Lagarde parla

Els bancs centrals inauguren les seves reunions per decidir la marxa de tipus: El Japó ho farà dimarts i dijous el Banc Central Europeu (BCE). D'aquest últim només es pot esperar les declaracions de la seva presidenta, Christine Lagarde, ja que no s'esperen moviments, per la qual cosa el preu dels diners continuarà ancorat en el 4,5%. La setmana vinent serà el torn de la Reserva Federal (Fed), també sense expectatives de moviments.

Els analistes d'Allianz esperen una setmana tranquil·la en dades. A Àsia, l'atenció se centrarà, aquest dimarts, en la decisió del Banc del Japó (BoJ). En la seva reunió de desembre, els responsables polítics del BoJ van anunciar que "continuarien pacientment" amb la seva postura de política monetària expansiva, assenyalant que el creixement s'ha recuperat moderadament, però que la inflació subjacent s'ha alentit.

A Europa, al marge de la reunió del BCE, altres dades clau són els PMI manufacturers i de serveis de la zona euro i les expectatives empresarials de l'Ifo alemany. Dades que confirmaran la contracció de les economies del Vell Continent.

Als EUA, dilluns, els inversors hauran d'estar atents a les dades de l'índex d'indicadors econòmics avançats. D'altra banda, la primera publicació oficial del govern espanyol sobre el PIB (producte interior brut) del quart trimestre de 2023 serà dijous, amb una dada esperada de l'1,9% que, segurament, acabi en sorpresa, ja que el consens d'analistes ha mostrat massa caut amb aquesta previsió. I divendres coneixerem els ingressos i despeses de les famílies nord-americanes, així com la inflació de desembre. Es pot destacar que s'espera que la inflació subjacent anualitzada semestral es mantingui de nou en l'objectiu del 2% fixat per la Fed.

I un altre plat fort serà el dels resultats empresarials que començaran a fluir de forma més copiosa. Un apunt de Geir Lode, director de renda variable global de Federated Hermes Limited, sobre els nous números que es coneixeran: "creiem que els inversors subestimen l'impacte en els beneficis d'uns tipus d'interès més alts i que les dades d'inflació indiquen unes taxes més altes del que els inversors esperen durant més temps".

Als Estats Units, les empreses que retran comptes són: PACCAR, Netflix, Intuitive, Texas Inst., Baker Hughes, J&J, P&G, Verizo, 3M, Invesco, Halliburton, Lockheed Martin, RTX, Tesla, Lam Research, CSX, IBM, AT&T, Abbott Labs., ServiceNow, Comcast, Xcel Energy, Intel, KLA, Dow, Visa, American Airlines, Blackstone, NextEra, American Express i Colgate. A Europa la llista es conformarà amb UAL, Logitech, Ericsson, SAP, ASML, Swedbank, Givaudan, Nokia, LVMH, ST Micro, Atles Copco, Sartorius, Telia, Volvo, Kone i Elisa. Finalment, Espanya coneixerà els comptes de Bankinter.