Les xifres que es paguen al món tecnològic sovint deixen el públic —i fins i tot molts analistes— astorats. Empreses sense beneficis, amb futurs incerts i amb plantilles minúscules són valorades en milers de milions de dòlars. Què ho explica? És una bombolla o una aposta racional per part dels grans jugadors?

Aquestes darreres setmanes ho hem tornat a veure: OpenAI ha adquirit Windsurf per 6.400 milions de dòlars, i Meta ha fet el mateix amb Scale AI per 13.400 milions. Fa no gaire, OpenAI també va sorprendre comprant io Products, la nova empresa de disseny de Jony Ive —el mític pare de l’iPhone i el Mac— per 6.500 milions. Què tenen en comú aquestes operacions? I què ens diuen sobre la nova fase del capitalisme tecnològic?

Scale AI: una aposta pel control del recurs més escàs

Scale AI és l’empresa d’Alexander Wang, un jove drop-out del MIT que amb només 28 anys ha aixecat un gegant de les dades. Va néixer com a Scale API, oferint interfícies per empreses, però es va reinventar quan va veure una necessitat crítica en el món dels cotxes autònoms: la creació de conjunts de dades anotades.

Aquestes dades —imprescindibles per entrenar IA— requerien milions de vídeos etiquetats manualment: qui és un vianant, què és un semàfor, com es mou un cotxe... Scale va escalar ràpidament subcontractant personal primer als EUA i després a països com Filipines, Kenya o l’Índia, la qual cosa li va valer crítiques per les condicions laborals.

Empreses sense beneficis, amb futurs incerts i amb plantilles minúscules són valorades en milers de milions de dòlars

Amb l’avenç de la IA generativa, la demanda de dades anotades no només no ha desaparegut, sinó que s’ha fet molt més complexa. Ja no cal saber si un objecte és una bicicleta o una pilona, sinó respondre preguntes tècniques, escriure codi, revisar textos... Tasques que exigeixen coneixement especialitzat i personal altament qualificat.

Meta, en dificultats amb la seva sèrie LLaMA —que ha quedat per sota de models xinesos com Qwen o DeepSeek— veu en Scale una oportunitat per accedir a dades de qualitat, múscul humà i talent executiu. I no ha dubtat: ha creat un nou departament de "superintel·ligència", liderat pel mateix Wang, per recuperar el terreny perdut.

Windsurf: dominar el primer mercat consolidat dels LLMs

L’adquisició de Windsurf per part d’OpenAI és menys intuïtiva, però potser encara més significativa. Windsurf és un dels agents de programació més populars del moment. Tot i que Codex —el producte d’OpenAI— també és potent i usat internament, està pensat per a equips grans i estructurats. En canvi, Windsurf és l’agent predilecte per a petits equips i programadors freelance.

I aquí rau la clau: estem veient la consolidació d’un nou mercat professional. Programar avui ja no es fa en solitari. Es fa amb copilots. Amb saber programar no n’hi ha prou perquè et contractin; cal conèixer i dominar eines com Cursor, Copilot, Codex o Windsurf. Aquesta nova realitat ha transformat el procés de contractació a moltes empreses tecnològiques: es demana experiència amb agents d’IA, no només coneixements de Python o JavaScript.

Cursor, per exemple, ha crescut 100 vegades en un any, generant 500 milions de dòlars en ingressos anuals recurrents amb només 12 treballadors. És un exemple del que pot passar quan s’és el líder en un nínxol que esclata. OpenAI sap que guanyar aquest segment pot garantir ingressos sòlids i recurrents. I per això ha pagat el que calia per Windsurf, assegurant-se també un equip d’altíssim rendiment.

io Products: la batalla pel dispositiu post-smartphone

Finalment, tenim io Products. Aquí no hi ha ingressos, ni productes al mercat, ni usuaris. Però hi ha una visió compartida per tota la indústria: el telèfon intel·ligent està arribant al final del seu cicle. El pròxim gran dispositiu no serà un mòbil. Serà un aparell amb IA integrada, potser unes ulleres, un pin, una interfície portàtil… Ningú sap ni quan ni què. Però tothom coincideix que arribarà.

OpenAI ho sap, i amb io Products compra un equip de dissenyadors amb una capacitat única d’imaginar el futur. En un mercat on el dispositiu que substitueixi el mòbil pot ser la clau per controlar tot un ecosistema (com ho va ser l’iPhone amb l’App Store), aquesta aposta pot convertir-se en el nou Apple. I ningú vol quedar-se enrere.

Més enllà del producte: la naturalesa del mercat

Però cap d’aquests casos explica per si sol les xifres. El que realment les justifica és la forma dels mercats on operen aquestes empreses.

Els mercats tradicionals segueixen una distribució normal: la majoria d’agents guanyen de manera semblant, amb alguns que tenen més èxit i uns pocs que fracassen. En canvi, els mercats digitals segueixen una power law: una pocs jugadors dominen gairebé tot el mercat, mentre que la resta queda amb engrunes.

El pròxim gran dispositiu no serà un mòbil. Serà un aparell amb IA integrada. Ningú sap ni quan ni què. Però tothom coincideix que arribarà

Aquest tipus de mercat és propi de productes digitals d’altíssima escalabilitat: xarxes socials, cercadors, navegadors, sistemes operatius, cloud, xips, smartphones... i ara també models de llenguatge, plataformes d’agents, copilots de programació i futurs dispositius post-smartphone.

Ser un dels escollits no és una medalla: és una condició de supervivència. Caure de la cursa no és perdre quota de mercat; és desaparèixer. I per això, aquestes empreses paguen el que sigui. Per mantenir-se a la pole. Perquè, en aquests mercats, qui no corre… mor.

Vivim un moment en què les tecnologies fundacionals estan redefinint les regles de joc. La intel·ligència artificial, els agents, els nous dispositius... no són només innovacions, són infraestructures. Qui les controli, controlarà el futur de la computació i, amb ell, enormes fluxos econòmics.

L’economia digital premia els que s’atreveixen a jugar fort. I per això, les empreses més poderoses del món estan comprant talent, dades i visió a preu d’or

En aquest context, pagar 6.000 o 13.000 milions pot semblar molt... o pot ser barat, si l’aposta surt bé. L’economia digital no premia els prudents: premia els que s’atreveixen a jugar fort. I per això, les empreses més poderoses del món estan comprant talent, dades i visió a preu d’or.

En el futur proper, molts més mercats seran del tipus power-law i això acostuma a prendre per sorpresa a tots els participants. Serà el teu mercat un d’aquests?