El passat 5 de gener, Jensen Huang, president i CEO de Nvidia, deixava anar una frase que va fer fortuna: “The ChatGPT moment for robotics is here”. És una frase simple. Però va córrer com la pólvora perquè posa paraules a una intuïció compartida: estem a punt d’entrar en una nova fase industrial.

Durant el darrer any, la destresa dels robots humanoides ha avançat a una velocitat inesperada. Hem passat de robots que gairebé no podien caminar a màquines que ja caminen amb més elegància que moltes persones. Encara no corren com nosaltres —però poc en falta. Les mans continuen sent el gran coll d’ampolla, però líders com l’Optimus de Tesla o els models de Boston Dynamics ja disposen de mans operatives (de cinc o tres dits) capaces de fer tasques cada cop més delicades.

Boston Dynamics, de fet, ha anat un pas més enllà amb la nova versió d’Atlas. Aquest robot ja no està limitat per una anatomia humana. Té més graus de llibertat, visió 360° i pot executar moviments literalment impossibles per a qualsevol humà. I aquesta és, probablement, la direcció: robots “humanoides” que comencen sent humans perquè és pràctic, però que deixen de ser-ho quan la tecnologia els permet ser millors. El cas de la visió és l’exemple perfecte: per què limitar un robot a visió frontal si pot tenir visió 360° per pocs euros?

El problema real, avui, és el software. La majoria de vídeos espectaculars que veiem a Instagram o YouTube són robots guiats a distància, com si fossin un videojoc. Alguns estan completament teledirigits; d’altres, els més avançats, reben només instruccions simples: camina endavant, gira, torna enrere… És aquí on som. El salt que falta és el de l’autonomia real: robots que facin tasques sense un humà al comandament.

Aquesta és la direcció: robots humanoides que comencen sent humans, però que deixen de ser-ho quan la tecnologia els permet ser millors

I és aquí on entra Nvidia. Al CES, han presentat un conjunt de software —open source, sota llicència Apache 2.0— per simular i entrenar robots. Per què open source? Perquè l’estratègia és clara: Nvidia no vol un món dominat per dos o tres sistemes propietaris (Tesla, Boston Dynamics). Vol un ecosistema. Vol que això creixi, s’estengui i es converteixi en estàndard. I quan això passi, Nvidia vendrà les GPU de tots els robots, i també el software, els serveis i la infraestructura que els farà funcionar. És una jugada de llibre. Sortirà bé? Ningú ho sap. Però hi ha molts indicis que l’aposta és seriosa: cada cop més empreses de robòtica i grans corporacions —Xiaomi, Xpeng— estan entrant en aquest camp perquè creuen que aquí hi ha la gran revolució de la pròxima dècada. Si el software de robòtica segueix el camí del software d’IA, el “moment ChatGPT” arribarà. I molts hi posen diners perquè pensen que això passarà.

Ara bé, per tenir un moment ChatGPT industrial complet, falta una altra peça: la logística. Una part és robòtica, sí. Però l’altra gran part és mobilitat. I aquí els vehicles autoconduïts han avançat molt. També al CES, Nvidia ha presentat software d’autoconducció —també open source— perquè qualsevol fabricant el pugui utilitzar: cotxes privats, robotaxis (el Mercedes CLA és el primer que l’adopta), i camions, que és el segment clau per a la logística. Encara no està al nivell de Tesla o Waymo, però podria evolucionar ràpidament i obligar el mercat a accelerar.

Els camions autoconduïts —aviat veurem el Tesla Semi en versions autònomes— podrien transformar costos i, sobretot, temps. Un camió que pot operar 24x7x365 i coordinar-se automàticament és un canvi d’escala. La logística no només és moure coses: és moure-les ràpid. Més velocitat significa menys estoc. Menys estoc significa menys capital immobilitzat. Però també menys pèrdues, menys buffers i una fabricació molt més ajustada a la demanda.

Queda, però, un element crític: les bateries. Una gran part del cost logístic és combustible. Si els camions fossin elèctrics, podríem reduir radicalment aquest cost. I precisament al CES també ha aparegut una possible peça del trencaclosques: Donut Lab, una empresa finlandesa, ha presentat bateries d’estat sòlid amb una densitat x2 de les millors actuals, càrrega en 5 minuts i una vida útil x20 (100.000 cicles de càrrega completa). A més, afirmen que són més econòmiques que les de liti i que utilitzen materials abundants i barats (no liti). Si es confirma, seria una notícia enorme: la peça que faltava per electrificar de debò el transport pesant.

Si el moment ChatGPT va trasbalsar el món, imagineu què pot significar el moment ChatGPT de la robòtica!

Ara imaginem que tot això convergeix. Falta el salt en software d’IA que permeti fer amb els robots el que ChatGPT va fer amb el text: convertir capacitats tècniques en utilitat real, immediata, escalable. Si això arriba, tindrem el somni industrial: la fàbrica a les fosques. Una fàbrica sense humans, produint constantment. Escalar ja no seria contractar més persones, sinó comprar més robots i seria immediat!

Aquest somni ens portaria a un altre tipus d’economia. Una economia de preus decreixents, on fabricar productes físics seria gairebé tan fàcil com fabricar software. On el cost marginal seria, pràcticament, copiar. Amb implicacions socials enormes. En un món així, l’habilitat clau seria ser emprenedor: tenir capital, coneixement i capacitat d’organitzar aquesta nova infraestructura productiva.

I, com sempre, hi haurà moltes arquitectures socials possibles. Fàbriques distribuïdes i pròximes, o grans conglomerats que dominin la producció a escala global gràcies al capital i al know-how. No és només tecnologia: és decisió col·lectiva. Seran les societats les que decidiran quina estructura volen i quina no.

Potser tot això sembla ciència-ficció. I en part ho és, perquè falta una peça: el moment ChatGPT de la robòtica. Però una part d’aquest futur ja existeix. A la Xina, a Tesla, a Hyundai (Kia), a Amazon… encara no està generalitzat, però ja està començant. I si el moment ChatGPT va trasbalsar el món, imagineu què pot significar el moment ChatGPT de la robòtica!!!