Un dels primers en reflexionar al voltant de la qual cosa avui diem Central a Bank Digital Currency (CBDC) o Monedes Digitals de Banc Central va ser el nord-americà James Tobin, més conegut per la seva proposta d'imposar una taxa al moviment internacional de capitals per finançar el sistema internacional de pagaments, l'anomenada "taxa Tobin". El guanyador del Nobel, en el seu estudi "Financial Innovation and Deregulation in Perspective", va obrir camí amb les seves reflexions sobre la banca i les perspectives de noves modalitats de pagament el 1985.

Amb l'arribada de la revolució tecnològica i dels nous sistemes de pagament digitals -entre ells, les criptomonedes- els bancs centrals estudien un nou model per als diners fiduciaris. Així, una moneda digital de banc central (CBDC) seria una nova forma de diners emesa de manera electrònica per un banc central, és a dir, un model híbrid entre els diners que coneixem i les noves funcionalitats de les monedes digitals.

Alguns exemples de CBDC són l'Eurochain, el projecte de moneda virtual del Banc Central Europeu; el FEDcoin, l'emissor del qual seria la Reserva Federal dels Estats Units (Fed); el DCEP, la moneda digital xinesa, recolzada pel seu govern i el Banc Popular de la Xina, o fins i tot el Petro, promogut pel govern de Veneçuela.

Però, podria una moneda digital emesa per un banc central convertir-se en una moneda pública d'ús generalitzat?

Hi ha diverses raons per les quals això podria ocórrer. En primer lloc, les CBDC ofereixen una sèrie d'avantatges sobre les monedes tradicionals: són més fiables, eficients i convenients. També són més transparents, la qual cosa pot contribuir a reforçar la confiança de la població en el sistema financer. A més, les CBDC poden utilitzar-se per fer més accessibles els pagaments, com seria el cas dels pagaments en temps real, la qual cosa pot estalviar diners a empreses i consumidors en comissions de transacció. I, en tercer lloc, les CBDC poden utilitzar-se per augmentar l'accés als serveis financers, com per exemple per facilitar l'accés a persones que no tenen comptes bancaris.

En general, les CBDC poden revolucionar la forma de pagar béns i serveis i, per aquesta raó, si s'apliquen correctament, podrien convertir-se en una moneda d'ús generalitzat. Però la seva adopció dependrà de diversos factors.

L'accessibilitat i la conveniència d'aquesta nova moneda serà clau per a la seva adopció. Les CBDC haurien de ser accessibles i còmodes d'utilitzar per al públic en general. Es necessitarien moneders digitals el maneig dels quals sigui senzill, una infraestructura fiable i segura, i una perfecta integració amb els sistemes de pagament existents.

D'altra banda, els comerciants i les empreses haurien d'acceptar les CBDC com a forma de pagament. Aquestes haurien de ser interoperables amb les xarxes de pagament existents i oferir un incentiu perquè les empreses l'adoptin, com a costos de transacció més baixos o terminis de liquidació més ràpids.

La política monetària i l'estabilitat financera jugaran també un paper decisiu per a un possible ús generalitzat: el banc central hauria de gestionar acuradament la introducció d'aquesta nova moneda per garantir que s'ajusti als seus objectius de política monetària, i que no soscavi l'estabilitat financera. Sense oblidar que a l'hora de dissenyar la moneda, seria important equilibrar els aspectes de privacitat i seguretat.

En aquest sentit, el marc regulador necessitaria ser molt clar per abordar qüestions com els requisits contra el blanqueig de capitals (AML) i de coneixement del client (KYC), la protecció del consumidor i la ciberseguretat. De nou, també en aquest aspecte, les mesures reguladores haurien de trobar un equilibri entre la protecció dels usuaris i el foment de la innovació.

Finalment, si una CBDC pot facilitar les transaccions transfrontereres de manera eficient i a un cost inferior en comparació amb els mètodes tradicionals, es podrà fomentar l'adopció i l'ús internacional.

Per tant, i tal com dèiem, si s'aplica correctament, la implantació de les CBDC comportaria beneficis potencials superiors als de les monedes tradicionals com: l'eficàcia (poden transferir-se de forma instantània i segura); la comoditat (poden emmagatzemar-se i utilitzar-se en dispositius digitals); i la transparència (les transaccions poden inscriure's en un registre públic).

Tanmateix, també hi ha una sèrie de riscos a tenir en compte. Un és la ciberseguretat, ja que en tractar-se de valors digitals, significa que són vulnerables als atacs cibernètics; i l'altre és la confidencialitat, ja que les transaccions amb CBDC s'inscriuen en un registre públic.

Aquests riscos s'hauran d'abordar abans que les CBDC puguin generalitzar-se.

Sempre que el disseny i la implantació de les CBDC, l'entorn econòmic i normatiu, i la confiança i acceptació del públic estiguin en ordre, els beneficis potencials d'aquesta nova moneda podrien revolucionar la forma en què paguem béns i serveis.