Què és millor: fabricar equips de litografia ultraviolada —com fa ASML— imprescindibles per fer xips, o impulsar models de llenguatge? Ambdues tecnologies poden crear grans indústries i són estratègiques a escala global. Val més apostar per l’una o per l’altra? A economia sovint es diu que “apostar” és intentar endevinar el futur, i això és complicat fins i tot quan interpretem el passat, que canvia més sovint del que ens pensem.

Ara bé, aquestes dues tecnologies divergeixen en un aspecte crucial. Tant, que fins i tot el polític més reticent a fer política industrial tendeix a apostar-ho tot per una i no per l’altra.

La gran diferència és que una és una tecnologia genèrica i l’altra no. És clar, em direu: la litografia ultraviolada serveix “només” per a una cosa —fabricar xips—, i és una cosa molt important. I tindreu raó. Llavors, quines són les diferències rellevants?

La primera i més important és l’aplicabilitat, d’aquí el nom de genèriques. Les tecnologies genèriques tenen un abast d’ús molt ampli i transversal; les específiques, en canvi, s’orienten a un domini concret. En realitat, no és una frontera binària, sinó un continu entre el genèric i l’específic.

Ara bé, des del punt de vista de la política d’innovació, aquest abast potencial només es tradueix en captura de valor si existeixen les condicions i l’ecosistema que en permeten l'aplicació: capacitats empresarials, talent, regulació funcional, finançament i mercats receptius. Si això no passa, el potencial seguirà sent genèric… però el capturarà algú altre.

Què és millor: fabricar equips de litografia ultraviolada —com fa ASML— imprescindibles per fer xips, o impulsar models de llenguatge?

Això és encara més important quan considerem les externalitats —els beneficis addicionals que s’estenen a altres sectors. Poden ser externalitats de desenvolupament de tot un ecosistema al seu voltant (com passa amb els xips), d’ús o fins i tot geopolítiques (pensem en TSMC i Taiwan). Totes les tecnologies genèriques en generen, però la pregunta clau per a cada país o regió és: hi ha les condicions per aprofitar-les?

Un tret distintiu és la magnitud de valor que poden activar. El valor induït per tecnologies genèriques com Internet, l’electricitat o la IA generativa és difícil de quantificar, però és evident i transversal. En general, supera amb escreix el que pot arribar a generar una tecnologia específica, per molt crítica que sigui en el seu nínxol.

També difereixen en la inversió. Ho veiem aquests dies amb els nivells astronòmics d’inversió al voltant de centres de dades i infraestructures per a la IA: les tecnologies genèriques, pel seu abast, atreuen volums de capital molt superiors als de tecnologies més específiques. A més, solen activar inversió complementària (en talent, programari, equipaments, energia, connectivitat) que amplifica l’efecte multiplicador.

Finalment, l’adopció. Les tecnologies genèriques tendeixen a difondre’s més de pressa i a abraçar més empreses i sectors, mentre que les específiques s’escampen amb celeritat dins del seu domini, però amb abast limitat.

La importància clau de les tecnologies genèriques

Aquestes són les raons clàssiques per les quals governs, empreses, centres de recerca, universitats i emprenedors s’aboquen —i aposten— per les tecnologies genèriques.

Efectivament, ens deixem una peça clau per a les polítiques d’innovació: l’impacte en la capacitat d’innovar. No només l’impacte econòmic directe, sinó el factor multiplicador sobre la innovació futura.

Ser forts en tecnologies genèriques implica poder hibridar-les amb propostes existents i reimaginar productes, processos i models de negoci. De fet, fins i tot si no n’ets el creador ni el líder mundial, adoptar-les i integrar-les és estratègic: les capacitats d’absorció i combinació marquen la diferència.

Un bon exemple és el cas de la Xina amb la IA generativa. No n’han estat els inventors ni, probablement, els principals captadors de valor en les eines genèriques com ara ChatGPT, Claude o Gemini; però l’estan utilitzant per competir a tots els altres fronts: reimaginen hospitals, fàbriques, automoció, recerca… gairebé tot. I n’extreuen valor a través d’aquesta enorme capacitat d’innovació derivada de qualsevol tecnologia genèrica quan es tracta d’una adopció transformadora que crea innovació i no només del seu ús.

Les tecnologies genèriques no són importants només per elles mateixes, sinó per com amplifiquen la capacitat d’innovar d’una societat

Per això convé allunyar-se de la idea que l’única captura de valor possible és desenvolupar la tecnologia o usar eines genèriques (com ara un xat amb IA). Certament, hi ha valor en aquest ús i permet guanys de productivitat, però el valor real i sostingut sorgeix d’innovar en tota la resta amb aquesta tecnologia —de reconfigurar processos, serveis i cadenes de valor per competir millor.

En el nostre cas, això voldria dir adreçar problemes crítics que arrosseguem des de fa dècades, sovint relacionats amb la incapacitat de construir infraestructures i mercats que funcionin eficientment. L’eficiència de l’Administració pública és un repte majúscul, com també ho són la sanitat, l’habitatge, la mobilitat i la capacitat de crear ocupació d’alta qualitat en sectors tecnològics capdavanters que arrosseguin i facin de tractor de la resta de l’economia. Alhora, tenim oportunitats tant per resoldre aquests grans reptes com per ser més competitius en àmbits on ja ho som (hostaleria, fast fashion, banca, fires, etc.) i per no perdre el tren de noves tecnologies genèriques que transformaran el món, com la robòtica i els sistemes de mobilitat autoconduïda.

Les tecnologies genèriques no són importants només per elles mateixes, que també, sinó pels seus efectes sistèmics i, singularment, per com amplifiquen la capacitat d’innovar d’una societat. Són l’espurna capaç d’engegar un cicle virtuós d’innovació i de transformar l’economia.

No es tracta (només) de la IA generativa: es tracta de tot allò que podem reinventar gràcies a ella, és tota la resta!