Després de gairebé trenta anys treballant als mercats financers he desenvolupat un profund escepticisme respecte a la tècnica del market timing per invertir-hi. Aquesta consisteix a intentar endevinar el moment correcte de l'entrada als mercats per després intentar predir el moment de la sortida i, així, aconseguir un benefici; i parlo d'entrada i de sortida perquè alguns mercats permeten invertir l'ordre normal de les operacions (compra i després venda) per efectuar primer una venda a un preu i després, en vaticinar una baixada dels mercats finalitzar l'operació amb una compra a un preu inferior.

Crec que la mateixa semàntica de la paraula inversió és contrària o molt llunyana al concepte de "jugar-se-la" intentant endevinar un moment concret per executar l'operació. El market timing es manifesta també quan un inversor decideix sortir (normalment perdent diners, perquè aquests moviments coincideixen en la majoria dels casos amb mercats a la baixa) per esperar un moment millor en què tornar a entrar al mercat.

Múltiples estudis confirmen que mantenir posicions durant un període de temps conforme amb la tipologia d'actiu que s'utilitza per invertir ofereix rendibilitats més interessants que tractar d'entrar i sortir del mercat amb el market timing.

Perquè què passaria si estiguéssim desinvertits els millors dies d'un mercat al llarg d'un període de 20 anys? Doncs que els nostres resultats es veurien greument perjudicats. En un exercici hipotètic realitzat utilitzant l'índex MSCI ACWI (All Country World Index) de les dues últimes dècades, la rendibilitat mitjana anual es reduiria un 39% si perdéssim els 10 millors dies, un 65% amb els 20 millors dies i un 84% en el cas que fossin els 30 millors dies. I si deixéssim escapar els 40 millors dies, llavors la rendibilitat hauria desaparegut per complet i hauríem entrat en pèrdues.

En teoria és cert que, si algú tingués la capacitat d'entrar sempre en els mínims i sortir en els màxims guanyaria moltíssims diners, però la realitat és que disposar d'una "bola de cristall" per preveure els esdeveniments que generen volatilitat als mercats és simplement impossible. I de fet, com hem pogut veure, ja tan sols el fet d'intentar-ho acostuma a ser una decisió molt costosa.

La realitat és que els esdeveniments molt negatius amb importants baixades dels mercats i els esdeveniments molt positius amb fortes apreciacions es produeixen sovint en un interval temporal molt curt i fan possible aprofitar molts d'ells, en minvar la rendibilitat que s'aconseguiria si es mantingués estable la inversió en aquest horitzó temporal.

Hi ha una frase del Nobel d'Economía Paul Samuelson que, encara que pugui sonar a exageració, crec que transmet molt bé quina és l'actitud adequada per a un inversor: "Invertir hauria de ser avorrit, no emocionant. Hauria de ser més aviat com veure assecar-se la pintura o créixer l'herba. Si vols emocions fortes, agafa 800 dòlars i ves-te'n a Las Vegas".

Al llarg de la meva experiència com a gestor he comprovat que conrear la paciència quan parlem d'estalvi permet aconseguir resultats interessants en termes de rendibilitat de les nostres inversions. Utilitzar un algoritme tan senzill com: el que guanyo menys el que estalvio igual al que em puc gastar, em permet al llarg de la vida alimentar estratègies que, juntament amb la paciència de mantenir posicions, aconsegueixen ajudar-nos a vèncer l'emotivitat i a aprofitar les oportunitats que periòdicament es presenten als mercats.

És clar que prèviament és necessària una planificació conforme a les nostres exigències, objectius i metes, a més d'una anàlisi del nostre perfil de risc. En poques paraules, què volem aconseguir amb els nostres diners i determinar quin nivell de volatilitat podem assumir. Per a tot això, l'ajuda d'un assessor financer ens pot ser d'enorme utilitat.

Una altra manera d'aplicar el market timing seria apostar invertint en un determinat moment exclusivament en una sola zona geogràfica. En la planificació financera resulta indispensable un criteri de diversificació entre diferents zones geogràfiques. L'experiència ens diu que és molt assenyat construir estructures financeres que tinguin com a punt de partida la filosofia d'ancorar la rendibilitat de les nostres inversions al percentatge de l'aportació del producte intern brut mundial de cada país i, en conseqüència, del creixement mundial. Una zona geogràfica pot tenir moments puntuals de flexió, però el món en el seu conjunt té a mitjà/llarg termini una tendència sempre positiva. Està clar que és un concepte que implica, una vegada més, dosi de paciència, planificació i coneixements de com es desplacen els equilibris geopolítics al llarg del temps.

No hi ha dreceres ni varetes màgiques o boles de vidre. No hi ha models de previsió que puguin incorporar totes les variables i, si existeixen, no són coneguts o no estan a la venda. L'inconvenient als mercats financers és, com deia Peter Lynch, que "ningú no té paciència per enriquir-se lentament" i els instints ens juguen males passades si no tenim la disciplina d'ignorar-los.