Permetin-me per una vegada la llicència d’aquest escrit, ja que són molts els anys que porto embolicat en el bucle del finançament autonòmic espanyol. N’hem vist de tot color, i sempre amb els catalans als peus dels cavalls pagant la festa a benefici de molts. Els gallecs contemplant-ho des del replà de l’escala, els illencs i valencians absents, i els bascos amb un somriure llunyà.

Resumeixo metafòricament la situació tal com la veig.

S'han ajuntat el PSOE i ERC: són parella de fet. Volen engendrar perquè així pensen que reafirmaran millor la seva convivència (a l’Ajuntament, a la Generalitat), encara que procedeixen de llinatges diferents i no parlen la mateixa llengua tot i una certa entonació progre. Com que fa temps que es coneixen, saben que és sexe més que amor. I opten per la fecundació in vitro, ja que no poden esperar més, desitjant que la criatura neixi amb un pa sota el braç (perdó: un pressupost). Els familiars de tots dos bàndols s'oposen al matrimoni de conveniència: els seus cromosomes aparenten ser incompatibles i és així d'alt risc procrear un engendre que no acabi satisfent les raons ocultes de tots dos.

S'han ajuntat PSOE i ERC: són parella de fet. Volen engendrar perquè pensen que reafirmaran millor la seva convivència, encara que procedeixen de llinatges diferents i no parlen la mateixa llengua

L’embaràs s’ha fet esperar. Però, bona nova, al final un ultrasò detecta una criatura. L'ecografia de moment és borrosa i no permet una anàlisi genètica: el fetus es mou, però no s'hi identifica ni tan sols el gènere.

Sent raquític, se li subministren hormones a gust i gana (diners, vull dir). Però la família no està contenta: els ADN semblen incompatibles. Els cunyats propers a cada costat de la parella repudien el risc fetal que suposa. La parella, intranquil·la, demana fòrceps ara que encara batega la criatura i no han començat les infidelitats per compromisos d’un a esquena de l’altre. Naixerà?  Sobreviurà? Tindrà el desenvolupament biològic que no desitgen els avui avortistes?

Se li subministren hormones a gust i gana (diners, vull dir). Però la família no està contenta: els ADN semblen incompatibles

Em perdonaran per tot l'anterior. La meva dedicació a la qüestió com a professor universitari d'Hisenda Pública, com a membre de la Comissió de reforma del finançament autonòmic del 2017, en què vaig participar com a expert balear, també a l'última comissió estatal per a la reforma tributària del 2021, i més anteriorment encara com a expert del Ministeri d'Economia i Hisenda per a l'estimació de les balances fiscals realitzada per l'Institut d'Estudis Fiscals, m’ha forçat a pensar el tema d’aquesta manera.

Crec, per tant, que em puc permetre donar avui un avís de "risc fetal" per a la proposta presentada i una mostra més de què el que és realment fatal són les coordenades per les quals transita la política espanyola actual.