El secret més gran dels qui treballen amb intel·ligència artificial (IA) no és conèixer algoritmes ni tenir accés a superordinadors, és saber demanar. L'art de conversar amb una màquina s'anomena prompting, i tot i que sembla una cosa trivial, com donar-li una instrucció i esperar la resposta, en realitat és el punt de fricció més gran en aquesta frontera tecnològica. Molta gent es frustra perquè la IA no els retorna exactament allò que volen. I aquí és on apareix un concepte clau: recursive prompting.

Per comprendre aquesta tasca evolutiva, imaginem que volem fer un pastís. Una manera és demanar-li a algú: “Faci’m un pastís”. Probablement, obtindrem alguna cosa comestible, però no necessàriament el que teníem al cap. Una altra manera és anar pas a pas: primer demanem la llista d’ingredients, després les quantitats, després com es barregen, més tard com ha de ser el forn, i al final ho ajuntem tot. Aquesta segona forma de demanar dona un resultat més semblant al que imaginàvem i ens permet controlar cada etapa. Això és recursive prompting: dividir la instrucció en petits passos que es retroalimenten fins a aconseguir la versió final.

A la pràctica, quan algú demana a la IA «escriu-me un article de mil paraules sobre la història de l'electricitat», pot rebre alguna cosa genèrica. Si, en canvi, la instrucció es desmunta recursivament, la IA respon millor: primer arma un índex amb els grans temes, després desenvolupa cada part, més tard afegeix exemples i, finalment, uneix tot en un sol text. Cada sortida parcial es converteix en l'entrada per a la següent etapa. És com si un parlés amb la IA de la mateixa manera que la IA s'organitza internament: pas a pas, corregint i afinant en espiral.

Aquesta manera d'interacció dona tres beneficis clars. Primer, estalvia temps: en lloc de rebre un text que després cal reescriure sencer, es va ajustant sobre la marxa. Segon, ofereix més precisió: en treballar per capes, cada secció es poleix abans d'integrar-se. I tercer, multiplica la creativitat: el mateix procés recursiu fa que sorgeixin enfocaments que no apareixerien en una única resposta directa.

Molta gent es frustra perquè la IA no els retorna exactament el que volen. I aquí és on apareix un concepte clau: 'recursive prompting'

Avui dia existeixen intel·ligències artificials capaces de generar prompts per si mateixes, cosa que obre la porta a models que ja no només responen, sinó que també saben preguntar-se. No obstant això, per a la majoria dels usuaris el desafiament continua sent aprendre a formular les instruccions correctes. No cal dominar el llenguatge tècnic: n'hi ha prou amb adoptar una forma de diàleg més estructurada, més propera a com raona la màquina.

La idea no és tornar-se programador ni especialista. És pensar com la IA pensa. Si es vol resoldre un problema complex, convé imitar la lògica recursiva: demanar primer un esquema, després detalls, després exemples i, al final, una versió integrada. Així es parla en l'idioma de la intel·ligència artificial. No es tracta de complicar-se, sinó de descobrir que, igual que en una conversa humana, el secret està en com es formulen les preguntes. I en aquest nou món, els qui sàpiguen fer-ho no només tindran millors respostes, sinó que també arribaran abans a les solucions.

Les coses com són.