L'exercici 2023 marcarà el final d'un període excepcional en termes pressupostaris i fiscals, per culpa de la successió de crisis provocades per la pandèmia i la invasió d'Ucraïna. Aquestes circumstàncies van portar a activar la clàusula d'escapada del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC), evitant així l'aplicació del procediment de dèficit excessiu. Tanmateix, s'espera que el 2024 es torni a implementar la cotilla del PEC, molt probablement en una versió reformada, el que posarà fi a l'excepcionalitat i generarà un escenari de consolidació fiscal obligatòria.

L'any vinent vindrà marcat per dos elements addicionals. En primer lloc, les eleccions generals obriran la porta a possibles canvis en la composició del govern central i, en tot cas, proporcionaran un impuls per a l'acció executiva. En segon lloc, el paquet fiscal de compensació pels efectes de la invasió d'Ucraïna tindrà un impacte marginal, estimat en 184 milions d'euros, segons l'AIReF, la qual cosa equival a menys de dues centèsimes del PIB.

L'actualització del Programa d'Estabilitat del govern espanyol per al període 2023-2026 s'ha de considerar com un escenari inercial subjecte a ajustaments rellevants, sigui per decisió pròpia o exigits pel PEC. L'aspecte més important a avaluar és la credibilitat del Programa, és a dir, en quina mesura les xifres de dèficit i deute concorden amb les previsions macroeconòmiques disponibles i la dinàmica projectada per a les despeses i ingressos principals. La previsió de dèficit mostra una reducció gradual i decreixent que permetria assolir el límit del 3% el 2024. L'AIReF és menys optimista i preveu dificultats per aconseguir dèficits per sota d'aquest llindar sense mesures d'ajustament addicionals. Per la seva part, el Banc d'Espanya pronostica un dèficit per sota de l'objectiu del govern espanyol per a 2023, però augura un desequilibri fiscal que augmentarà fins al 4% el 2025.

Les diferències entre els càlculs del govern espanyol i les projeccions de l'AIReF es troben principalment en el costat dels ingressos. L'AIReF estima una evolució menys dinàmica dels recursos, a causa d'un menor creixement dels impostos sobre la renda i les rebaixes fiscals establertes en resposta a la crisi energètica i la pujada de preus el 2023. El 2024, la bretxa en les previsions es redueix a causa de la retirada de les rebaixes sobre productes energètics i al pic de recaptació per mesures tributàries temporals. Tanmateix, el 2025, aquestes mesures desapareixen i només es manté l'efecte de les mesures normatives introduïdes en l'IRPF a l'exercici actual. Quant a les diferències amb les projeccions del Banc d'Espanya, aquestes es troben també i fonamentalment en els ingressos. Però, addicionalment, s'espera que les pèrdues associades als préstecs avalats per l'Institut de Crèdit Oficial per fer front a la pandèmia es materialitzin, sobretot, el 2024 i el 2025.

Respecte al deute públic, tant el govern espanyol com l'AIReF coincideixen en la reducció de la ràtio d'endeutament, que passaria del 113,2% el 2022 al 106,8% el 2026. L'AIReF estima un valor final lleugerament superior, del 107,3% el 2026.

Per la seva part, la Comissió Europea situa el dèficit el 2023 lleugerament per sobre de la previsió del govern espanyol (4,1%) i preveu que aquesta diferència es redueixi a causa de les millors previsions de creixement del PIB. A més, confirma que el creixement de la despesa corrent primària finançada nacionalment estarà en línia amb les recomanacions específiques per país formulades anteriorment pel Consell Europeu. Per a 2024, l'avaluació destaca la necessitat d'una consolidació fiscal més gran, amb un dèficit estimat en 3,3% i una ràtio d'endeutament del 109,1%. La Comissió recomana un ajustament en el dèficit estructural equivalent a almenys set dècimes del PIB i limitar el creixement de la despesa primària neta finançada nacionalment al 2,6% el 2024.

Aquestes xifres són factibles, ja que el Programa d'Estabilitat ja preveu reduccions en el dèficit estructural i primari, i la mateixa Comissió estima un creixement de la despesa neta primària a l'1,4% en 2024. El valor projectat per a la ràtio deute/PIB el 2026 a l'escenari base (106,5%) és lleugerament inferior a les estimacions del govern espanyol i l'AIReF, la qual cosa brinda marge per dissenyar i implementar una estratègia de consolidació fiscal que situï Espanya clarament per sota del 100% de ràtio d'endeutament a finals de la dècada. Aquest és un dels desafiaments que haurà d'afrontar el govern resultant de les eleccions del 23 de juliol.