Els anglosaxons separen el que diuen l’assessment de la situació, de l’appraisalLa primera és una mena de constatació, check list dels fets. La segona és una avaluació més global del context i d’acord amb algun criteri especificat. Vegem, així, des d’aquesta perspectiva, el minut i resultat de l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell.

Després de quasi, ja, deu mesos, sembla que encara en resten dos mesos per veure si estem davant un part o un avortament. Dilluns s’entregava el dossier de la CNMC. Ara vindran al·legacions de les dues parts, i l’informe de la CNMC s’elevarà al Ministeri d’Economia. Anem a fer l’assessment:

1. Una obvietat. Decidiran els accionistes del Sabadell. Però el resultat és incert. Dependrà de l'oferta final amb compensacions que encara es poden produir i la visió a llarg termini, més enllà del repartiment elevat de dividends que es donin ara als accionistes, tant els particulars com els fons gestors.

2. Que la CNMC s’hagi pres tant de temps en examinar el dossier de l'opa, esgotant les dues fases de tramitació, no és indicatiu de res concret. El senyal que amb una fase hagués bastat, tant podia indicar que el BBVA ho tenia costa avall com que es minimitzava la importància de l'opa. Per tant, dues fases d’estudi només assenyala responsabilitat i/o por davant la possibilitat que s’entengués que l'oferta es prenia a la lleugera.

Que la CNMC s’hagi pres tant de temps en examinar el dossier de l'opa, esgotant les dues fases de tramitació, no és indicatiu de res concret

3. Que el Banc de Sabadell torni a Sabadell, objectivament tampoc diu massa res envers els decisors finals (accionistes i Ministerio, per aquest ordre). La reconciliació de la tornada és amb el Govern de Catalunya i prou, que, desafortunadament, té poc a dir en la matèria; no és amb la societat catalana, ni amb moltes associacions empresarials que no han pogut participar formalment ni en la fase d’al·legacions.

4. Certament, l'estranya progressivitat de l’impost a la banca, si s’acaba aprovant, resta valor a la integració del Sabadell dins el BBVA. Ens podríem demanar què justifica aquesta progressivitat; és com si el tipus de l’impost de societats fos creixent en funció de l’import del benefici. Ja veurem, però, si s’aprova i què diu el PNB. Mentrestant, la Comisión Nacional Vasca de la Competencia ja s’ha pronunciat, si fa no fa, a favor del BBVA.

5. Incerteses sobre Mèxic. Segurament aquestes fan que el BBVA hagi de ser més prudent en les seves decisions, de manera que tindria lògica que incrementés el percentatge de beneficis procedents d’economies més estables.

6. L’anomenat badwill de la integració. Alguns analistes han identificat erròniament el badwill com la diferència entre el valor comptable en llibres i la capitalització borsària (del Sabadell), quan en realitat el badwill és la diferència entre el Valor en llibres corregit i el preu pagat, que donada l'equació de bescanvi, depèn només de la cotització del BBVA. El valor en llibres corregit resulta dels ajustos que es realitzen al valor teòric comptable; el BBVA ajusta els goodwills que el Sabadell va registrar quan va comprar alguns bancs en el passat, o el valor en llibres dels programes informàtics i les minusvàlues a la cartera de renda fixa a venciment. El preu pagat (en aquest, cas a pagar) és el valor de les accions de BBVA, que aquest entregarà als accionistes del Sabadell. Per tant, dir que el fons de comerç negatiu (badwill) s’estigui diluint a marxes forçades per la millora borsària del Sabadell (pel seu augment dels resultats) és incorrecte, perquè allò que determina el valor badwill no és la cotització del Sabadell, sinó la del BBVA. Però, en tot cas, l'evolució de la cotització de BBVA a l’alça, no només ha reduït el badwill, sinó que ha canviat fins i tot de signe i ara és positiu! Tot això apuntaria que el BBVA hauria de fer, a hores d'ara, tota la reestructuració del Sabadell contra el seu compte de resultats, no contra el badwill, cosa que sí podria explicar el desinflament de l'opa del BBVA, ja que el badwill s'ha volatilitzat.

Costa de creure que el BBVA i els seus directius, havent anat tan lluny contra les voluntats dels opats, no confiï més en un resultat favorable

Fins aquí els fets. Ara el meu appraisal: Lloable defensa dels directius del Sabadell, per les raons que siguin, que fins i tot en el cas que no aconsegueixin parar l'opa, milloraran força la situació dels accionistes; entre aquests, els mateixos directius. Per altra banda, costa de creure que el BBVA i els seus directius, havent anat tan lluny contra les voluntats inicials dels opats, no tingui major seguretat que aconseguirà un resultat favorable, ja que si no fos el cas, crec que el fracàs portaria bastantes dimissions i cessaments.

De la meva etapa futbolera, quan era jove, vaig aprendre que la lliga espanyola sempre la guanyava el Madrid, i del temps que vaig fer vida en el regulador bancari vaig veure que aquest arbitrava com podia la "lliga" a escala estatal, però que alguns bancs espanyols jugaven, de fet, la "lliga" mundial. Com un sotsgovernador proper m’acostumava a dir, preguem perquè el BBVA i el Santander no s’equivoquin en el negoci bancari, ja que, altrament, el supervisor i l’Estat espanyol no donarien l'abast amb els estralls!