Hi ha una pregunta que poques empreses es fan, però que pot marcar la diferència entre créixer o estancar-se: quant costa que el CEO sigui inaccessible?

No em refereixo a un director general que tingui l'agenda plena o que no pugui respondre tots els correus electrònics. Això és inevitable. Parlo d'una altra cosa: d'aquells líders que, a mesura que assumeixen més responsabilitats, també s'allunyen de la realitat quotidiana de la seva organització.

És una paradoxa del lideratge. Com més amunt arriba un CEO, més fàcil és que perdi contacte amb el que realment passa a l'empresa. Les reunions substitueixen les converses espontànies. Els informes substitueixen l'observació directa. Els indicadors acaben tenint més pes que les persones. I, sense adonar-se'n, el primer executiu comença a prendre decisions sobre una realitat que li arriba filtrada.

Aquest filtre és un dels grans riscos de qualsevol organització. Les bones notícies acostumen a circular ràpidament. Les dolentes, no tant. Els problemes s'endolceixen, els conflictes es maquillen i les discrepàncies es dilueixen abans d'arribar al despatx de direcció. No sempre és fruit de la por; sovint és conseqüència de la voluntat de no preocupar, de protegir el superior o de demostrar que tot està sota control.

Com més amunt arriba un CEO, més fàcil és que perdi contacte amb el que realment passa a l'empresa

Però aquesta dinàmica té un cost. I no és menor.

Quan un CEO deixa de ser accessible, l'empresa perd una de les seves principals fonts d'informació: la que prové de les persones que estan en contacte diari amb els clients, els proveïdors, els processos i els problemes reals del negoci. És en aquesta primera línia on sovint es detecten abans que ningú els canvis del mercat, les noves necessitats dels clients o les ineficiències internes.

La tecnologia ha millorat enormement la capacitat de mesurar-ho gairebé tot. Les empreses disposen de més dades que mai, però això no significa necessàriament que entenguin millor què està passant. Les dades expliquen què ha succeït. Les persones acostumen a intuir què està a punt de passar. I aquesta diferència és decisiva.

Els millors CEO no són els que controlen cada detall de l'organització. Tampoc els que acumulen més reunions. Són els que han construït una cultura on la informació circula amb naturalitat i on qualsevol professional pot fer arribar una idea, una preocupació o una crítica sense por a les conseqüències.

Quan un CEO deixa de ser accessible, l'empresa perd una de les seves principals fonts d'informació

L'accessibilitat no consisteix a tenir la porta del despatx oberta. Consisteix a tenir la ment oberta. Vol dir escoltar abans de concloure, preguntar abans d'afirmar i generar un entorn on la discrepància sigui percebuda com una contribució i no com una amenaça.

Alguns dels grans líders empresarials han entès que aquesta proximitat no és una qüestió de carisma, sinó d'eficàcia. Han dedicat temps a visitar centres de treball, parlar amb clients, compartir espais amb els equips i escoltar persones que difícilment apareixerien en una reunió del comitè de direcció. No ho feien per construir una imatge de líder proper, sinó perquè sabien que les millors decisions neixen d'una comprensió més profunda de la realitat.

En un moment en què la intel·ligència artificial transformarà la manera com analitzem la informació, aquesta reflexió encara adquireix més valor. La IA ajudarà a processar dades, identificar patrons i accelerar decisions. Però continuarà sense poder substituir les converses que revelen un problema abans que aparegui als indicadors, ni la confiança que permet que algú s'atreveixi a dir al CEO allò que ningú més no vol escoltar.

El lideratge del futur no dependrà només de la capacitat de decidir ràpidament. Dependrà, sobretot, de la capacitat d'escoltar millor.

Perquè, al final, la pregunta no és si un CEO té temps per estar a prop de la seva organització. La pregunta és si una empresa es pot permetre el cost que té que el seu màxim responsable deixi de veure, escoltar i entendre el que realment està passant.