El 2016, Geoffrey Hinton, un dels pares de la intel·ligència artificial moderna, va fer una predicció contundent: hauríem de deixar de formar radiòlegs perquè en cinc o deu anys les màquines interpretarien les imatges mèdiques millor que ells.

Han passat deu anys. La intel·ligència artificial efectivament interpreta radiografies, detecta anomalies i fins i tot comença a redactar informes. Però els radiòlegs no han desaparegut. Als Estats Units passa gairebé el contrari: hi ha escassetat de professionals, milers de vacants i salaris creixents.

La paradoxa ens recorda una cosa que sovint oblidem quan parlem del futur del treball: automatitzar una tasca no vol dir automatitzar tota una professió.

Un radiòleg no només mira una imatge. Interpreta el cas, contrasta informació, parla amb altres metges, resol situacions ambigües i assumeix responsabilitats. La IA pot assumir una part important del procés sense fer desaparèixer necessàriament el professional. De fet, el sector està adoptant aquestes eines precisament perquè el volum de proves creix més de pressa que el nombre de professionals disponibles.

La IA interpreta radiografies, detecta anomalies i fins i tot comença a redactar informes. Però els radiòlegs no han desaparegut

Potser estem fent la pregunta equivocada. En lloc de preguntar quants llocs de treball eliminarà la IA, hauríem de preguntar què passa amb una feina quan una part de les seves tasques es torna molt més barata.

Ja tenim algunes pistes. En un experiment publicat a la revista Science, professionals que utilitzaven ChatGPT van completar determinades tasques d’escriptura un 40% més ràpid i amb una qualitat un 18% superior. En un altre estudi amb més de 5.000 treballadors d’atenció al client, la IA va augmentar la productivitat al voltant d’un 14%, amb guanys especialment importants entre els treballadors menys experimentats.

I amb consultors passa una cosa encara més interessant. Quan la IA sabia resoldre bé la tasca, els professionals treballaven més ràpidament i obtenien millors resultats. Però quan la tasca superava allò que el model sabia fer bé, confiar-hi massa podia empitjorar el resultat.

La IA pot reduir molt el temps necessari per completar determinades tasques. El criteri per saber quan utilitzar-la, però, continua sent humà.

La qüestió no és només quanta feina pot substituir la IA, sinó què faran les empreses amb el temps i la capacitat que allibera

Això canvia on concentrem l’esforç humà. Un programador pot dedicar menys hores a escriure codi repetitiu i més a decidir què construir. Un traductor pot obtenir una primera versió en segons i concentrar-se en el sentit, el context o el to. I un lampista continuarà entrant en una cuina reformada tres vegades per descobrir per on passa una canonada que no figura en cap plànol.

Però hi ha una segona qüestió, encara més important per a les empreses.

Quan una tecnologia permet produir el mateix amb menys recursos, l’empresa pot fer dues coses. Pot aprofitar l’estalvi per reduir costos. Deutsche Telekom, per exemple, calcula que la IA i l’automatització li permetran estalviar 2.500 milions d’euros en costos indirectes fins al 2030.

Però l’estalvi no ha de traduir-se necessàriament en retallades. També pot convertir-se en nous productes, més clients o serveis que abans no sortien a compte.

Projectes que abans eren massa petits, massa cars o massa lents poden començar a tenir sentit econòmic

Si desenvolupar software costa una desena part, no necessàriament desenvoluparem el mateix software amb una desena part dels programadors. Projectes que abans eren massa petits, massa cars o massa lents poden començar a tenir sentit econòmic. Nous productes generen nova demanda i aquesta demanda crea, al seu torn, noves tasques.

Aquesta és la part que sovint falta en el debat sobre automatització. Donem per fet que, si una màquina assumeix una part de la feina, necessàriament en quedarà menys per a nosaltres. Però això només seria cert en un món on canviés la tecnologia i tota la resta continués igual.

Potser la gran pregunta de la IA no és quanta feina pot eliminar, sinó quanta feina que avui encara no existeix pot arribar a fer possible.