En l'antiga faula d'Esop, una guineu intenta assolir el raïm que penja. Després de saltar una vegada i una altra sense èxit, es retira amb dignitat fingida dient: "Al cap i a la fi, aquest raïm està verd". Avui, aquesta guineu té nom de gegant tecnològic, Salesforce, i el raïm són els LLM, sigles en anglès de Large Language Models, o Grans Models de Llenguatge, aquests "cervells" digitals que permeten a la intel·ligència artificial (IA) parlar i raonar.

Presenciem un canvi de narrativa desesperat en el món empresarial. Durant dos anys, totes les companyies van prometre que les seves eines d'IA eren màgiques. Ara que s'adonen que no poden competir amb els veritables amos de la tecnologia, com OpenAI o Google, han canviat el discurs: "Aquest raïm no serveix, al·lucina, és insegur. Millor compra el meu".

El pànic a la borsa de valors

Per entendre aquesta hipocresia, cal mirar el mercat. Hem vist com companyies que abans semblaven sòlides van veure desplomar-se el valor de les seves accions. El mercat es va adonar que moltes d'aquestes empreses eren simplement "intermediaris". En l'argot tecnològica se'ls anomena wrappers o embolcalls; bàsicament, empreses que cobren per usar una tecnologia que no és seva, posant-li una cara bonica.

Quan l'inversor descobreix que qualsevol pot usar la IA directament i de franc o molt barat, l'intermediari es torna innecessari. I en el capitalisme, ser prescindible és una sentència de mort.

L'estratègia de la "commoditització"

Aquí entra la jugada mestra i cínica d'actors com Salesforce. Com que no poden construir el motor més intel·ligent; el que seria el raïm de la faula, comuniquen al món que el motor no importa.

Argumenten que la IA esdevé un commodity, un producte bàsic que és igual independentment de qui el vengui, com l'arròs, el coure o l'electricitat. Ningú pregunta "¿de quina marca és aquesta electricitat?" quan encén el llum. Salesforce vol que pensis que la IA és igual: una electricitat barata.

En dir "el model d'IA és igual", protegeixen el seu veritable negoci, que és la dada dels clients. És un mecanisme de defensa i diuen: "No miris el mag darrere la cortina", o sigui la IA que no és pròpia, "mira en el seu lloc la caixa forta que tinc jo", les dades.

La guerra per la "imprescindibilitat"

L'usuari mitjà ha d'entendre que aquesta no és una discussió sobre quina tecnologia és millor. És una guerra per la supervivència.

La frase clau aquí és "evitar la irrellevància". Fins fa poc, aquestes empreses eren els reis perquè controlaven el programari que feien servir les oficines. Però la IA amenaça de canviar la manera com treballem: si un agent virtual pot fer la feina sol, per a què necessito pagar llicències milionàries d'un programari complex?

Com que no poden construir el motor més intel·ligent, que seria el raïm de la faula, comuniquen al món que el motor no importa

Per això ara sentim parlar d'"Agents", o programes que actuen sols, en lloc de "xats". És l'últim intent d'aquestes companyies per tornar-se imprescindibles. Saben que si només són una pantalla per parlar amb una IA aliena, el seu valor tendeix a zero. Necessiten desesperadament convèncer-te que ells són els únics que poden controlar la bèstia, encara que la bèstia no sigui seva.

En resum, el raïm no és verd. És madur i deliciós, però com que ells no el poden assolir, prefereixen vendre't l'escala, jurant que és l'única manera segura d'enfilar-se. És una tàctica brillant de màrqueting, però no deixa de ser la por d'un gegant que veu com tremolen els fonaments del seu negoci.

Les coses com són.