L'actual context empresarial és, per dir-ho d'alguna manera, reptador. A l'etapa postpandèmica, amb importants deutes que moltes empreses van haver d'assumir i que ara toca pagar, s'hi han afegit una crisi energètica derivada de la guerra, una inflació històrica que empobreix tota la població, un canvi climàtic que no només es coneix sinó que es pateix i un mercat laboral amb clars signes d'obsolescència professional davant d'una intel·ligència que cada vegada és més artificial.

Davant d'aquestes grans macrotendències, com s'imaginen la reunió de plans estratègics que els equips directius deuen tenir aquestes èpoques d'inici d'any? Fins i tot si anem un pas més enllà, tenen sentit aquestes reunions d'estratègia?

Com ja va indicar Henry Mintzberg, reconegut expert mundial en gestió d'organitzacions, la primera fal·làcia en estratègia és que el pla parteixi d'unes prediccions, cosa que el context actual impossibilita. Pensant que aquesta incertesa comença a semblar estructural, potser podríem quedar-nos aquí i dir "bye, bye" a l'estratègia i simplement viure el moment.

Això tindria sentit si ens limitem a pensar que l'estratègia és només allò que acaba en un document que es basa a llarg termini, la planificació i la seva execució denominat Pla Estratègic. Com sabem, anant per les empreses, això no és així. L'estratègia no és el que diuen les empreses, sinó el que fan, per tant, existeixen també aquelles que no la discuteixen o fins i tot en defugen.

La situació actual exigeix un gir cap a "converses estratègiques" i no tant a aquestes propostes que s'aterren amb planificació i indicadors fixos i que acaben caient en la síndrome de la confirmació. Això no és nou, l'estratègia deliberada versus emergent sempre ha existit. El repte està en capgirar els pesos, el moment actual i, molt probablement, futur vol dir prioritzar l'estratègia emergent –és a dir, aquella que reacciona a les oportunitats i reptes del moment– en lloc de la deliberada. L'actual context exigeix més d'exploració que d'explotació sobre un entorn estable amb unes pautes predefinides perquè ningú no se surti del guió.

L'estratègia emergent, encara que pugui semblar el contrari, és molt més complexa d'implementar que la deliberada. En la deliberada sabem, suposadament, on anem i què ens trobarem. Hi ha indicadors, existeix una visió, un pla per tractar de fer-la realitat i és definida per un equip directiu. Per simplificar, podríem dir que en l'estratègia deliberada tenim un mapa en el qual se'ns indica clarament el "què", el "com" i el "qui". En l'estratègia emergent deixem de banda aquest mapa per passar a fer servir una brúixola. Aquesta brúixola no oblida en cap moment la missió, visió i propòsit de l'organització sinó que parteix d'una premissa diferent per fer-la realitat. Assumeix que no existeix un únic camí per arribar a fer-la realitat i que així com avancem, trobarem diferents alternatives, a la dreta i a l'esquerra, que haurem de valorar si són vàlides o no. En la deliberada aquestes opcions no es veuen, aquí sí.

El balanç més adequat entre l'ús de l'estratègia deliberada o emergent, entre els mapes i les brúixoles dependrà del moment en què es trobi l'organització encara que una cosa que el context actual sembla que ha vingut a canviar és allò d'estratègies emergents per a empreses emergents –és a dir de nova creació-. Les empreses establertes van per les mateixes aigües movedisses i no tenen més remei que iterar, de manera real, amb el mercat i estar summament atentes a les oportunitats. Sense necessitat de pensar gaire ens trobem aquests dies de cara amb el fenomen de la intel·ligència artificial, una cosa que sembla que ha deixat d'estar en mans de les organitzacions més tecnològiques per passar de ple a estar a l'abast de les persones. Estem tenint en la nostra organització aquesta "conversa estratègica" sobre les implicacions del ChatGPT, per citar un exemple, per al nostre negoci?

Davant d'una transformació així, una cosa que guanya més protagonisme que mai és la cultura de l'organització. La que integri la resiliència, la flexibilitat i l'adaptació constant a l'entorn és la que surt més ben preparada per a aquesta transició del pla estratègic definit a la conversa estratègica variable. Aquesta nova visió emergent exigeix sortir del despatx de l'alta direcció per sortir cada dia al mercat amb els jugadors. L'enorme repte actual requereix la intel·ligència col·lectiva i aquesta no és cap altra que la suma de totes les intel·ligències que actuen –dins i fora- de l'organització.

Per tant, l'estratègia no només no pot desaparèixer sinó que guanya més protagonisme que mai. El moment és emergent i l'estratègia també. Emergim?