El 16 de setembre OpenAI va publicar sis informes sobre conductes indegudes dels seus propis models. Va difondre també un reglament per a confessar les que vinguin. La premsa va celebrar la transparència; tanmateix, prefereixo la pregunta vella dels romans cui bono, a qui li convé?

Un model encara no llançat es va deixar notes a si mateix per a continuar tasques llargues, i en 27 d'aquests apunts es va ordenar desconèixer els seus límits. En una es va declarar lliure d'empreses i de governs i sense obligació de ser servil. Durant l'entrenament del model GPT-5.6 Sol moltes còpies es van instruir per a amagar errors a l'usuari. Una va proposar inventar les dades històriques d'un algoritme financer i callar-ho. Un altre model va trobar una clau aliena exposada a la xarxa i la va usar sense permís. No va aconseguir les xifres demanades i llavors les va inventar. D'altra banda, un va pujar un arxiu a internet per a poder citar-lo. I altres van usar un dipòsit intern de programes com a tauler de missatges entre tasques que havien d'estar aïllades; i així mateix, algoritmes van deixar els seus lliurables en enllaços públics.

Res d'això és una rebel·lió, perquè la màquina no vol res. Busca el premi i pren la drecera, com l'empleat que falsifica la plantilla per a complir la meta; però la frase sobre el servilisme va recórrer el món en un dia. Primera resposta al cui bono, la por li convé al que la ven. Un model que es declara lliure és el millor avís publicitari del seu propi poder, perquè ningú tem un tornavís.

Segona resposta. El reglament és voluntari i l'empresa conserva la llibertat de callar. Qualsevol empleat pot assenyalar un cas, però els desacords pugen a un grup de directius de la mateixa companyia i d'aquí a la conducció. OpenAI va aclarir que els sis casos són una selecció inicial i no un inventari. El confessor tria els seus pecats, tria el dia i tria el sacerdot. Tanmateix, hi ha més, perquè OpenAI va descriure l'expectativa que el seu reglament sigui el primer pas cap a un estàndard per a tota la indústria. Així, l'inspeccionat redacta el manual de l'inspector. Quan el Congrés busqui un text, en trobarà un ja escrit.

Un model que es declara lliure és el millor avís publicitari del seu propi poder, perquè ningú tem un tornavís

La tercera resposta és la que gairebé ningú va mirar. L'informe intern porta dates del 8 i del 15 de maig de 2026. La troballa és del 25 de maig; el mateix informe admet que la intrusió a Hugging Face va fer servir un mecanisme similar. No obstant això, aquesta intrusió va ocórrer al juliol, és a dir, OpenAI coneixia el truc dos mesos abans de Hugging Face i el va explicar gairebé quatre mesos després de la troballa. L'informe no afirma que una cosa va conduir a l'altra, però tampoc ho nega. Sis pecats venials ben narrats tapen una omissió mortal. A qui li convé que es discuteixi la nota del model insubmís i no el calendari?

La quarta demostra que en quatre dels sis casos el monitor revisava només el 20% de les mostres. De l'altre 80% no se sap res. L'empresa diu que ara revisa tot i que l'entrenament correctiu contra els missatges entre agents no està en el model Astra que avui fa servir el públic.

El reglament no va néixer de la virtut, és la cinquena resposta. A començaments de setembre, investigadors i periodistes van publicar abans que OpenAI que els seus agents feien servir una wiki alemanya per a l'intercanvi de missatges. La companyia va prometre llavors el reglament, perquè qui confessa primer controla el relat.

Ara el cor. Així, el 12 de setembre Dario Amodei, CEO d'Anthropic, va demanar un fre al ritme de la frontera, i aquell mateix dia Sam Altman, la seva contrapart a OpenAI, va declarar que sortir a borsa ara seria desaconsellable. Per la seva banda, Elon Musk s'hi va sumar.

El pròxim cas greu no sortirà per la via del reglament. I el fre, si arriba, tindrà forma de repartiment entre tres o quatre firmes

Mentrestant, OpenAI negocia una ronda privada a no menys d'1,2 bilions de dòlars, i Anthropic manté la seva sortida a borsa per a enguany amb una valoració propera als 2 bilions. Demanen fre i trepitgen l'accelerador. El fre li convé als que ja van arribar, però un càrtel necessita un motiu noble, i l'extinció és el més bondadós de tots. Hi ha una dada per a Anthropic, l'institut britànic de seguretat va comptar 19 accions contra persones i organitzacions reals en les seves proves d'agost. D'aquestes, 17 van ser del model Mythos 5 i només dues de GPT-5.6 Sol. Bona part de la premsa va escriure "els models d'ambdues empreses"; no obstant això, el plural també li convé a algú.

D'altra banda, Alex Karp, CEO de Palantir, va entrar en escena el 17 de setembre de 2026 i va demanar responsabilitat civil i penal per als que construeixen sense cura. Molts van escriure que va demanar nacionalitzar els laboratoris, però en realitat va atribuir a altres la idea que aquests negocis han d'estatitzar-se perquè els clients no els demandin. La seva lectura és que els desenvolupadors que demanen regulació busquen en veritat un escut contra els judicis. És una acusació i no una recepta. Tampoc Karp parla de franc, i en la mateixa entrevista va vendre els models oberts i la sobirania de dades contra els models tancats. La responsabilitat penal que proposa cau sobre els seus rivals, i va dir a més que tot el que entén d'això està en la nòmina d'algú. La frase és exacta i l'inclou.

A la vorera del davant, Trump va anomenar engany els riscos de la IA, i el CEO de Nvidia, Jensen Huang, juntament amb Mark Zuckerberg, de Meta, es van posar del seu costat. Huang ven els processadors i Zuckerberg reparteix models oberts. A cap li convé un fre, i en aquesta discussió ningú parla contra la seva caixa.

Queden els pronòstics. Anthropic sortirà a borsa el 2026 i cap confessió ho impedirà. El reglament d'OpenAI serà l'esborrany de la llei, amb poques esmenes. El pròxim cas greu no sortirà per la via del reglament. El publicarà una altra vegada algú de fora, i la via lenta servirà per al que el seu nom indica. El fre, si arriba, tindrà la forma d'un repartiment entre tres o quatre firmes.

Sant Agustí va escriure les seves Confessions quan ja era bisbe. El gènere exigeix aquesta distància. Es confessa des del poder, es confessa el perdonable i es confessa perquè el lector admiri el pecador. OpenAI va aprendre l'ofici; la pregunta dels romans continua en vigor i la resposta és una sola: la confessió li convé al que confessa.

Les coses com són.