El BBVA segueix de prop la crisi dels fons d'inversió que ha sacsejat Turquia, el tercer país que més contribueix als beneficis del grup. El cas ha fet un nou salt aquesta setmana amb la detenció de diversos responsables financers i la dimissió del cap del regulador bancari del país. Garanti BBVA, la filial turca del grup, va ser intermediari en la venda d'alguns dels productes afectats. L'entitat no era la gestora dels fons, sinó que s'encarregava de traslladar les ordres de compra i venda dels seus clients.
La mateixa Garanti BBVA va enviar una comunicació als seus clients el setembre passat per explicar el seu paper. Hi aclarava que actuava com a intermediari a través de la plataforma TEFAS i que no era responsable de gestionar ni liquidar els fons. La crisi afecta un total de 131 fons de set gestores turques, tot i que el banc no ha detallat quants d'ells intermediava a través de la seva xarxa.
L'escàndol ha tornat als titulars aquesta setmana després que les autoritats turques detinguessin Fatma Betül Sayan Kaya, exministra de Família i vicepresidenta del partit governant de Recep Tayyip Erdogan, per la seva presumpta implicació en una trama de manipulació del preu de les accions. També han estat arrestats diversos responsables financers, entre ells Yunus Arıncı, antic cap de Takasbank. A més, Şahap Kavcıoğlu ha deixat la presidència del supervisor bancari turc (BDDK). Amb les últimes detencions, ja són 123 les persones en presó preventiva per aquest cas.
Des del BBVA han preferit no fer comentaris sobre la dimissió del supervisor bancari turc. Fonts financeres consultades per aquest mitjà consideren que aquest moviment no hauria de tenir un impacte directe en el funcionament del sistema financer del país, tot i que reconeixen que aquest tipus de situacions se segueixen de prop i es monitoritzen per la seva possible repercussió en la confiança del mercat.
Turquia, un mercat cada vegada més complicat per a BBVA
La crisi dels fons arriba en un moment en què Turquia ja era un dels focus de preocupació per al BBVA. De fet, és l'únic dels seus grans mercats on el banc no ha millorat les seves perspectives per a enguany, a causa de la persistència de la inflació i a l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà.
El conseller delegat del grup, Onur Genç, ja va avisar durant la presentació dels resultats del primer semestre que el negoci turc estava evolucionant pitjor del que s'esperava. "A Turquia mantenim una posició prudent sobre el cost del risc en un entorn d'elevada incertesa", va afirmar. La filial Garanti va aportar 532 milions al benefici del grup en la primera meitat de l'any.
No obstant això, Genç va refredar les expectatives per als mesos següents i va posar en dubte que pogués assolir-se l'objectiu de superar els 1.000 milions de benefici el 2026. "No creiem que el segon semestre hagi de ser igual de bo", va reconèixer. El problema està, sobretot, en la inflació. Turquia continua tenint dificultats per a controlar els preus, agreujades per la seva dependència energètica i la guerra a l'Orient Mitjà.
Al setembre, la inflació es va situar en el 29,7% i el BBVA espera ara que tanqui l'any prop del 30%, per sobre del que calculava inicialment. A tancament de setembre, Turquia havia aportat 789 milions al resultat atribuït de BBVA i el banc també va reconèixer un augment del cost del risc, encara que l'evolució del marge d'interessos i les comissions és millor.
Amb tot, les previsions del BBVA per a Turquia el 2026 estan molt per sota de les que manejava el banc en començar l'any. La guerra a l'Orient Mitjà, a més, s'està prolongant més del previst i complica encara més l'evolució de l'economia turca. A aquesta incertesa se suma ara la crisi dels fons d'inversió i la dimissió del president del supervisor bancari. Un episodi que el banc que presideix Carlos Torres i dirigeix Onur Genç segueix de prop, encara que no tindrà impacte en els resultats.