En els darrers temps les famílies espanyoles manifesten reiteradament que pateixen d’un augment sostingut en el cost de la vida. Evidencien que la seva cistella de la compra no deixa de pujar per uns o altres motius: la pandèmia, l’escanyament de les cadenes de subministrament, l’alça dels preus de l’energia i les primeres matèries, els diferents conflictes bèl·lics, o la guerra comercial. El resultat sempre és el mateix: increment de preus i deteriorament de la capacitat adquisitiva dels ciutadans, fent que la positiva evolució de l’economia general no es traslladi completament a les economies domèstiques. En altres paraules, malgrat que es pugui palesar una evolució dinàmica en termes macroeconòmics, la percepció de les famílies és negativa atès que l’augment dels preus ha deteriorat el seu poder adquisitiu. Aquesta sensació s’ha estès a tota la societat, convertint-se en un dels seus principals problemes i afectant de diverses formes: canvi en les pautes de consum, incidència sobre l’estalvi i el deute, repercussió sobre determinats components personals de despesa (habitatge, turisme, cultura…)...

L’Índex de Confiança del Consumidor, que elabora el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), permet avaluar i fer un seguiment de les famílies en aquest sentit. L’informe del mes de juny palesa que a un 15,9% de les llars els hi resulta difícil arribar a final de mes, havent de recórrer als estalvis o a l’endeutament, i un 28,4% arriba just, mentre que una tercera part d’elles afirma que la seva situació econòmica ha empitjorat en els darrers sis mesos. D’aquestes un 59,9% ho explica per l’alça continuada dels preus/inflació i un 17,4% per l’augment de la despesa familiar. D’altra banda, un 28,0% dels que responen al CIS considera que la situació econòmica de la seva llar empitjorarà d’aquí a sis mesos, en un 54,9% dels casos per la pujada continuada dels preus/inflació i en un 16,9% per l’increment de la despesa familiar. De fet, un 62,3% dels participants en l’enquesta creu que els preus creixeran durant l’any que ve més que en el darrer exercici.

Val a dir que actualment la cistella de la compra de les llars espanyoles està configurada, segons ordre d’importància, pels capítols d’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, d’aliments i begudes no alcohòliques, de transport, i de restaurants i serveis d’allotjament. Segons dades del 2025 de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquests apartats absorbeixen, respectivament, un 33,2%, un 16,0%, un 11,4% i un 9,3% de la despesa familiar total, en conjunt un 69,9%.

Arribat aquest punt, resulta interessant analitzar quins béns i serveis podrien estar explicant aquesta relativa sensació d’encariment continuat de la cistella de la compra familiar i del consegüent deteriorament dels comptes familiars. L’Índex de Preus al Consum (IPC), de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és clar al respecte: des de finals del 2020 els preus en general han crescut acumuladament un 26,1%, amb pics importants des de finals del 2021 a principis del 2023 (màxim d’un 10,8% el juliol del 2022), però amb una pujada interanual mitjana d’un 2,8% cada mes des del desembre del 2024. Per la seva part, a la zona euro entre finals del 2020 i juliol d’enguany la inflació acumulada ha crescut de manera global un 22,5%.

La inflació continua sent una de les principals preocupacions que condicionen la situació econòmica de les famílies

Segons grups de despesa, el dels aliments i begudes no alcohòliques ha estat el més inflacionari de tots en el període desembre 2020-juliol 2026, amb una alça agregada de l’IPC d’un 37,4%, seguit pels capítols dels restaurants i serveis d’allotjament, de l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres, i del transport (pujades respectives d’un 33,7%, d’un 30,8% i d’un 29,3%). Per contra, els menys inflacionaris han estat els grups de vestimenta i calçat, i d’informació i comunicacions. Val a dir que mentre que la pujada de preus en el cas dels aliments i begudes no alcohòliques s’ha distribuït més o menys proporcionalment al llarg del període considerat, la relativa als restaurants i serveis d’allotjament s’ha concentrat en els darrers anys, una vegada superada totalment la pandèmia covid-19, i les corresponents a l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres, i al transport s’han concentrat entre els anys 2020 i 2022, arrossegades bàsicament per l’augment dels preus energètics (electricitat, petroli, gas, carburants…).

Detalladament, es pot apuntar que dins del grup d’aliments i begudes no alcohòliques els productes que mostren un augment més elevat dels preus en el període desembre 2020-juliol 2026 són les baies fresques (fruits vermells) i els ous, amb pujades acumulades d’un 114,2% i d’un 93,0%, respectivament. Els segueixen els preus dels sucs de fruites i hortalisses, dels olis vegetals, i de la xocolata, cacau i productes derivats, amb increments del 60-65%, així com dels preparats de marisc, de les patates i altres tubercles, de la manteca i altres olis i greixos derivats de la llet, i de la llet sencera, amb alces d’un 50-55%. Alguns d’aquests han experimentat els majors increments de preus en anys més recents: ous, sucs, xocolata i cacau, preparats de marisc o patates. De fet, de les 57 categories d’aliments i begudes no alcohòliques que configuren la cistella de la compra amb la qual s’elabora l’IPC un total de 48, un 84,2%, han experimentat entre desembre del 2020 i juliol del 2026 increments de preus superiors a la mitjana general de l’economia, i en alguns casos molt més elevats, cosa que ajuda a explicar per què la inflació es pateix especialment en la vida quotidiana de les llars. Una part important dels aliments i begudes no alcohòliques que registren augments de preus importants són productes bàsics de la dieta espanyola i tenen un pes específic destacat en la cistella de la compra familiar, com per exemple els ous, els olis, la xocolata, les patates, la mantega, la llet, la farina, el cafè, els cítrics, el pa, les hortalisses, la fruita o els llegums. No obstant això, es pot apuntar que durant el 2026 l’IPC del grup dels aliments i begudes no alcohòliques ha experimentat una moderació destacada, pujant un 0,6% entre el desembre de 2025 i el juliol de 2026, per sota del 2,6% de mitjana general. Tanmateix, no hem de perdre de vista que un aliment o una beguda no alcohòlica que a finals del 2020 costava de mitjana 100 avui val 137,4, i aquesta situació és encara pitjor en molts casos concrets. Per tant, malgrat que la pressió sobre els preus d’alguns components de la cistella de la compra sembla disminuir, els preus acumulats segueixen sent elevats, i això genera la sensació que l’evolució de l’economia no és tan positiva com revelen les dades generals.

De la resta de capítols, cal destacar les pujades específiques de preus experimentades durant el període desembre 2020-juliol 2026 pels hotels, apartaments i serveis d’allotjament semblants i pels paquets turístics (125,3% i 59,8%, respectivament), dins del grup de restaurants i serveis d’allotjament, pels combustibles líquids i pel gasoli (109,9% i 50,0%, respectivament), dins de l’apartat del transport, i per la joieria i rellotges de polsera (76,1%) i per l’assegurança relacionada amb la salut (59,9%), en altres capítols. Durant l’any 2026 s’ha de ressenyar, principalment, les alces de preus registrades en productes energètics (combustibles líquids, gasoli, hidrocarburs liquats, gasolina i electricitat, per exemple), en hotels, apartaments i serveis d’allotjament, en paquets turístics, en transport de passatgers, i en assegurances de salut i de decessos i accidents.

En conclusió, l’anàlisi anterior mostra que la inflació continua sent una de les principals preocupacions que condicionen la situació econòmica de les famílies. Tot i que l’evolució de l’economia general pot ser positiva, aquesta realitat no s’està traslladant íntegrament a les llars, que continuen patint un augment del cost de la vida i un deteriorament de la seva capacitat adquisitiva. Aquesta percepció queda reflectida en les dades de confiança dels consumidors i, especialment, en el fet que una part significativa de les llars té dificultats per arribar a finals de mes, però no es tracta només d’una sensació, tal com confirma l’evolució dels preus al consum en general i, sobretot, dels relatius específicament als aliments i les begudes no alcohòliques. L'evolució dels preus d’aquests productes mereixen una atenció especial, ja que afecta directament les despeses quotidianes de les famílies i una part rellevant d’ells són béns bàsics, per la qual cosa les llars tenen menys possibilitats de reduir el seu consum per compensar l’encariment. A més, el problema més important no és únicament que els preus continuïn o no augmentant, sinó que el nivell assolit després de diversos anys d’inflació elevada roman molt per sobre del de fa un temps, i l’actual moderació en certs grups de despesa ajuda, però no significa necessàriament que es recuperi immediatament el poder adquisitiu del passat. De fet, cal distingir entre ritme de creixement dels preus i nivell de preus. En definitiva, el repte és que la positiva evolució dels indicadors econòmics es tradueixi realment en una millora perceptible de l’economia de les llars, cosa que passaria per una recuperació -total o parcial- de la capacitat de compra, per exemple via menors preus o a través de rendes més altes.