L'agost és el mes de fer plans.

La parada estival, en comparació a la de Nadal, és molt més llarga i és l'única que permet, durant l'any, prendre realment distància del dia a dia. El rellotge s'atura de debò uns dies i tant viatjar com el fet de ser en algun lloc d'estiueig, sigui mar o muntanya, però, en qualsevol dels casos, lluny del centre de treball i ciutat de residència, són els estímuls idonis per al que anomenem "trencar".

Els primers dies, es descansa. Però a mesura que el calendari avança, una setmana abans de la reincorporació, és habitual començar a fer plans. Són plans mentals. No necessàriament plasmats sobre el paper o l'ordinador. És més aviat una revisió del que seran les prioritats en el tercer tram final de l'any, del que no transigirem, del que exigirem, dels criteris que revisarem, de les accions a dur a terme... Visualitzem a la perfecció el que desitgem obtenir, els objectius, com ho farem. És com si, de sobte, prenguéssim consciència que la realitat és mal·leable, recuperem la creença en què podem influir sobre els fets i els esdeveniments.

Aquesta creença es recupera, precisament, perquè no hi ha correus, no hi ha trucades, no hi ha contratemps, no hi ha focs. O n'hi ha molt pocs. Els clients estan callats. Els proveïdors, desapareguts. Els equips de feina, desconnectats. Fins i tot ens oblidem de revisar les comandes, les vendes o els marges. El rellotge empresarial detingut ens ofereix una panoràmica i una perspectiva en la qual tot és, de nou, possible. Els nostres objectius tornen a ser factibles.

Aquesta sensació és molt, molt habitual entre directius, empresaris i professionals.

Fins a quin punt es tracta d'un miratge?

És una barreja de coses. La realitat tornarà i ho farà amb la força d'un huracà. Creiem que podrem dominar el dia a dia perquè l'activitat s'ha reduït notablement. És com veure el recés d'un riu. Aquest riu, quan arribi el desglaç tornarà a ser indomable. Però en aquell moment ens sembla nostre i fàcilment navegable.

Quan l'activitat es reprengui per part de tots els agents econòmics, de sobte els nostres plans comencen a trontollar. No perquè estiguin mal dissenyats, sinó perquè estan pensats per a un escenari que no representa la realitat. Per això jo no recomano fer plans durant l'estiu. Serveix de poc, de veritat. Sí que és un bon moment per repensar els nostres objectius a llarg termini, per establir metes a un any vista, tant en el terreny personal com en el professional. Però la planificació i el disseny d'accions sol caure com un castell de cartes quan arriba el mes de setembre.

D'altra banda, hem de pensar que moltes altres persones també fan plans, amb la qual cosa els plans dels altres col·lidiran amb els nostres i ni uns ni d'altres no podran sortir-se amb la seva.

Part de l'explicació d'aquest afany per planificar durant l'estiu té a veure amb el descans. Necessitem descansar, parar, aturar-nos. I, en recuperar forces, recuperes també l'energia, la motivació i la fe. És una manera de posar-nos en marxa de nou, de tornar a començar el curs escolar al màxim, portant els apunts al dia. Per aquest costat, l'actitud està bé i és positiva. Crec que els plans empresarials realitzats a l'estiu tenen una component més motivacional que real. En aquest sentit, sí que serveixen. És la manera de gestionar les nostres il·lusions, els nostres desitjos. Encara que el que decidim que farem no puguem fer-ho, ens haurem donat aquest xut d'energia que necessitem per "tornar a la guerra".

En definitiva, com va dir John Lennon, la vida és el que succeeix mentre fas altres plans. Així és. Passarà el que hagi de passar, però ens agafarà amb ganes de plantar-li cara a l'enemic.

Acabin de gaudir de l'estiu, fent plans...