El nombre de sol·licituds d’ajudes agràries europees ha disminuït en gairebé 330.000 entre 2013 i 2025, sent aquest darrer any de “només” 582.085. Comparant amb l’any anterior, el descens en el nombre de sol·licitants és de 16.066, un 2,69%. Mentrestant, la superfície per a la qual s’han sol·licitat les ajudes continua sent en bona mesura similar, una mica més de 22 milions d’hectàrees. No s’observa, amb aquesta estadística almenys, un abandonament significatiu de terres.

D’una banda, aquesta evolució reflecteix els canvis en l’estructura de les explotacions agràries del nostre país. Ignacio Atance, en el seu blog “l'agricultura: un sector estratègic” ha intentat respondre a la pregunta Quants agricultors hi ha a Espanya?. Depenent de la definició d’“agricultor” que adoptem, la resposta és molt diferent: 915.000 segons el cens agrari; 910.000 declarants agraris a l’IRPF; 582.095 perceptors de les ajudes directes de la Política Agrària Comuna (PAC); 456.000 explotacions amb orientació comercial segons la Xarxa Comptable Agrària (RECAN), o els 120.000 sol·licitants de la Devolució de l’Impost Especial d’Hidrocarburs.

Sense escollir entre totes aquestes xifres dispars, Ignacio Atance conclou que només “unes 100.000 explotacions són responsables d’aproximadament el 70% de la producció (i, per tant, rellevants en termes de costos, preus, competitivitat), sent un terç societats i estant els altres dos terços en mans de persones físiques, amb aproximadament tants titulars de menys de 40 anys com de més de 65.”

A França, els perceptors PAC el 2023 van ser 315.164 sol·licituds, la qual cosa va representar una reducció del 6,7% respecte al 2022, per a una superfície agrària de 27,5 milions d’hectàrees. Menys explotacions, més superfície, el que significa una agricultura més professional.

A poc a poc, al nostre país, les ajudes es van concentrant en els agricultors més professionals

Recordo un comunicat del sindicat agrari COAG destacant “el perfil” del perceptor d’ajudes. Tot i que al nostre país hi ha més de 900.000 perceptors, les dades de la Seguretat Social, Enquesta de Població Activa i Fons de Garantia Agrària (FEGA) ens diuen que no hi ha més de 350.000 agricultors professionals. “Aquest fet perjudica els agricultors i ramaders professionals del nostre país perquè les ajudes es dilueixen, derivant-se de manera indiscriminada a qui no té l’agricultura com a activitat preferent”.

A poc a poc, al nostre país, les ajudes es van concentrant en els agricultors més professionals. El tema dels jubilats és d’una enorme sensibilitat política.

La PAC ha de ser una política d’ajudes a l’agricultura professional. Aquí i ara ha d’acompanyar els agricultors actius en la transició agroecològica. Com que no hi ha agricultura verda en números vermells, i com que l’alimentació té caràcter estratègic com també el té l’autonomia alimentària, hi té aquí un camp específic important.

Els jubilats agraris

Entre altres factors que expliquen les diferències amb França, cal destacar que els jubilats no poden ser beneficiaris d’aquestes ajudes al país veí gal. Això és el que proposa la Comissió Europea en la seva proposta de nova PAC 2028-2035, però ajornant-ho fins a l’últim any del període de programació, l’any 2035.

Les jubilacions agràries al nostre país es troben entre les més baixes. Segons dades de 2022 de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), els treballadors agrícoles autònoms cobraven al voltant de 665,50 €/mes i els treballadors agrícoles assalariats (Règim General), uns 676,89 €/mes. Això representa una pensió entorn d’un 51% per sota de la mitjana del Règim General, que aquell any va ser de 1 396,22 €/mes.

Les ajudes PAC, per tant, cobreixen per a una gran part d’aquest col·lectiu una funció important, una paga extra molt benvinguda. Ningú no pot, en aquest context, retreure als nostres polítics que no entrin en aquest tema com un elefant en una botiga de porcellana, tenint en compte a més que la distribució geogràfica d’aquests jubilats no és uniforme, cosa que augmenta la sensibilitat política de l’assumpte.

Amb un tema tan sensible, políticament i socialment, sol ser urgent afanyar-se lentament. Això és el que està passant amb l’evolució que estem comentant de les sol·licituds d’ajudes agràries, donar temps al temps perquè el que és necessari es torni possible.