Concloïa un article de títol anàleg publicat fa algunes setmanes amb una referència al fet que la intel·ligència artificial (IA) ens permet emmagatzemar, analitzar i gestionar com mai abans havíem imaginat. Gràcies a ella avui ja moltes de les activitats humanes podem fer-les amb molta més eficiència i seguretat.

Tot això em permetia afirmar que és possible que els algoritmes es converteixin en el referent del segle XXI, de la mateixa forma que podem definir el segle XIX com el de la literatura i el XX com el de la imatge. Esmentava també que el procés d’implantació de la IA ha de dur-se a terme des de la constatació que les capacitats d’imaginació, curiositat i creativitat són innates dels éssers humans. Unes capacitats que constitueixen, sense cap dubte, la base de la intel·ligència humana i el substrat de l’evolució que hem viscut des de l’aparició de la nostra espècie.

La incorporació de la IA com a suport a les activitats humanes planteja, això no obstant, desafiaments i consideracions ètiques. Hem d’assegurar que la seva implementació sigui transparent, justa, que no es vegi impactada per biaixos de tot tipus i respecti el dret a la independència i a la llibertat personal inherents a la vida humana. Encara que aquests frens no puguin ni hagin de convertir-se en rèmores per a la incorporació d’aquest tipus d’eines.

Pel que fa als àmbits relatius a la gestió de persones i de l’ocupació (que com sabeu són els que m’ocupen i interessen professionalment) hem de prendre consciència que la IA pot permetre’ns substituir activitats i prendre decisions que avui es desenvolupen artesanalment amb un major volum de subjectivitat i més inversió en termes temporals i de costos: per exemple, en la redacció d’un model de CV, la gestió del reclutament i la selecció de personal, i els processos formatius, entre altres. Avui és possible aconseguir en segons una base coherent per construir sistemes més eficients, desenvolupar les tasques més rutinàries i de menor valor afegit, a més de facilitar que les persones puguin dedicar-se a aspectes de major valor.

Sabem que en el futur res serà igual, encara que no disposem de certeses absolutes sobre com serà

Les coses canvien. No podem seguir mantenint els conceptes i criteris antics ni, molt menys, atorgar-los el mateix significat. Malgrat que tots sentim com estem qüestionant molts dels criteris que han conformat l’existència humana, encara no hem adquirit la consciència que hem de desenvolupar nous conceptes per afrontar les noves realitats. A títol d’exemple: ocupació/treball i formació/aprenentatge. El debat sobre on i com aprenem i sobre com i on treballem està ja present entre nosaltres. Necessitem modificar les seves dinàmiques sobre la base que són elements essencials per al desenvolupament homogeni de la vida humana. Hem d’enfocar les nostres realitats des d’un plantejament d’humilitat. I això, que és vàlid per a tots els àmbits de la nostra vida, ho és també per al de l’ocupació i la seva gestió.

Una altra particularitat de la IA és que s’està convertint en el motor dels propis processos d’innovació. I aquest potencial innovador deriva no només de la seva utilitat per a l’anàlisi, sinó que es fonamenta també en la seva capacitat per sorprendre’ns. Vull recordar-vos l’anècdota que ja vaig citar-vos (‘Hem de tenir por a la IA?’) protagonitzada per Lee Sedol, campió mundial de Go: en una de les 14 de 15 partides guanyades per la IA en el transcurs del combat entre aquesta i un ésser humà, va realitzar una jugada tan inusual i imprevista que tots els humans a la sala la van interpretar, de forma inicial, com un error. Només en acabar la partida van ser conscients que aquella jugada va ser la que va decidir la victòria.

Però la intel·ligència artificial té els seus límits. Ni resoldrà tots els problemes ni podrà substituir els rols que avui exerceixen els éssers humans. No serà capaç de desenvolupar el treball fet per les persones sobretot en la prestació de serveis a altres éssers humans. El que no és obstacle perquè hàgim d’afrontar i trobar correctament solucions que ens permetin entendre les noves realitats i aprendre a activar els sistemes humans per crear-les, controlar-les i dominar-les. I per això és necessari establir polítiques i regulacions que abordin aspectes com la privacitat de les dades, l’equitat en la contractació i els entorns i formats, que minimitzin els biaixos de tot tipus i que generin entorns laborals adequats.

Ens dirigim a un món molt més complex amb multitud de canvis. En l’ètica, en les normes i en els nous models de relació, família, activitat i ocupació. Hi ha qui afirma que el canvi serà brutal! Sabem que en el futur res serà igual, encara que no disposem de certeses absolutes sobre com serà.