Vaig assenyalar al meu primer article a ON ECONOMIA alguns dels canvis més importants que la nova política agrària comuna (PAC) 2023-2027 ha portat. A continuació presentarem d'una manera concisa les principals novetats, insistint en els aspectes que han generat més polèmica, en la versió que Espanya va enviar a la Comissió Europea. Espero que aquest esforç de traducció al català de l'horrible galimaties tècnic que fem anar els "PAC-ers" pugui ser d'utilitat per al lector.

Ajuda bàsica a la renda per a la sostenibilitat. És l'ajuda per hectàrea que es dona als beneficiaris si respecten la reglamentació vigent (en particular, en temes mediambientals, de benestar animal i, a partir de l'any 2024, també les lleis laborals) i les bones pràctiques agrícoles i ramaderes.

Llindar mínim per a l'ajuda bàsica. Cap beneficiari no cobraria una ajuda bàsica inferior a 300 €. Es tracta d'evitar que els costos de gestió de l'ajuda siguin més grans que la quantia.

Beneficiaris. Hauran de ser "agricultors actius". Per això s'obren les següents alternatives: els agricultors "professionals", definits com aquells que almenys el 25% dels seus ingressos procedeixen de l'activitat agrària; els que estiguin donats d'alta en la seguretat social agrària o els que rebin menys de 5.000 € d'ajuda bàsica.

Aquesta definició complexa busca aconseguir la quadratura del cercle. Com a política agrària, intenta privilegiar els agricultors professionals; com a política mediambiental, intenta ser inclusiva per abarcar el territori més gran possible i, com a política rural, intenta privilegiar aquells que viuen als pobles.

S'ha de recordar que ja s'ha produït en aquests últims 8 anys una disminució significativa del nombre de beneficiaris de la PAC, perquè han sortit del sistema molts que no tenien una relació significativa amb l'activitat agrària. Eren 915.296 sol·licitants l'any 2013 i 678.548 el 2020, és a dir, una disminució de 236.748 sol·licitants, un 26%.

Reserva nacional. Es tracta d'un pressupost apartat per atendre principalment els agricultors joves (menys de 40 anys) que s'instal·lin i els "nous" agricultors.

Degressivitat. Per raons d'equitat social, s'intenta evitar que el 80% dels ajuts vagin al 20% dels agricultors. Es disminuirien en un 25% els ajuts bàsics entre 60.000 i 75.000 €; en un 50% fins a 90.000 €; en un 85% fins als 100.000 € i un 100% per sobre dels 100.000. Aquestes quanties s'incrementarien amb els salaris i càrregues socials pagats fins a un import màxim de 200.000 €. En cas de cultiu en comú, el llindar es multiplicaria pel nombre d'agricultors afectats.

Per tant, cap titular d'explotació no podrà cobrar més de 200.000 € d'ajuda bàsica. Pot semblar molt, però representa una retallada molt significativa per als (certament no molts) beneficiaris que rebien molt més. En alguns casos (pocs), parlàvem de diversos milions d'euros anuals.

Ajuda redistributiva. És un nou mecanisme que augmenta la quantia (fins a la mitjana "regional") de l'ajuda bàsica per a les primeres hectàrees dels agricultors professionals. Amb això es tracta de donar-los el suport prioritari que no se'ls ha pogut donar en haver d'ampliar considerablement al llarg de les negociacions hispanoespanyoles la definició d'"agricultor actiu". En aquest cas també, en cas de cultiu en comú, el llindar es multiplicarà pel nombre d'agricultors afectats. S'ha previst un suplement del 5% en el cas que el beneficiari sigui una dona.

Pagament complementari per a joves. El seu objectiu és intentar afavorir el relleu generacional, amb el valor mitjà "regional" com a topall i un límit màxim de 100 hectàrees.

Els ecorègims. Dotats amb 1.100 M €, el seu propòsit és promoure pràctiques existents i ja aplicades pels millors agricultors facilitant la seva generalització. Les set pràctiques que rebran una ajuda a preu fet són les següents: P1. Augment de capacitat d'embornal de carboni de les pastures mitjançant l'impuls del pasturatge extensiu. P2. Manteniment i millora de la biodiversitat mitjançant la sega sostenible i el manteniment de marges sense segar a les superfícies de pastures. P3. Rotacions en terres de cultiu. P4. Agricultura de conservació: sembra directa. P5. Espais de biodiversitat en terres de cultiu d'herbacis i cultius permanents. P6. Cobertes vegetals, espontànies o sembrades en cultius llenyosos. P7. Cobertes vegetals inertes en cultius llenyosos. A això cal sumar-hi l'agricultura capturadora de carboni i l'agroecologia.

La "convergència interna"

Hem reservat per al final el tema potser més sensible políticament, el de la "convergència interna", per fer servir l'horrible llenguatge tecnocràtic. Mereix una petita explicació.

En la implementació de les anteriors PAC, els diferents governs de l'Estat van decidir limitar tant com sigui possible les distorsions externes que les noves reglamentacions podien introduir tant en l'agricultura espanyola com en la distribució dels ajuts directes entre beneficiaris i, com a conseqüència, entre regions.

D'una banda, es va implantar una "regionalització" molt fina, amb 50 "regions". Hem posat la paraula "regió" entre cometes perquè no es tracta d'una entitat territorial sinó del reagrupament de diferents trossos de comarques agràries, després de dividir aquestes entre secà i regadiu, d'una banda, i cultius herbacis i llenyosos, per l'altra. Això va permetre minimitzar els canvis en els ajuts rebuts individualment pels agricultors i ramaders.

El món d'avui, l'agricultura actual i les seves necessitats ja no són els dels anys 2000 i, menys encara, els de 1990, quan van començar els ajuts directes als agricultors. Europa s'ha anat allunyant d'aquest passat per abraçar noves necessitats i prioritats. Ja en l'acord del 2013 (governant a Espanya el PP), s'insistia que els estats membres que encara mantenien referències històriques per als seus ajuts havien d'evolucionar.

Els nous ajuts ja no són simplement ajuts a la renda, són "ajuts bàsics a la renda per a la sostenibilitat". Espanya ha de ser capaç de justificar en quina mesura les diferències que es mantinguin estan relacionades amb la "sostenibilitat".

Per avançar en aquest camí, la importància relativa dels "ajuts bàsics" disminueix; els ajuts mediambientals (ecorègims) són a preu fet i, per tant, ja no depenen de l'ajuda bàsica; passem de 50 a 20 "regions" i, dins de cada "regió", cap ajuda bàsica no hauria d'estar per sota del 73% de la mitjana "regional" el 2022 i del 85% el 2026.